Vés al contingut

Corrado Confalonieri

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Conrad de Plasència)
Plantilla:Infotaula personaCorrado Confalonieri, o
de Piacenza

Pintura de Giovanni Lanfranco, 1618 (Lió, Musée des beaux-arts)
Nom original(it) Corrado Confalonieri Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementCorrado Confalonieri
1290 Modifica el valor a Wikidata
Calendasco (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 febrer 1351 Modifica el valor a Wikidata (60/61 anys)
Noto (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Noto 
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósTercer Orde Regular de Sant Francesc
Eremita
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
PelegrinatgeNoto, Calendasco, Piacenza
Festivitat19 de febrer
IconografiaAmb hàbit franciscà, amb un àngel que s'hi apareix
Patró deCalendasco, Noto

Corrado Confalonieri (Calendasco, 1290 - Noto, Sicília, 19 de febrer de 1351) fou un eremita italià, terciari regular franciscà i pelegrí. És venerat com a beat per l'Església catòlica, tot i ésser normalment conegut com a sant Conrad.

Biografia

[modifica]

Corrado nasqué a Calendasco el 1290, descendent de la noble casa dels Confalonieri, poderosa a les terres de Piacenza. En 1315, un dia que Conrad era de caça a uns boscos propers a Carpaneto Piacentino, amb amics i parents, en fer foc per espantar les bèsties, provocà un gran incendi que arrassà conreus i cases. Els caçadors, espantats, van fugir-ne i van voler amagar el fet. La població va pensar que el foc havia estat provocat pel partit güelf per perjudicar les autoritats gibel·lines i culparen un pobre pagès. Assabentat Conrad, es presentà al senyor de Piacenza i se'n declarà culpable, donant les seves terres per compensar les pèrdues causades.

Aquest fet canvià la vida de Conrad, que començà a apropar-se a la religió: vestia l'hàbit franciscà i feia vida eremítica en un hospital i eremitori proper al poble, Gorgolare, sota la guia del frare Arístides. D'acord amb la seva esposa Giovannina, decideren d'entrar els dos en religió i es feren terciari franciscà i clarissa. Cap al 1340, deixà tots els seus béns i abandonà Piacenza.

Pelegrinà a diversos llocs, travessà Itàlia cap al sud i, després de passar per Roma, s'establí a Noto (Sicília) cap al 1342. Conegué Guglielmo Buccheri, escuder del rei Frederic II de Sicília, que també va fer-se eremita i és venerat com a beat Guillem de Noto. Buccheri hostatjà Conrad en una cel·la propera a l'església, on visqué dos anys. La seva fama atragué molta gent que anava a demanar-li pregàries i consells espirituals.

Conrad volgué escapar-ne i es retirà a una zona llunyana per viure com a asceta. Se li atribuïren miracles com guariments o proveir de pans miraculosos a la gent que no en tenia, en èpoques de fam. Va morir a la cova el 1351, mentre pregava. Fou sebollit a l'església de San Nicolò de Noto, complint la voluntat del beat.

Veneració

[modifica]

El seu cos fou portat a la catedral de Noto, on es venera avui dia en una urna d'argent. Poc després de morir ja era venerat com a sant i el bisbe de Siracusa, que havia conegut Conrad i n'havia presenciat miracles, incoà la causa de beatificació. Afers polítics la interromperen i no fou conclosa fins al 1515, quan l'eremita fou beatificat per Lleó X.

Urbà VIII concedí ofici i missa pròpies als ordes franciscans el 12 de setembre de 1625. Venerat a Piacenza, en 1625 se'n decretà festa ferial de precepte biennal, el 19 de febrer, i en 1612 se li dedicà una capella a la catedral, i una a Calendasco en 1617.

És sant patró de Calendasco, el seu poble natal, on se'n conserva la relíquia del dit polze i hi ha una confraria laica, la Compagnia di san Corrado, erigida en honor seu d'ençà el segle xvi.

Bibliografia

[modifica]
  • San Corrado Confalonieri il cercatore di Dio, di Umberto Battini, Ediz. Storiche Compagnia di Sigerico, Calendasco (PC) 2005
  • San Corrado Confalonieri i documenti inediti piacentini, a cura di U. Battini, Ediz. Storiche Compagnia di Sigerico, Calendasco (PC) 2006
  • Il Terzo Ordine Regolare di San Francesco nella sua storia e nelle sue leggi di Gabriele Andreozzi, Editrici Franciscanum, Roma 1993 in volumi III
  • Corrado Confalonieri la figura storica, l'immagine e il culto Atti delle giornate di studio nel VII centenario della nascita, Noto (SR), Palazzo Villadorata 24-26 maggio 1990, a cura di F. Balsamo e V. La Rosa, editi in Noto 1992
  • L'Araldo di San Corrado.