Vés al contingut

σ-àlgebra de Borel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Conjunt de Borel)

La σ-àlgebra de Borel associada a un espai topològic T és la més petita de les σ-àlgebres sobre T que conté tots els conjunts oberts de T (o, equivalentment, tots els conjunts tancats de T);[1][2] en altres paraules, és la σ-àlgebra generada pels conjunts oberts (o tancats) de T. Els elements de la σ-àlgebra de Borel s'anomenen conjunts de Borel o conjunts borelians o simplement borelians. L'existència i unicitat d'aquesta σ-àlgebra es demostra construint-la com la intersecció de totes les σ-àlgebres que contenen T, ja que el resultat d'una intersecció d'un nombre arbitrari de σ-àlgebres és també una σ-àlgebra.[3]

Propietats

[modifica]

Designarem per la -àlgebra de Borel sobre espai topològic

σ-àlgebra de Borel sobre un subconjunt

[modifica]

Recordem que si és una -àlgebra sobre un conjunt i és un subconjunt arbitrari, aleshores la família de conjunts és una -àlgebra sobre que s'anomena la -àlgebra traça sobre .[4]

Sigui un espai topològic i considerem un subconjunt amb la topologia traça o topologia induïda) i la corresponent -àlgebra de Borel sobre , . Aleshores [2]

σ-àlgebra de Borel sobre un producte de conjunts

[modifica]

Siguin i dos espais mesurables. Recordem que la -àlgebra producte sobre és la -àlgebra generada pels conjunts de la forma , amb i .[5]

Siguin i dos espais topològics i considerem amb la topologia producte. Aleshores A més, si i són espais mètrics separables, llavors val la igualtat:[6]

σ-àlgebra de Borel sobre el conjunt del nombres reals

[modifica]

Un exemple particularment important és la σ-àlgebra de Borel sobre el conjunt dels nombres reals ,[7] que designarem per . Donat que tot conjunt obert de és la reunió d'un nombre finit o infinit numerable d'intervals oberts disjunts,[1] és la mínima σ-àlgebra sobre que conté tots els intervals oberts de . Tenim les següents caracteritzacions [8] (entre altres): És la mínima σ-àlgebra a que conté:

  • Tots els intervals oberts.
  • Tots els intervals tancats.
  • Tots els intervals de la forma amb .
  • totes les semirectes de la forma .
  • totes les semirectes de la forma .

Això és degut al fet que qualsevol classe d'intervals es pot obtenir a partir de les altres mitjançant operacions numerables. Per exemple, . Encara més, utilitzant la densitat dels nombres racionals es pot veure que en les col·leccions d'intervals anteriors n'hi ha prou amb considerar els intervals amb extrems racionals: per exemple, és la σ-àlgebra generada per la família .[9] Es diu que és una σ-àlgebra separable[10] o numerablement generada[11]

Una propietat important és que té el mateix cardinal que [12]

σ-àlgebra de Borel sobre ℝn

[modifica]

De manera anàloga és defineix la σ-àlgebra de Borel sobre , que es designa per : és la menor σ-àlgebra que conté tots els oberts de (o tots els tancats), i també admet diverses famílies de generadors, per exemple, els productes d'intervals oberts o semioberts , etc., que a més poden agafar-se amb d'extrems racionals.[9]

Tenim que [6]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Folland, Gerald B. Real analysis: modern techniques and their applications. 2nd ed. Chichester Weinheim [etc.]: New York J. Wiley & sons, 1999, p. 22. ISBN 978-0-471-31716-6. 
  2. 2,0 2,1 Dellacherie, C.; Meyer, P. A.. Probabilités et potentiel. París: Hermann, ©1975-<c1992>, p. 12. ISBN 2705613722. 
  3. Schilling, René L.. Measures, integrals and martingales. Cambridge: Cambridge University Press, 2005, p. 19. ISBN 9780511647987. 
  4. Schilling, René L. Measures, integrals and martingales. Cambridge ; New York: Cambridge University Press, 2005, p. 16. ISBN 978-0-521-85015-5. 
  5. Schilling, René L. Measures, integrals and martingales. Cambridge ; New York: Cambridge University Press, 2005, p. 121. ISBN 978-0-521-85015-5. 
  6. 6,0 6,1 Folland, Gerald B. Real analysis: modern techniques and their applications. 2nd ed. Chichester Weinheim [etc.]: New York J. Wiley & sons, 1999, p. 23. ISBN 978-0-471-31716-6. 
  7. Bonet, Eduard. Espais de probabilitat finits. Barcelona: Editorial lavínia, S. A., 1969, p. 132. 
  8. Schilling, René L.. Measures, integrals and martingales. Cambridge: Cambridge University Press, 2005, p. 18. ISBN 9780511647987. 
  9. 9,0 9,1 Schilling, René L.. Measures, integrals and martingales. Cambridge: Cambridge University Press, 2005, p. 22. ISBN 9780511647987. 
  10. Neveu, Jacques. Bases mathématiques du calcul des probabilités. 2ème édition revue et corrigée. París: Masson et Cie, 1970, p. 14. ISBN 2-225-61787-2. 
  11. Ash, Robert B.. Probability and measure theory. 2a edició. San Diego: Harcourt/Academic Press, 2000, p. 121. ISBN 0-12-065202-1. 
  12. Schilling, René L.. Measures, integrals and martingales. Cambridge: Cambridge University Press, 2005, p. 332. ISBN 9780511647987.