Vés al contingut

Contraban

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Contrabandista)
Per a altres significats, vegeu «Contraban (desambiguació)».

El contraban és un acte delictiu mitjançant el qual es passen mercaderies d'un indret a un altre (separats per una frontera o divisió establerta i acordada) sense declarar-ho a les autoritats i, si s'escau, sense pagar els aranzels corresponents.

Diferents tipus de contraban

[modifica]

En èpoques de guerra o revolucions és habitual el contraban d'armes, en alguns casos fins i tot fomentat pels estats que donen suport a algun dels bàndols o que estan interessats a allargar el conflicte. Un exemple de contraban durant la Guerra Civil espanyola foren els mugalaris, gent que ajudava a perseguits polítics que s'havien d'exiliar a travessar la frontera entre el País Basc i l'Estat francès.

En èpoques d'autarquia o dificultats al comerç exterior, el contraban se sol centrar en articles de primera necessitat, que són difícils de trobar als mercats legals, o en altres casos a productes de luxe o superflus, gravats amb molts d'imposts (tabac, licor, objectes electrònics).

En molts de casos el contraban cessa quan canvien les circumstàncies que l'han afavorit, com són els casos citats anteriorment, o l'abolició de la llei seca als Estats Units, però en altres, perduren i fins i tot es fan més forts al llarg del temps, com és el cas de les drogues.

Casos particulars

[modifica]
Destrucció d'opi

Cada cas de contraban va associat a una llei prèvia, una prohibició, un impost o conceptes similars. Una llista d'articles que tracten dels temes esmentats és la següent:

El contraban de l'opi està relacionat amb els anomenats «clípers de l'opi».[12][13]

Coses vedades

[modifica]

Les lluites durant segles entre els regnes cristians i musulmans comportaren la definició i classificació d’aquelles mercaderies que podien afavorir l’enemic. I es promulgaren lleis que prohibien exportar-les a territoris islàmics. Aquestes mercaderies prohibides s’anomenen en documents antics «coses vedades».[14][15][16] Cal tenir en compte que hi ha coses vedades per altres motius.

« ... coses vedades, ço és a saber: pegunta, seu, alquitrà, fusta, cànem, fil d’eixàrcia, ferre, armes e cavalls... »
— [17]

Les exportacions autoritzades de coses vedades eren enregistrades per l’autoritat corresponent. La Generalitat valenciana guardava quaranta tres volums de les activitats esmentades.[18] El contraban de coses vedades només quedava recollit quan era descobert i interceptat.

Literatura

[modifica]

Moltes obres literàries esmenten el contraban o fan que la seva pràctica tingui un paper important dins de l’argument. Per exemple «Flor de Mayo» de Vicent Blasco Ibáñez.[19] O la més moderna «Tai Pan», de James Clavell, inspirada en la primera guerra de l’opi.[20]

Persones acusades per contraban

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Mateo, L.C.. Demostración de los perjuicios que causa a la España el estanco del tabaco y medios de evitarle con aumento del tesoro público: escrito para conocimiento del congreso y del pueblo (en castellà). N. Sanchiz, 1840 [Consulta: 23 maig 2023]. 
  2. ↑ Monserrat, J.M.. Antologia de textos de les Illes Balears: Segles XVII-XVIII. Volum II. Institut d'Estudis Baleàrics, 2006, p. 134. ISBN 978-84-8415-833-2 [Consulta: 23 maig 2023]. 
  3. ↑ Catalunya. Ordinacions y crides fetes per los Molt Illvstres Senyors Depvtats y Ohidors de comptes del General del Principat de Cathalunya y Comtats de Rossello y Cerdanya de consell y parer dels Magnifichs Assessors: per la bona exactio dels drets del General y Bolla publicadas en la ciutat de Barcelona à 13 y 14 de Nohembre M.DC.XXIX. de maname[n]t de dits Señors Deputats per Hierony Margarit, 1629 [Consulta: 23 maig 2023]. 
  4. ↑ Espanya. Copia de las ordinaciones del antiguo magistrado de la Deputacion del año de 1704, mandadas observar por Su Magestad, concernientes al ramo del real derecho de bolla de este principado (en castellà). por Ioseph Texidò, 1733 [Consulta: 23 maig 2023]. 
  5. ↑ Books, M. Guia del passeig de Gràcia de Barcelona. ICG Marge, SL, 2021, p. 69. ISBN 978-84-18532-09-2 [Consulta: 23 maig 2023]. 
  6. ↑ de Catalunya, A.E.I.. Arqueologia de la comunicació: actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya : Girona, 6, 7 i 8 de novembre de 1997. Enginyers Industrials de Catalunya, Associació/Col·legi, 2001, p. 413. ISBN 978-84-267-1248-6 [Consulta: 23 maig 2023]. 
  7. ↑ De Almenar, G.R.M.. Volum e recopilacio de tots los Furs y Actes de Cort que tractem dels negocis y affers respectants a la Casa de la Deputacio y Generalitat de la ciutat y regne de Valencia: en execucio del Fur 83 de les Corts del any MDCIIII (en castellà). en casa de Felip Mey, 1625, p. 1-PA138 [Consulta: 23 maig 2023]. 
  8. ↑ El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de nova planta. Publicacions Universitat de Barcelona, 2003, p. 440. ISBN 978-84-475-2741-0 [Consulta: 23 maig 2023]. 
  9. ↑ Parker, E.H.; Wei, Y. Chinese Account of the Opium War. Kelly & Walsh, Limited, 1888 [Consulta: 23 maig 2023]. 
  10. ↑ Cunynghame, A.A.T.. The Opium War: Being Recollections of Service in China. G. B. Zieber & Company, 1845 [Consulta: 23 maig 2023]. 
  11. ↑ Arnold, E.L.. The Opium Question Solved. S.W. Partridge & Company, 1882 [Consulta: 23 maig 2023]. 
  12. ↑ Lubbock, B. The Opium Clippers. Brown, Son & Ferguson, 1953 [Consulta: 23 maig 2023]. 
  13. ↑ Christie, A. A cruise in an opium clipper, by captain Lindsay Anderson, 1891, p. 238 [Consulta: 23 maig 2023]. 
  14. ↑ de CAPMANY, A.; Corona catalano-aragonesa Ordenanzas de las armadas navales de la Corona de Aragón: aprobadas por el rey D. Pedro IV año de MCCCLIV (en castellà). Imp. Real, 1787, p. 132 [Consulta: 23 maig 2023]. 
  15. ↑ Aragon (Kingdom). Archives; de Bofarull y Mascaró, P. Coleccíon de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón publicada ... (en castellà), 1850, p. 321 [Consulta: 23 maig 2023]. 
  16. ↑ Aguiló i Fuster, M. Aguiló: Volum 8. Lletres T a Z. Institut d'Estudis Catalans, p. 189 [Consulta: 23 maig 2023]. 
  17. ↑ Bruguera, M. Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica defensa de los fueros y privilegios de Cataluña en 1713 y 1714 (en castellà). L. Fiol y Gros, 1871, p. 50 [Consulta: 23 maig 2023]. 
  18. ↑ Anuario ... (en castellà). Impr. del Colegio Nacional de Sordo-mudos y de Ciegos, 1882, p. 96 [Consulta: 24 maig 2023]. 
  19. ↑ Las provincias, diario de Valencia: Almanaque para el año ... (en castellà). Domenech, 1896, p. 1-PA294 [Consulta: 23 maig 2023]. 
  20. ↑ Clavell, J. Tai-Pan: The Second Novel of the Asian Saga. Hodder & Stoughton, 2013. ISBN 978-1-84894-315-5 [Consulta: 23 maig 2023]. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Contraban
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Contraban&oldid=34000855»