Contaminació marina
La contaminació marina és la contaminació que afecta mars i oceans, des de la zona de rompents fins a mar obert. Inclou la que es produeix a les costes, als ports, en la plataforma pesquera, en la indústria, en la navegació i en les zones marítimes. Té un caràcter global, cosa que requereix convenis internacionals, com el MARPOL, i activitats internacionals dirigides a assegurar-ne un desenvolupament sostenible.[1]
El medi ambient marí té en principi una certa capacitat d'autodepuració, però al final del segle xx la seva contaminació ha arribat a un nivell tal que supera el límit que pot ser assimilat naturalment en un temps raonable. Per tant es necessiten millores tecnològiques i econòmiques, i canvis polítics i socials, encaminats a avaluar el seu estat, millorar-lo i evitat que es malmeti encara més.
A més de la contaminació, altres aspectes que influeixen al medi ambient marí poden ser, per exemple, la seva sobreexplotació biològica, especialment la pesca massiva, la degradació costanera a causa de la construcció massiva, dels usos industrials, de l'excés de ports, etc. Cal tenir en compte, a més, que el canvi climàtic també afecta a la zona costanera.
Es calcula que hi ha 5,25 bilions de residus plàstics als mars d'arreu del món.[2][3]
Fonts
La contaminació marina prové de fonts que es poden agrupar en naturals, agrícoles, urbanes i industrials. Aquestes fonts inclouen la contaminació emesa en continu, a causa de la seva activitat, i la que es pot emetre per accidents.[1]
Les activitats humanes del sector primari: ramaderia, avicultura, agricultura, etc. generen substàncies orgàniques i inorgàniques que són riques especialment en nitrogen (nitrits i nitrats, principalment) i fòsfor (fosfats), a més de matèria que consumeix oxigen i de vegades organismes patògens. Algunes d'aquestes substàncies també es produeixen a la natura. Aquests residus arriben al mar a través de l'aigua, superficial o subterrània.[1]
La contaminació urbana pot classificar-se com directa o indirecta. La contaminació urbana directa prové de les aigües residuals (clavegueres) amb residus de les llars i dels locals comercials. Aquestes aigües, si no es tracten adientment, contenen matèria consumidora d'oxigen, partícules sòlides en suspensió, compostos inorgànics i bacteris nocius. El cas dels residus industrials és semblant, amb la diferència que els residus són de natura molt més diversa.[1]
La contaminació urbana indirecta és aquella que arriba al mar mitjançant un intermediari. La combustió de carbó i petroli emet diferents gasos, entre ells òxids de sofre. Aquests provoquen l’anomenada pluja àcida, la qual no només afecta els mars, sinó que també afecta a les espècies que hi habiten i a la flora.[4]
Contaminants marins
Hom sol considerar vuit tipus de contaminants marins, tot i que se'n poden trobar més, tots ells d'origen antropogènic (introduïts pels éssers humans). Aquest són:[5]
- Productes químics tòxics. Els més persistents i nocius són els herbicides, pesticides i les substàncies actives dels detergents, sabons i altres productes d'higiene i neteja (tensioactius). Arriben al mar per l'aigua i pel vent.
- Fertilitzants químics dels conreus que són transportats per rius i rierols, i que provoquen l'eutrofització de l'aigua dolça i marina.
- Matèria orgànica resultat de les activitats humanes, que es descompon consumint oxigen necessari per a la vida marina.
- Bacteris o agents infecciosos i els seus productes, perjudicials per al medi marí.
- Petroli i els seus derivats. Cada any es vessen al mar 2,4 milions de tones d'hidrocarburs. Una tercera part d'aquesta contaminació és a causa de descàrregues industrials i drenatge urbà, una altra tercera part per la neteja dels tancs de vaixells petroliers i per eixugar les sentines de vaixells de tota mena. Només un 12% és a causa d'accidents de vaixells i tancs (com per exemple el del Prestige, o més recentment el de BP al golf de Mèxic), tenint en compte que un 9% hi arriba al mar per l'atmosfera. El 2% restant de la contaminació del mar per productes petroliers és causat per l'explotació de plataformes petrolieres.[6][7][8][9][10]
- Residus radioactius produïts a la mineria, les centrals nuclears de producció d'energia (electricitat), les proves d'armes nuclears i l'ús mèdic, científic i industrials de material radioactiu.
- Materials sòlids inerts o sediments formats per partícules del sòl i minerals, que poden o no ser nocives per a la vida marina. Són arrossegats per tempestes, per vessaments, per enderrocs urbans, etc.
- Calor o contaminació tèrmica a causa de l'aigua calenta no tractada (és a dir, no refredada de nou) abocada després de refrigerar o de la climatització a llars, comerços, fàbriques i centrals de producció d'energia.
Conseqüències
Tot i que els contaminants abocats es dispersen per tota la mar, les conseqüències de la contaminació marina són diferents localment. Per exemple només a les zones costaneres afecten el turisme. La contaminació a la costa també afecta els pescadors i pot afectar diferents instal·lacions industrials i la vida costanera en terra ferma. La neteja té un cost econòmic que paguen els veïns amb els seus impostos.[11]
Quan els sediments contaminants es depositen al fons del mar, afecten els organismes que hi viuen i als de la rodalia. Si no és prou lluny de la terra, és possible que es vegin tard o d'hora empesos cap a platges, on afecten la vida que s'hi troba, inclosos els humans.[11]
D'altra banda, els hidrocarburs i els productes químics poden causar directament la mort d'ocells i mamífers marins. Quan es dissolen la seva toxicitat queda reduïda, però afecta igualment tota mena d'éssers vius, en la seva reproducció i fisiologia.[11]
Protecció i prevenció
La prevenció de la contaminació del medi marí es fa sobretot a base d'aportacions a diferents codis internacionals, que estableixen mesures protectores, procediments segurs, controls, formació, etc. En particular, en 1983 va entrar en vigor el Conveni per a la prevenció de la contaminació marina, més conegut com a MARPOL (de l'anglès, MARine POLlution), que hom estima que va reduir en un 60% la contaminació marina originada pels vaixells, que representa fins a un 40%[11] de la contaminació total (és a dir, que va reduir un 24% de la contaminació total), als anys 80, respecte al que hi hauria hagut si no hagués estat aquest conveni. Aquest conveni estableix certes mesures preventives que s'han d'acatar internacionalment i que pretenen eliminar l'abocament al mar d'hidrocarburs i altres substàncies contaminants, reduir-ne els vessaments per accident i crear un mecanisme arbitral administratiu per solucionar les controvèrsies sorgides de la contaminació.[11]
Descontaminació
Quan, malgrat la prevenció i la protecció, hi ha contaminació, cal llevar-la del mar tan d'hora com sigui possible. Hi ha diversos medis per a eliminar i recuperar els contaminants del medi marí, però es poden classificar en tres grans grups: mecànics, químics i els d'aglomeració, precipitació i absorció.[11]
Legislació
La legislació internacional sobre contaminació marina es troba principalment en els següents convenis:
- MARPOL és un conveni internacional que s'aplica a les embarcacions i a les plataformes petrolieres i en regula els residus marins. Per exemple, els insta a no abocar-los a la mar sinó emmagatzemar-los fins a arribar a port, on poden fer servir un servei de tractament de residus. Aquests serveis portuaris no són obligatoris i per tant no són presents a tots els ports.[12][13]
- UNCLOS: Convenció de les Nacions Unides sobre el dret a la mar. Els articles 194 i 207 d'aquest conveni obliguen els governs a prendre certes mesures per a prevenir, reduir i gestionar la contaminació marina d'origen terrestre.[14][15]
- OMI: L'Organització Marítima Internacional, va adoptar en 2008 un nou codi sobre els "esdeveniments" a la mar per a conduir les investigacions sobre accidents i incidents al medi marí. Ha adoptat mesures per al programa d'inspecció de vaixells petroliers i de cargos i al codi marítim internacional de mercaderies perilloses.[16]
A Europa
A la Unió Europea una directiva, la Directiva marc de l'aigua, regla la contaminació marina. Té com a objectiu el seu "bon estat ecològic" mitjançant la constitució d'àrees marines protegides i de passadissos biològics submarins. En principi també concerneix les activitats terrestres susceptibles de contaminar la mar, recolzada en la directiva marc sobre l'aigua i a les activitats causades pels navilis, detallades a la directiva sobre la contaminació marítima del 21 d'octubre de 2009 i en vigor a partir de l'1 de gener de 2010.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 El medi ambient oceànic, marítim i costaner, de Germàn de Melo Rodríguez i Agustín Sànchez-Arcilla Conejo. Guia ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya. Edicions UPC, 1998 (català) ISBN 8483012782
- ↑ «Charting the plastic waters» (en anglès). The Economist, 13-12-2014. [Consulta: 11 gener 2015].
- ↑ «Ocean Trash: 5.25 Trillion Pieces and Counting, but Big Questions Remain» (en anglès). nationalgeographic.org. National Geographic Society, 22-02-2019. [Consulta: 19 juny 2019].
- ↑ Arsuaga, Juan Luis. Breve historia de la tierra con nosotros dentro (en castellà). Barcelona (Espanya): Editorial Planeta, S. A., 2019, p. 223. ISBN 978-84-233-5537-3.
- ↑ Exploración de los océanos. Introducción a la Oceanografía, de J. Weihaupt. Compania Editorial Continental, Mèxic, 1979, 640 pàgs. (castellà)
- ↑ Marine Environment Law, de J. Bates i C. Benson, Londres, 1993, Lloyds Shipping Law Library (anglès) ISBN 1-85044-452-8
- ↑ Legislación Relativa al Medio Ambiente de la Comissió Europea del Medi Ambient. Publicacions oficials de les Comunitats Europees, 1996 (castellà)
- ↑ Towards safer ships and cleaner seas, de J. Dudley. Editorial Arendale, 1994 (anglès) ISBN 82-90344-06-6
- ↑ Prevención de la contaminación por los buques, MARPOL 73/78 (castellà)
- ↑ Lucha contra la contaminación por vertidos de hidrocarburos, de Cayetano Pérez y Juan Antonio Cruz. Colegio de Oficiales de la Marina Mercante Española. Madrid, 1993 (castellà) ISBN 84-7916-006-3
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 L'impacte ambiental de la navegació, de Ricard Marí Segarra i Ricard Jaime Pérez Conejo. Guia ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya. Edicions UPC, 1998. ISBN 8483012782 (català)
- ↑ International Convention for the Prevention of Pollution from Ships (MARPOL) Arxivat 2012-06-25 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Marpol (anglès)
- ↑ UNCLOS (francès)
- ↑ Convención de Naciones Unidas sobre el derecho del mar (UNCLOS) Arxivat 2011-02-04 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ Organització Marítima Internacional (OMI) Arxivat 2011-07-20 a Wayback Machine. (català)