Vés al contingut

Comunitat d'aprenentatge

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Una comunitat d'aprenentatge és un grup de persones que comparteixen objectius acadèmics comuns i actituds, els quals es coneixen mínimament per col·laborar en el treball a l'aula. Aquestes comunitats s'empren en un model interdisciplinar basat en grups que busquen un interès comú, enfocat en l'educació superior. Aquest projecte pot estar basat en un tipus de disseny educatiu o 'pedagògic' avançat.[1]

Psicòlegs com David McMillan i David M. Chavis (1986) declaren que hi ha quatre factors clau que defineixen el sentit de comunitat: “(1) afiliació, (2) influència, (3) compliment de les necessitats individuals i (4) compartir esdeveniments i connexions emocionals. Així doncs, els participants de la comunitat d'aprenentatge han de sentir lleialtat i sentiment de pertinença en el grup (afiliació), tot mantenint el seu desig de treballar i ajudar els altres. A més, les activitats i fets que els participants fan han d'afectar tota la comunitat; això significa que l'actuació ha de ser activa i no només passiva (influència). Una comunitat d'aprenentatge ha de donar la possibilitat als participants de conèixer necessitats particulars (compliment de les necessitats individuals), expressant opinions personals, demanant ajuda o participació, informació específica i compartint històries i esdeveniments amb caire particular, incloent (compartir esdeveniments i connexions emocionals) experiències emocionals.[2]

Les comunitats d'aprenentatge són força comuns a universitats, sobretot als Estats Units d'Amèrica, tot i que a Europa també se'n poden trobar.

Història

[modifica]

L'origen de les Comunitats d'Aprenentatge prové de L'Escola de Persones Adultes de la Verneda[3] al districte de Sant Martí a Barcelona, en funcionament des de 1978 amb una pràctica educativa i organitzativa fonamentada en gran part per la pedagogia de Paulo Freire. La seva experiència educativa es va publicar a la revista Harvard Educational Review. A partir del discurs de l'aprenentatge dialògic, s'ha meditat la lluita sobre la igualtat en la societat de la informació sent l'individu el que encamina la seva pròpia educació.[4]

En un resum de la història del concepte de comunitat d'aprenentatge, Wolff-Michael Roth i Lee Yew Jin suggereixen que fins a principis de la dècada de 1990 i, de manera coherent amb (fins al moment) els paradigmes constructivistes i de processament de la informació piagetians dominants en l'educació, l'individu era vist com la "unitat d'ensenyament" i el focus d'investigació.[5] Roth i Lee defineixen com a període obscur quan, influenciats pel treball de Jean Lave,[6] Lave i Etienne Wenger,[7] entre d'altres, els investigadors i professionals van canviar a la idea que el coneixement es considera millor com a pràctica cultural i és exhibit per practicants pertanyents a diverses comunitats;[8][9][10][11]que, després dels primers treballs de Lave i Wenger,[7] sovint es denominen comunitats de pràctica.[12]

Roth i Lee afirmen que això va conduir a formes de praxi (aprenentatge i ensenyament de dissenys implementats a l'aula i influïts per aquestes idees) en què els estudiants es van animar a compartir les seves formes de fer matemàtiques, història, ciència, etc. En altres paraules, els estudiants participen en la construcció de dominis consensuals i "participen en la negociació i institucionalització". De fet, participen en comunitats d'aprenentatge. Roth i Lee analitzen les contradiccions inherents a això com una pràctica teòricament informada en l'educació.

Roth i Lee tenen a veure amb la comunitat d'aprenentatge com a categoria teòrica i analítica; critiquen la manera com alguns educadors utilitzen la noció per dissenyar entorns d'aprenentatge sense tenir en compte les estructures fonamentals implicades en la categoria. La seva anàlisi no té en compte l'aparició de comunitats d'aprenentatge als Estats Units a principis dels vuitanta. Per exemple, l'Evergreen State College, considerat àmpliament com un pioner en aquesta àrea,[13] va establir una comunitat d'aprenentatge intercolegial el 1984. El 1985, aquesta mateixa universitat va establir el Washington Center for Improving the Quality of Undergraduate Education, que se centra en l'educació col·laborativa, incloent-hi les comunitats d'aprenentatge com una de les seves parts centrals.

Les comunitats d'aprenentatge van començar a guanyar popularitat en altres col·legis i universitats dels EUA a finals dels anys 80 i al llarg dels anys 90.[14] El National Learning Commons Directory de Washington té més de 250 iniciatives de comunitats d'aprenentatge en escoles i universitats de tot el país.

Projecte educatiu

[modifica]

Les Comunitats d'aprenentatge són un projecte que pretén educar enfront de la diversitat donant, resposta a les necessitats i als diferents reptes plantejats per l'educació basant-se en la igualtat, i la participació activa tant dels professors, de les famílies com dels alumnes. Aquestes comunitats esdevenen un canvi en els diferents centres educatius, ja que busca l'èxit escolar i pretén la transformació social i educativa.[15][16] activant processos de desenvolupament capaços d'operar només quan s'interactua amb persones del seu entorn i en cooperació amb els companys.[17][18]

Les Comunitats d'Aprenentatge impliquen a totes les persones que de forma directa o indirecta influeixen en l'aprenentatge i el desenvolupament de les i els estudiants, incloent a professorat, familiars, amics i amigues, veïns i veïnes del barri, membres d'associacions i organitzacions veïnals i locals, persones voluntàries entre d'altres.[16] Aquesta implicació de tota la comunitat a l'educació escolar, inclosa la participació en les aules, recupera el sentit original del concepte de Zona de Desenvolupament Proper de Lev Vigotski, que no limita la guia adulta que és necessària per aprendre, a la guia oferta per persones expertes. Tanmateix, a nivell europeu, les comunitats d'aprenentatge s'han inclòs com a part del projecte INCLUD-ED, ja que propicien la millora de la inclusió social, redueix la marginació i les desigualtats.[19][20]

Models

[modifica]

Les comunitats d'aprenentatge poden tenir diverses formes de dur-se a terme. Segons Barbara Leigh Smith de la Evergreen State College,[21]

«

L'enfocament de les comunitats d'aprenentatge fonamentalment reestructura el currículum, el temps i l'espai dels estudiants. S'usen molts tipus diferents de reestructuracions curriculars, però tots els models de comunitats d'aprenentatge intencionalment enllacen juntament cursos o treballs acadèmics per proporcionar una millor coherència curricular, més oportunitats per treballar grupalment amb altres persones i facilitar la interacció entre estudiants i facultat.

»

Els experts acostumen a descriure cinc tipus de models no-residencials de comunitats d'aprenentatge:[22][13]

  1. Cursos enllaçats: Els estudiants agafen dos cursos i els connecten, normalment són un curs disciplinari com història o biologia i un curs d'habilitats com escriure, exposar oralment...
  2. Unitats d'aprenentatge: Els estudiants agafen tres o més cursos connectats, normalment amb un tema interdisciplinari comú que els uneix.
  3. Grups d'interès d'estudiants de primer curs: Model similar a l'anterior, però amb la diferència que en aquest model els estudiants comparteixen les mateixes assignatures, i sovint reben consells acadèmics com a part de la comunitat d'aprenentatge.
  4. Comunitats d'aprenentatge federades: Similar al model d'Unitats d'aprenentatge, però amb un curs de seminari addicional ensenyat per un "estudiant avantatjat," un membre de la facultat matriculat en els altres cursos. Aquest fa una aproximació de dits cursos als altres estudiants. El curs de l'"estudiant avantatjat" dibuixa connexions entre els altres cursos.
  5. Estudis coordinats: Aquest model no acaba de definir molt bé la línia entre cursos individuals. Les funcions de la comunitat d'aprenentatge com un únic i gegant curs que els estudiants i els membres de la facultat treballen a jornada completa per a un any acadèmic o per a un semestre sencer.

El model de comunitat d'aprenentatge residencial està pensat per als estudiants que viuen en residències universitàries o similars i comparteixen grau o curs.[1] El que aquest model ofereix és la integració de contingut acadèmic amb les interaccions diàries entre estudiants, facultat, i personal que viu i treballa en aquestes residències i forma part del programa.[23]

Resultats

[modifica]

Les comunitats professionals d'aprenentatge no sols obtenen resultats positius en educands i els educadors.[24] Les universitats sovint utilitzen les comunitats d'aprenentatge perquè s'ha demostrat que aquestes milloren els índexs de memorització dels alumnes. Emily Lardner i Gillies Malnarich del Washington Center a The Evergreen State College expressen que una comunitat d'aprenentatge pot tenir molt d'impacte en els estudiants:[25]

« La companyonia i la unió pot ajudar els estudiants a estar més a l'escola, però les comunitats d'aprenentatge poden oferir més: coherència curricular, integració, aprenentatge de qualitat, col·laboració en la construcció de coneixement, habilitats i coneixements necessaris per viure en un món complex, divers i desordenat. »

Els estudis mostren que la participació dels alumnes en una comunitat d'aprenentatge té un gran efecte en l'aprenentatge de l'alumne i en els seus èxits.[26][27]

Hi ha critiques a l'aprenentatge en grup doncs les persones del grup perden el seu sentit de responsabilitat individual i sovint les coses apreses a través de les responsabilitats individuals són les coses que recordem d'adults.[28]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Goodyear, P., De Laat, M., & Lally, V. (2006). Using Pattern Languages to Mediate Theory-Praxis Conversations in Designs for Networked Learning. ALT-J, Research in Learning Technology, 14 (3), 211-223. doi: 10.1080/09687760600836977
  2. ↑ Bonk, C. J., Wisher, R. & Nigrelli, M. (2005). Learning Communities, Communities of practices: principles, technologies and examples in Littlton, Karen, Learning to Collaborate (1ª ed.). USA: Nova.
  3. ↑ Sanchez, M. (1999). «Voices Inside Schools - La Verneda-Sant Martí: A School Where People Dare to Dream». Harvard Educational Review. 69(3), p.320-336.
  4. ↑ Elboj,C., Puigdellívol,I., Soler,M., & Valls,R. (2011). Comunidades de aprendizaje.Transformar la educación, p.55-62. 
  5. ↑ Roth, W-M. & Lee, Y-J. (2006). Contradictions in theorising and implementing communities in education. Educational Research Review, 1 (1), 27-40. doi: 10.1016/j.edurev.2006.01.002
  6. ↑ Lave, J. (1988). Cognition in practice: Mind, mathematics and culture in everyday life (1ª ed.). Cambridge: Cambridge University Press.
  7. ↑ 7,0 7,1 Lave, J., & Wenger, E. (1991). Situated learning: Legitimate peripheral participation (1ª ed.). Cambridge, MA: Cambridge University Press.
  8. ↑ Brown, J. S., Collins, A., & Duguid, P. (1989). Situated cognition and the culture of learning. Educational Researcher, 18 (1), 32–42. doi:10.2307/1176008
  9. ↑ Roth, W.-M., & Bowen, G. M. (1995). Knowing and interacting: A study of culture, practices, and resources in a grade 8 open-inquiry science classroom guided by a cognitive apprenticeship metaphor. Cognition and Instruction, 13 (1), 73–128. doi: 10.1207/s1532690xci1301_3
  10. ↑ Scardamalia, M., & Bereiter, C. (1994). Computer support for knowledge-building communities. Journal of the Learning Sciences, 3 (3), 265–283. doi: 10.1207/s15327809jls0303_3
  11. ↑ McGilly, K. (1998). Classroom Lessons: Integrating Cognitive Theory and Classroom Practice (4ª ed.). Cambridge, MA: MIT Press/Bradford Books .
  12. ↑ Kimble, C., Hildreth, P. & Bourdon, I. (2008). Communities of Practice: Creating Learning Environments for Educators (1ª ed.). Charlotte, NC: IAP.
  13. ↑ 13,0 13,1 Tinto, V. (2003). Learning Better Together: The Impact of Learning Communities on Student Success (1ª ed.). Syracuse, NY: Syracuse University.
  14. ↑ Smith, B.L. «Challenge of Learning Communities as a Growing National Movement» (en anglès). Peer Review, 1, 4, 2001, pàg. 1-9. Arxivat de l'original el 2018-03-02 [Consulta: 1r març 2021].
  15. ↑ «El projecte de comunitats d'aprenentatge a Catalunya». Generalitat de Catalunya, 30-06-2010. Arxivat de l'original el 2018-12-14. [Consulta: 14 desembre 2018].
  16. ↑ 16,0 16,1 Ortega, Sara; Puigdellívol Aguadé, Ignasi «Incluir es sumar. Comunidades de aprendizaje como modelo de escuela inclusiva» (en castellà). Aula de innovación educativa, 131, 2004, pàg. 47-50. ISSN: 1131-995X.
  17. ↑ Díez-Palomar, Javier; Flecha García, Ramón «Comunidades de Aprendizaje: un proyecto de transformación social y educativa» (en castellà). Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 67, 24,1, 2010, pàg. 19-30. ISSN: 0213-8646.
  18. ↑ Vygotsky, S. (1978). Mind and society: The development of higher mental processes, p.159. 
  19. ↑ Tellado, Itxaso; Sava, Simona «The Role on Non-expert Adult Guidance in the Dialogic Construction of Knowledge» (en castellà). Revista de Psicodidáctica, 15, 2, 04-08-2010. ISSN: 2254-4372.
  20. ↑ Valls Carol, Rosa; Prados Gallardo, María del Mar; Aguilera Jiménez, Antonio «El proyecto INCLUD-ED: estrategias para la inclusión y la cohesión social en Europa desde la educación» (en castellà). Revista Investigación en la Escuela, núm. 82, 2014, pàg. 31-43. ISSN: 0213-7771.
  21. ↑ Smith, B. L. (1993). Creating Learning Communities. Liberal Education, 79 (4), 32-39. https://eric.ed.gov/?id=EJ479698
  22. ↑ Kellogg, K. (1999). Learning Communities (1ª ed.). Washington, D.C.: ERIC.
  23. ↑ Brower, A.M. & Dettinger, K. (1998). What is a learning community? Towards a comprehensive model. About Campus, 3 (5), 15-21
  24. ↑ Kay, M.,Schwan, M., & Silver, E. (1999). «The Development of Professional Developers: Learning To Assist Teachers in New Settings in New Ways». Harvard Educational Review, 69(3), p. 237-270.
  25. ↑ Lardner, E. & Malnarich, G. (2008). New Era in Learning-Community Work: Why The Pedagogy of Intentional Integration Matters. Change Magazine, 40 (4), 30-37. doi: 10.3200/CHNG.40.4.30-37
  26. ↑ Taylor, K., Moore, W., MacGregor, J. & Lindblad, J. (2003). Learning Community Research and Assessment What We Know Now (1ª ed.). Washington: The Washington Center.
  27. ↑ Price, D. (2005). Learning Communities and Student Success in Postsecondary Education: A Background Paper (1ª ed.). Washington: Manpower Demonstration Research Corp.
  28. ↑ {{ref-llibre |cognom=Armstrong |nom=J. (2011). Natural Learning in Higher Education (1ª ed.). Pennsylvania: The Wharton School.

Bibliografia

[modifica]
  • Aubert, A., Duque, E., Fisas, M., & Valls, R. (2008). Dialogar y transformar. Pedagogía crítica del siglo XXI. (4ª ed.). Barcelona: Graó, p.142.
  • Aubert, A., Flecha, A., García, C., Flecha, R., & Racionero, S. (2010). Aprendizaje dialógico en la Sociedad de la Información. (3ª ed.). Barcelona: Hipatia, p.259.
  • Aubert, A., Molina, S., Shubert, T., & Vidu, A. (2017). «Learning and inclusivity via Interactive Groups in early childhood education and care in the Hope school, Spain». Learning culture and social interaction, 13, p.90- 103. DOI: 10.1016/j.lcsi.2017.03.002.
  • N.C.(2019). Comunidades de aprendizaje - Schools as Learning Communities in Europe.
  • Elboj, C., Puigdellívol, I., Soler, M., & Valls, R. (2011). Comunidades de aprendizaje. Transformar la educación. (8ª ed.). Barcelona: Graó, p.136.
  • Flecha, R. (ED.). (2015). Successful Educational Actions for Inclusion and Social Cohesion in Europe. University of Barcelona. Barcelona, Spain: Springer Science+Business Media, p.115. DOI 10.1007/978-3-319-11176-6.
  • Flecha, R., & Puigvert, L. (2002). Las comunidades de aprendizaje: Una apuesta por la igualdad educativa. REXE: Revista de estudios y experiencias en educación, 1(1), p. 11-20.
  • García, C., Gairal, R., & Gómez, A. (2018). «I Learn so You Can Learn More: Helping to Improve the Educational System through Family Education in Learning Communities». Revista interuniversitaria de formacion del profesorado-rifop, (93), p.47-60.
  • García, N. (2002). Sistemas de trabajo con las TICS en el sistema educativo y en la formación de profesionales: Las comunidades de aprendizaje. Revista de Educación a Distancia, (6).
  • Molina, C., & Domingo, MP. (2005). El aprendizaje dialógico y cooperativo. Una práctica alternativa para abordar la experiencia educativa en el aula. (1ª ed.). Buenos Aires, República Argentina: Magisterio del Río de la Plata, p.256.
  • Molina, E. (2005). Creación y desarrollo de comunidades de aprendizaje: hacia la mejora educativa. Revista de Educación, (337), p. 235-250.
  • Ortega, S., & Puigdellívol,I. (2004). Incluir es sumar. Comunidades de aprendizaje como modelo de escuela inclusiva. Aula de innovación educativa, (131), p.47-50.
  • Racionero, S.; Serradell, O. (2005). Antecedentes de las comunidades de aprendizaje. EDUCAR. 35, p. 29-40. doi: https://doi.org/10.5565/rev/educar.211
  • Sanchez, M. (1999). Voices Inside Schools - La Verneda-Sant Martí: A School Where People Dare to Dream. Harvard Educational Review, 69(3), p. 320-336.
  • Serrano, MA. (2015). «Successful Educational Actions for Inclusion and Social Cohesion in Europe.». Revista internacional de organizaciones, (14), p.161-164. DOI: 10.17345/rio14.161-164.
  • Kay, M., Schman,M., & Silver, E. (1999).«The Development of Professional Developers: Learning To Assist Teachers in New Settings in New Ways» Harvard Educational Review, 69(3), p. 237-270.
  • Valentí, A. (2013). Les comunitats d'aprenentatge com a model educatiu de l'escola del segle XXI. p.16.
  • Vygotsky, S. (1978). Mind and society: The development of higher mental processes. London: Harvard University Press, p.159.
  • Alcalde, AI., Buitago, M., Castanys, M., Fálces, MP., Flecha, R., González, P., Jaussi, ML., Lavado, J., Odina, M., Ortega, S., Palenzuela, AI., Planes, L., Puigdellívol, I., Ramis, M., Rubio, A., & Wells, G. (2006). Transformando la escuela: comunidades de aprendizaje (1ª ed.). Barcelona: Graó, p. 13-18.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • El procés de transformació en comunitat d'aprenentatge Pàgina XTEC exposant el procés de transformació en comunitat d'aprenentatge. (web de la Generalitat de Catalunya) (català)
  • ¿Qué es la práctica educativa? Explicació del que és la pràctica educativa per Mario Ramos Carmona (castellà)
  • ¿Qué es una Comunidad de Aprendizaje? Pàgina Comunidad de Aprendizaje descrivint el projecte comunitat d'aprenentatge, les etapes de la transformació en comunitat d'aprenentatge, les actuacions educatives d'èxit i l'aprenentatge dialògic dintre del qual es troben els set principis d'aquest. (web Comunidad de Aprendizaje) (castellà)

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Comunitat_d%27aprenentatge&oldid=33995855»