Vés al contingut

Concordat del 1801

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Concordat de 1801)
Plantilla:Infotaula esdevenimentConcordat del 1801
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Map
 48° 52′ N, 2° 21′ E / 48.86°N,2.35°E / 48.86; 2.35
Tipustractat de pau
concordat Modifica el valor a Wikidata
Data8 abril 1802
15 agost 1801
15 juliol 1801 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióParís Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
Signatari
Pius VII
 Representa: Santa Seu (15 agost 1801)
Josep Bonaparte
 Representa: Consolat francès (15 juliol 1801)
Étienne-Alexandre Bernier
 Representa: Consolat francès (15 juliol 1801)
Emmanuel Crétet
 Representa: Consolat francès (15 juliol 1801)
Ercole Consalvi
 Representa: Pius VII (15 juliol 1801) Modifica el valor a Wikidata

El Concordat del 1801 era un concordat entre Napoleó i Pius VII, signat el 15 de juliol de 1801. Aquest pacte va restaurar la preponderància de l'església catòlica com la religió dominant a l'imperi francès.

Signatura del concordat
Les províncies eclesiàstiques a l'Imperi Francès després del concordat

El preàmbul diu: «El govern de la República francès reconeix que la religió catòlica, apostòlica i romana és la religió de la majoria dels ciutadans francesos.».[1][2]

A la revolució francesa, l'Assemblea Constituent havia confiscat les propietats de l'església i dictat una constitució civil per al clergat, que sotmetia l'església al govern de l'estat i abrogava l'autoritat del papa. Ulteriorment, també va suprimir el calendari gregorià i les festes catòliques. El concordat va restaurar certes prerrogatives papals, tot i mantenir la preeminència de l'estat. El pacte reforçava el poder polític de Napoleó en desarmar la resistència dels catòlics contra el seu govern i en controlar la influència del Vaticà als afers polítics. Hauria dit al seu germà: «Conqueridors eficaços no es querellen amb sacerdots: són capaços de controla'ls i de utilitza'ls.».[3] A França, va quedar en vigor fins al 1905.

Uns articles
  • El govern francès continua nominar els bisbes, però el papa obtingué el dret de destituir-los.
  • L'Estat paga un sou al clergat que va jurar fidelitat a les lleis de l'Estat
  • La llibertat de celebrar les cerimònies està restaurada
  • L'església abandonava tota reivindicació sobre possessions confiscades després de 1790
  • El calendari gregorià va ser restaurat l'1 de gener de 1806

Després del 1815

[modifica]

Quan el regne napoleònic va terminar-se després de la desfeta a la batalla de Waterloo del 1815 i que el mapa d'Europa va ser redissenyat, això va haver un impacte sobre les prerrogatives catòliques.

França

[modifica]

El concordat va ser revocat el 1905 i reemplaçat per la llei sobre la separació de l'església i de l'estat i el laïcisme. Posà fi a tota subvenció pública del culte.

Alsàcia i Mosel·la

[modifica]

Certes estipulacions del concordat queden en vigor a l'Alsàcia i el departament de Mosel·la, que eren sota govern prussià el 1905. Quan el territori tornà a França després del Tractat de Versalles del 1919, els catòlics temien el règim laic francès i van actuar, sota l'ègida de Robert Schuman per a mantenir els seus privilegis. Fins avui, els bisbes d'Estrasburg i de Metz, continuen paradoxalment a ser els únics que estan nominats pel president de la república, conformement a l'acord entre Napoleó i l'església. Des d'aleshores, la polèmica entre els proconcordataris i els antis, que volen abolir el concordat i aplicar la llei de 1905 continuà, fins que a l'inici de 2012, François Hollande va proposar d'inscriure la llei de 1905 a la constitució francesa i suprimir el dret local alsacià.[4][5]

Regne Unit dels Països Baixos i Bèlgica

[modifica]

Al Regne Unit dels Països Baixos el 1827 Guillem I dels Països Baixos va eixamplar l'aplicació del concordat de 1801 a les províncies septentrionals. Des de l'escissió de Bèlgica el 1830, el concordat va perdre el seu vigor legal, però paradoxalment certs acords entre el govern nou i l'església catòlica van continuar amb la situació d'abans, tot i que la nova constitució va declarar la llibertat de religió i la separació de l'estat i del culte. Amb el temps i la pressió del pluralisme, certs avantatges també van ser atorgats a representants d'altres religions i del moviment laïcista.[6]

Referències

[modifica]
  1. «Le Gouvernement de la République française reconnaît que la religion catholique, apostolique et romaine, est la religion de la grande majorité des citoyens français.» in: Jean-Pierre Chantin, Le régime concordataire français. La collaboration des Eglises et de l'État (1802-1905), Paris, Beauchesne, col·lecció Bibliothèque Beauchesne, 2010, 299 pàgines (francès)
  2. Berkley Center for Religion, Peace & World Affairs, The Third Republic and the 1905 law of Laicité Arxivat 2011-02-06 a Wayback Machine. in: France, consulta el 13 de març de 2012
  3. citat en: Nigel Aston, Christianity and Revolutionary Europe circa 1750-1830. Cambridge University Press, 2002,. ISBN 0521 460271 (en català: Cristianisme a l'Europ revolucionària de al voltant de 1750-18030)
  4. Une «remise en cause» du concordat en Alsace-Moselle pour Philippe Richert Dernières nouvelles d'Alsace, 23 de gener de 2012]
  5. La proposition de Hollande qui "abrogerait" le Concordat al diari L'Alsace del 24 de gener de 2012]
  6. Stox, Yves. «Een paradoxale scheiding: De laïcité van de Staat in de Belgische Grondwet». A: Jura Falconis, tom 41 (en neerlandès), 2004-2005, p. 37-62.