Tabernaemontana

Tabernaemontana

Tabernaemontana divaricata
Planta
Tipus de fruit	fol·licle
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Gentianales
Família	Apocynaceae
Subfamília	Rauvolfioideae
Gènere	Tabernaemontana L., 1753
Nomenclatura
Epònim	Jacobus Theodorus Tabernaemontanus
Sinònims	Clerkia Neck. (1790), opus utique oppr. Pandaca Noronha ex Thouars (1806). Reichardia Dennst. (1818). Rejoua Gaudich. (1826). Conopharyngia G.Don (1837). Bonafousia A.DC. (1844). Peschiera A.DC. (1844). Anacampta Miers (1878). Anartia Miers (1878). Codonemma Miers (1878). Merizadenia Miers (1878). Phrissocarpus Miers (1878). Taberna Miers (1878). Ochronerium Baill. (1889). Gabunia K.Schum. (1896). Ervatamia (A.DC.) Stapf in D.Oliver & auct. suc. (editors) (1902). Pterotaberna Stapf in D.Oliver & auct. suc. (editors) (1902). Oistanthera Markgr. (1935). Pagiantha Markgr. (1935). Testudipes Markgr. (1935). Stenosolen (Müll.Arg.) Markgr. (1937). Domkeocarpa Markgr. (1941). Quadricasaea Woodson (1941). Hazunta Pichon (1948). Muntafara Pichon (1948). Pandacastrum Pichon (1948). Woytkowskia Woodson (1960). Capuronetta Markgr. (1972). Camerunia (Pichon) Boiteau (1976). Leptopharyngia (Stapf) Boiteau (1976). Protogabunia Boiteau (1976). Sarcopharyngia (Stapf) Boiteau (1976).
Exautor	Plum.

Tabernaemontana és un gènere amb 100-110 espècies de plantes de flors que pertanyen a la família de les Apocynaceae, amb una distribució tropical. Són arbustos i petits arbres que aconsegueix 1-15 metres d'altura. Les fulles són perennes oposades de 3-25 cm de longitud. Les flors són oloroses, blanques d'1-5 cm de diàmetre.

Fruits de Tabernaemontana catharinensis.

Usos

Alguns membres del gènere Tabernaemontana s'usen com a additiu per a algunes versions de la beguda psicodèlica Ayahuasca.

Se utiliza para curar enfermedades psicosomáticas y microbiológicas que afligen la visión, además de su látex servir para estancar heridas por los pueblos tradicionales de América del sur.

Morfologia

Són arbustos o arbres amb làtex blanc i branques bifurcades. Les fulles són oposades, eglandulars. La inflorescència és cimosa-paniculada, amb flors blanques. Els sèpals són petits més o menys iguals. La corol·la hipocrateriforme. Les anteres no estan aglutinades al capdavant de l'estil i ovari és apocàrpic. El fruit és de 2 fol·licles curts, carnosos, dehiscents i exhibint les nombroses llavors amb conspicu aril ataronjat.

Taxonomia

El gènere va ser descrit per Carl von Linné i publicat a Species Plantarum 1: 210–211. 1753. L'espècie tipus és: Tabernaemontana citrifolia.

Espècies seleccionades

• Tabernaemontana africana. Àfrica.
• Tabernaemontana alba. Centreamèrica.
• Tabernaemontana amygdalifolia. Sud de Mèxic, Centreamèrica, nord de Sud-amèrica.
• Tabernaemontana bovina. Des del sud de la Xina fins a Tailàndia.
• Tabernaemontana bufalina. Des del sud de la Xina fins a Tailàndia.
• Tabernaemontana calcárea. Madagascar.
• Tabernaemontana capuronii. Madagascar.
• Tabernaemontana catharinensis. Oest de Sud-amèrica.
• Tabernaemontana ciliata. Madagascar.
• Tabernaemontana citrifolia. Carib.
• Tabernaemontana coffeoides. Madagascar.
• Tabernaemontana corymbosa. Sud-est d'Àsia.
• Tabernaemontana crassa. Madagascar.
• Tabernaemontana crassifolia. Madagascar.
• Tabernaemontana cymosa. Oest de Sud-amèrica.
• Tabernaemontana debrayi. Madagascar.
• Tabernaemontana divaricata. Des del nord de l'Índia fins a Tailàndia.
• Tabernaemontana elegans. Sud-àfrica fins al nord de Somàlia.
• Tabernaemontana eusepala. Madagascar.
• Tabernaemontana eusepaloides. Madagascar.
• Tabernaemontana heyneana. Índia.
• Tabernaemontana humblotii. Madagascar.
• Tabernaemontana mocquerysii. Madagascar.
• Tabernaemontana pachysiphon. Est tropical d'Àfrica.
• Tabernaemontana pandacaqui. Sud-est d'Àsia, Australàsia.
• Tabernaemontana phymata. Madagascar.
• Tabernaemontana retusa. Madagascar.
• Tabernaemontana rostrata. Sud-est d'Àsia.
• Tabernaemontana sambiranensis. Madagascar.
• Tabernaemontana sananho. Nord de Sud-amèrica.
• Tabernaemontana sessilifolia. Madagascar.
• Tabernaemontana siphilitica. Nord de Sud-amèrica.
• Tabernaemontana stellata. Madagascar.
• Tabernaemontana ventricosa. Camerun, Sud-àfrica.

Vegeu també

• Història de la botànica
• Característiques de les apocinàcies
• Plantes psicodèliques

Bibliografia

1. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. (editors) 2009. Cucurbitaceae a Polemoniaceae. Fl. Mesoamer. 4(1): 1–855.
2. Flora of China Editorial Committee. 1995. Fl. China 16: 1-479. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
3. Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Lista de espécies Flora do Brasil. http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/ Arxivat 2010-05-26 a Wayback Machine..
4. Gentry, A. H. 2001. Apocynaceae. In: W.D. Stevens, C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O.M. Montiel (editors). Fl. Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85(1): 116–132.
5. Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (editors) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidad de Antioquia, Medellín.
6. Morales, J. F. 2005. Estudios en las Apocynaceae neotropicales XIX: La familia Apocynaceae s. str. (Apocynoideae, Rauvolfioideae) de Costa Rica. Darwiniana 43(1–4): 90–191.
7. Morales, J. F. 2006. Estudios en las Apocynaceae Neotropicales XXVIII: La familia Apocynaceae (Apocynoideae, Rauvolfioideae) de El Salvador, Centroamérica. Darwiniana 44(2): 453–489.
8. Morales, J. F. 2009. La familia Apocynaceae (Apocynoideae, Rauvolfioideae) en Guatemala. Darwiniana 47(1): 140–184.
9. Schatz, G. E., S. Andriambololonera, Andrianarivelo, M. W. Callmander, Faranirina, P. P. Lowry, P. B. Phillipson, Rabarimanarivo, J. I. Raharilala, Rajaonary, Rakotonirina, R. H. Ramananjanahary, B. Ramandimbisoa, A. Randrianasolo, N Ravololomanana, Z. S. Rogers, C. M. Taylor & G. A. Wahlert. 2011. Catalogue of the Vascular Plants of Madagascar. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 0(0): 0–0.
10. Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel Jarquin. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.