Constància de Bretagne, de vegades esmentada com a Constança de Bretanya (vers 1161 - Nantes, setembre 1201), filla de Conan IV de Bretanya i de Margarida de Huntingdon, filla d'Enric de Northumberland, príncep d'Escòcia, comte de Northumberland i de Huntingdon, va ser duquessa de Bretanya a partir de 1166 i comtessa de Richmond a partir de 1171.
Constància fou l'hereva del tron de Bretanya. Era la filla de Conan IV de Bretanya i de Margarida de Huntingdon, filla d'Enric de Northumberland i germana dels reis d'Escòcia Malcom IV i Guillem el Lleó.
El 1166, el seu pare va abdicar al seu favor i va esdevenir duquessa de Bretanya, mentre que la realitat del poder fou en mans d'Enric II d'Anglaterra. En tant que espòs de Constància, Jofré o Geoffroi Plantagenet, fill del rei Enric II d'Anglaterra, fou proclamat duc de Bretanya amb el nom de Geoffroi o Jofré II de Bretanya el 1181, però va morir prematurament a causa de ferides rebudes en el transcurs d'un torneig organitzat el 19 d'agost de 1186 a París pel rei de França, Felip II.
Després de la mort del seu primer marit, Constància va exercir realment el poder a Bretanya, fins i tot després que es casés de nou amb Ranulf de Blondeville, comte de Chester i vescomte d'Avranches, que Enric II d'Anglaterra li havia imposat.
El 1196, va fer reconèixer al seu fill Artur, de només vuit anys, com a duc, per una assemblea general de l'aristocràcia. En reacció a aquest esdeveniment, que contrarestava els seus propòsits, Ricard Cor de Lleó la va fer segrestar pel seu propi marit i va estar empresonada a Pontorson o a Teillay. Una vegada alliberada, va fer anul·lar el seu matrimoni amb Ranulf i es va casar de nou amb Guiu de Thouars.
Va morir a Nantes entre l'1 i el 4 de setembre de 1201. El 24 de novembre de 1225 fou enterrada a l'abadia de Notre-dame de Villeneuve, situada al Sorinières, al sud de Nantes, de la qual havia ordenat la fundació l'any de la seva mort.
Es va casar de manera successiva:
- En un primer matrimoni amb Jofré II el 1181, del qual va tenir tres fills.:
- Alienor (o Elionora), nascuda vers 1182-1184, a qui mantingueren empresonada primer Joan sense Terra i després Enric III d'Anglaterra, de 1202 fins al 10 d'agost de 1241, data de la seva mort a Bristol.
- Matilda, (1185?-1189?)
- Artur (1187 - 1203), que succei a la seva mare com a duc
- Alix de Thouars (Alícia, Azilis o Aelis) (1200 - 1221), futura esposa de Pere I Mauclerc
- Caterina de Thouars (1201 - 1237/40), que es va casar amb Andreu III de Vitri.
- Margarita de Thouars (1201 - 1216/20), que es va casar amb Jofré I de Rohan.[1]
- ↑ Segons els historiadores Morice, Taillandiers, Roujoux i La Borderie, i Medieval Lands, Margarida fou la filla de Constància i de Guiu de Thouars.
- André Chédeville & Noël-Yves Tonnerre, La Bretagne féodale XIe-XIIIe siècle; Rennes, Ouest-France Université, 1987 ISBN 2727200122 Error en ISBN: suma de verificació no vàlida.
- (anglès) The Charters of Duchess Constance of Brittany and her Family (1171-1221), editat per Judith Everard i Michael Jones; Woodbridge, the Boydell Press, 1999 ("Col·lecció per primer cop de les actes de la duquessa Constància (1171-1201), la seva mare Margarida d'Escòcia, els tres marits de Constància, i els tres fills. L'estudi no tracta només de la Bretanya, sinó també dels dominis dels bretons a Anglaterra, de l'Honor de Richmond, i dels comtats d'Anjou, Maine i Turena. Les cartes donen llum sobre el poder polític de les dones governants") ISBN 0-85115-751-3
- Michael Jones, «La vie familiale de la duchesse Constance : le témoignage des chartes», a Bretagne et pays celtiques, langues, histoire, civilisation. Mélanges offerts à la mémoire de Léon Fleuriot (1923-1987), dirigit per Gwennolé Le Menn et J.-Y. Le Moing; Saint-Brieuc, Skol & P.U. Rennes, 1992, pàgs. 349-360.
- Y. Hillon, «La Bretagne et la rivalité Capétiens-Plantagenêt : un exemple - la duchesse Constance (1186-1202)», a Annales de Bretagne, volum 92, 1985, pàgs. 111-144.
.jpg)
