Vés al contingut

Escola concertada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Concerts educatius)

Una escola concertada és un centre educatiu de gestió privada finançat parcialment per l'administració pública. Els concerts educatius es van legislar per primera vegada a Espanya el 1985 amb la Llei Orgànica del Dret a l'Educació (LODE) per als ensenyaments obligatoris.[1] La Llei d'Educació de Catalunya indica que han de servir per afavorir que "tots els centres sostinguts amb fons públics, que conformen centres públics i centres privats concertats, treballin junts amb uns objectius compartits des de la cooperació i la corresponsabilitat, tot respectant la naturalesa jurídica de les diverses institucions que el presten."[2] El curs 2012-2013 la Generalitat de Catalunya va finançar parcialment 362.063 places d'educació concertada, que signifiquen el 28% del total dels alumnes de Catalunya. Al mateix curs hi havia 861.280 places d'educació pública (67%) i 69.824 places d'educació privada (5%).[3]

Cost per a l'administració

[modifica]

Per a l'administració el cost d'una plaça concertada és inferior al d'una plaça pública.[4][5][6] El sindicat Unión Sindical Obrera (USO) va denunciar el 2012 que una plaça pública costa 7.000 euros mentre que una plaça concertada en costa 3.000.[5] La Confederació Espanyola de Centres d'Ensenyament (CECE) va apuntar el 2011 que a l'Estat "el cost mitjà d'una plaça escolar és de 2.771 euros per alumne a l'escola concertada enfront dels 6.567 euros de la pública" mentre que a Catalunya la plaça concertada costava 3.114 euros i la pública 7.056.[7] Amb motiu de la crisi econòmica i les dificultats de l'administració per afrontar els pagaments el 2012 els principals sindicats i organitzacions de centres educatius concertats de l'estat espanyol van emetre un comunicat conjunt alertant que les retallades, els impagaments i la caiguda de la natalitat les situava "al caire de la fallida".[8]

Sense posar en dubte les xifres oficials, sí que hi ha opinions divergents pel que fa a la seva interpretació. Un informe d'Izquierda Unida amb dades del 2011, que reconeixia treballar amb algunes "estimacions" i que no separava entre les escoles concertades i les privades, apuntà que tenint en compte la ràtio d'alumnes (21,3 alumnes a les públiques i 22,6 a les concertades-privades), el sou dels professors (els de la concertada-privada cobren 5.808 euros menys) i les adaptacions curriculars (13,4% als públics, 6,1% als concertats i 0,3% als privats) el cost per alumne era en ambdós casos de 4.185 euros.[9] Les crítiques als concerts educatius provenen dels qui consideren que suprimint-los s'enfortiria l'educació pública,[10] s'oposen a que les escoles amb un ideari cristià rebin ajudes públiques,[11] rebutgen el model d'educació diferenciada[12] o consideren que només haurien de rebre el concert els qui no s'ho puguin pagar.[13]

Les crítiques de diversos sectors van enfocades al fet que la Generalitat de Catalunya subvencionés escoles concertades en les que els progenitors ja pagaven una quota mensual. El curs 2015/2016, diverses escoles concertades de Catalunya van rebre subvencions públiques de la Generalitat superiors a 1,2 M d'euros:[14] Sant Ignasi - Jesuïtes de Sarrià (6.111.938,59 €), Saint Paul's (1.650.217,28 €), Teresianes de Ganduxer (2.475.325,92 €), Escola Sil (1.574.280,28 €) o Escola Súnion (1.214.992 €).[15] Una situació similar ja s'havia donat l'any 2011.[16] El sindicat USTEC-STEs va denunciar aquesta situació el davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, interposant un recurs contenciós administratiu,[17] demanda que no va ser admesa a tràmit.[15] El 2001, fins i tot, les diferents organitzacions dins del Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUNCE) van convocar una concentració davant del Parlament de Catalunya el dia que la consellera d'Ensenyament Carme-Laura Gil donava explicacions sobre la política de concerts educatius.[15]

Cost per als pares

[modifica]

Tots els partits amb representació al Parlament de Catalunya, a excepció de la CUP, afirmaren que l'escola concertada està infrafinançada.[18] Les escoles concertades cobren unes quotes voluntàries[19] als pares perquè consideren insuficients els diners rebuts de les administracions.[20] En aquest sentit l'exconseller d'Educació Ernest Maragall i Mira va reconèixer que "les quotes són tant voluntàries com imprescindibles".[21][22] D'aquesta manera, els concerts educatius suposen un estalvi per les arques públiques que assumeixen parcialment els pares dels alumnes.[23] L'any 2000 a l'estat espanyol la subvenció mitjana per plaça escolar concertada representava un 59,3% de la despesa directa per estudiant escolaritzat en un centre públic. Sumant les aportacions privades dels pares, que representaven un 7,3% del cost d'una plaça pública, el cost total d'una plaça escolar concertada suposava un 66,6% del cost directe d'una plaça pública. En el cas dels centres privats no concertats aquest percentatge era del 69,1%.[24]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Escola concertada». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educació». Portal Jurídic de Catalunya, 31-12-2011 [Consulta: 6 maig 2014].
  3. ↑ Gencat «Inici de curs 2012-2013». Gencat.cat, 04-09-2012 [Consulta: 6 maig 2014].
  4. ↑ Ruiz, Rocío «Estudiar en la pública cuesta el doble que en la concertada». La Razón, 29-10-2011 [Consulta: 6 maig 2014]. Arxivat 29 de maig 2014 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-05-29. [Consulta: 26 juliol 2014].
  5. ↑ 5,0 5,1 Cano, José A. «La concertada cuesta menos por alumno, pero también paga peor». El Mundo, 16-02-2014 [Consulta: 6 maig 2014].
  6. ↑ 8tv «Irene Rigau: “Puc garantir la qualitat de l'ensenyament per la professionalitat dels docents”». 8 al dia amb Josep Cuní, 06-09-2012 [Consulta: 6 maig 2014]. Arxivat 27 de juliol 2014 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-07-27. [Consulta: 26 juliol 2014].
  7. ↑ EP «Los conciertos educativos suponen un ahorro anual a las CC.AA de 2.350 millones de euros, según CECE». Europa Press, 11-04-2011 [Consulta: 6 maig 2014].
  8. ↑ García i Aranzüeque, Raül «L'escola concertada trontolla». El Punt Avui, elpunt2014 [Consulta: 26 juliol 2014].
  9. ↑ Pérez Mendoza, Sofía «Un informe desmiente que la plaza escolar pública sea más cara que la concertada». Eldiario.es, 13-06-2014 [Consulta: 26 juliol 2014].
  10. ↑ Redacció «El Grupo contra los Conciertos Educativos registra un escrito contra la propuesta de concertar un gran centro en Valdespartera». Arainfo, 28-02-2014 [Consulta: 26 juliol 2014]. Arxivat 28 de juliol 2014 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-07-28. [Consulta: 26 juliol 2014].
  11. ↑ Xornal «La materia de religión y el colegio concertado, en el punto de mira». Laicismo.org, 28-03-2010 [Consulta: 26 juliol 2014]. Arxivat 28 de juliol 2014 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-07-28. [Consulta: 26 juliol 2014].
  12. ↑ «El PSOE, contra la educación diferenciada». Elconfidencialdigital, 30-07-2012 [Consulta: 26 juliol 2014]. Arxivat 28 de juliol 2014 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-07-28. [Consulta: 26 juliol 2014].
  13. ↑ Vallespín, Ivanna «Rigau declina eliminar los conciertos con las escuelas de élite». El País, 09-09-2013 [Consulta: 26 juliol 2014].
  14. ↑ Rom, Mireia. «El ‘top ten' de les escoles catalanes d'elit». El Crític, 06-06-2016. [Consulta: 19 agost 2020].
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 «Anuària Mèdia.cat - Els silencis mediàtics de 2015». Mèdia.cat. Crític, 2016, pàg. 39. ISSN: 978-84-86469-99-3 [Consulta: 1r setembre 2020].
  16. ↑ Martí i Font, Josep Maria «La Generalitat subvenciona a los colegios privados más elitistas de Cataluña» (en castellà). El País, 19-03-2011 [Consulta: 1r setembre 2020].
  17. ↑ Ràfols, Neus «Les escoles de l'Opus rebran 7,4 milions d'euros del Govern durant aquest curs». La Directa, 19-11-2918, p. 9 [Consulta: 1r setembre 2020].
  18. ↑ «Tots els partits admeten que l'escola concertada està mal finançada». Catalunya Religió, 12-12-2017 [Consulta: 19 desembre 2017].
  19. ↑ Síndic de Greuges «Informe al Parlament 2011». Sindic.cat, 2-2012, pàg. 88-91 [Consulta: 26 juliol 2014].
  20. ↑ Rodríguez-Borlado, Fernando «Escuela concertada: discriminada pero popular». Aceprensa, 30-05-2011 [Consulta: 6 maig 2014].
  21. ↑ Barrera, Marcel «Maragall veu «imprescindible» que la concertada cobri quotes a les famílies». Vilaweb, 03-05-2007 [Consulta: 6 maig 2014].
  22. ↑ EP «Els centres cristians lamenten que el Govern hagi posposat el debat sobre el concert escolar». ElPuntAvui, 4 movembre 2009 [Consulta: 6 maig 2014].
  23. ↑ González, Mónica «Cada alumno de centro público cuesta el doble que otro de concertada». Ultima Hora, 29-01-2012 [Consulta: 6 maig 2014].[Enllaç no actiu]
  24. ↑ De la Fuente, Ángel «La educación en las regiones españolas: algunas cifras preocupantes». Instituto de Estudios Fiscales, 4-2006, pàg. 24. Arxivat de l'original el 8 d’agost 2014 [Consulta: 6 maig 2014]. Arxivat 8 August 2014[Date mismatch] a Wayback Machine.

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Escola_concertada&oldid=32830358»