Constança d'Alagó
| Biografia | |
|---|---|
| Altres | |
| Títol | Senyora  |
| Pare | Blasco I d'Alagó |
Constança d'Alagó i Romeu (segle xiii) va ser una senyora feudal del Regne de València.
Filla de Balasc d'Alagó, el Majordom del Regne d'Aragó amb Jaume I i de Margelina de Baucis, germana d'Artal III d'Alagón, va heretar diversos senyorius, com ara el del castell i la vila de Culla, a les terres del Maestrat.
Junt el seu marit, Guillem III d'Anglesola, baró de Bellpuig, va donar la Carta Pobla a les viles de Culla el 1244 i de Vistabella del Maestrat el 1251.
Va tindre diversos fills. El seu hereu va ser Guillem IV d'Anglesola, a qui li va donar els castells d'Almedíxer i Algímia, així com els llocs de Vistabella del Maestrat, Vilafranca, Atzeneta del Maestrat, Benassal i Culla,[1] la qual vendrà a l'Orde del Temple el 1303. Altres fills seus van ser Mergelina, casada amb el baró de Queralt i Ramon, bisbe de Vic.
Referències
[modifica]- ↑ Original en el Pergamí nº 270P de la Carpeta 517 de l'apartat d'Ordes Militars de l'Arxiu Històric Nacional espanyol (firmat el 22 d'abril de 1263, possiblement a Lleida); transcripció disponible en l'Arxiu Virtual Jaume I de la Universitat Jaume I de Castelló (document 000355): «Dono trado et concedo cum hoc presenti publico instrumento suo pleno et firmo robore perpetuo valituro vobis, Guillamoneto de Angularia, filio comuni mei et dicti Guillelmi de Angularia mariti mei et vestris et cui vel quibus volueritis imperpetuum, castrum et villam de Cuyllar et de Vistabella, et de Villafrancha et de Vinaçal, et de Ça Neta, et castrum de Almedixar et de Algemia, cum omnibus locis terminis et affrontacionibus et pertinenciis suis, et cum omnibus iuribus que in predictis castris et villis et in unoquoque illorum et terminis suis, habeo et percipio et habere ac percipere debeo, gratis vel vi vel alio quolibet modo iure seu titulo».