Vés al contingut

Contracte

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Contractes)

Un contracte és l'acord de voluntats que genera drets i obligacions. És un acte jurídic bilateral o multilateral, perquè hi intervenen dues o més persones (a diferència dels actes jurídics unilaterals en què intervé una sola persona), i que té per finalitat crear drets i obligacions. L'element principal per la validesa d'un contracte és el consentiment de les parts (per exemple, si el contracte es fa per escrit, signant-lo), i és a partir del moment del consentiment que creen drets i obligacions.

La llibertat contractual és un dels fonaments de la vida social moderna. Aquesta llibertat ha estat reconeguda per diferents textos normatius, essent un dels primers a fer-ho la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà de 1789.

Concepte[modifica]

En el Dret espanyol el contracte és un acord de voluntats i font d'obligacions per les parts (articles 1254 i 1089 del Codi Civil). Tot i això, el consentiment no és l'únic requisit essencial del contracte, ja que també s'hi ha d'afegir l'objecte i la causa (article 1261 CC), de forma similar a la regulació del Dret francès i italià.[1] Pel que fa a la formació del contracte, les parts poden manifestar la seva voluntat de forma expressa, verbalment o per escrit, o de forma tàcita, en aquest cas la declaració de voluntat està sotmesa a la interpretació i valoració dels tribunals.[2]

Fonts normatives[modifica]

Si bé al segle XIX es podia afirmar que els elements necessaris per al Dret de la contractació eren compendiats en el Codi Civil i en el Codi de Comerç, en l'actualitat també és imprescindible fer referència a altres regulacions. Hi ha regulacions especials en funció de factors com les característiques de la relació contractual: arrendaments urbans, arrendaments rústics, transport, agència, contractació electrònica[3] o també dels subjectes que hi intervenen, especialment quan es tracta de consumidors. La política de protecció dels drets dels consumidors queda regulada, en l'àmbit europeu, a l’article 169 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (antic article 153 del Tractat de la CE),[4] la Unió actua com a complement a les polítiques dels estats membres, concretament la legislació en matèria de defensa dels consumidors comprèn una gran diversitat de normes.[5]

Classes de contractes[modifica]

Els contractes es poden classificar segons una gran varietat de criteris que permeten establir analogies i diferències. Els criteris no són excloents i, per tant, un mateix contracte es pot incloure en diferents classificacions segons les característiques analitzades.[3]

  • Segons els vincles obligatoris del contracte, els contractes són unilaterals quan generen obligacions únicament a càrrec d'una de les parts. El contracte de donació, en el que una persona s'obliga a lliurar a una altra la propietat d'un bé o dret sense cap contraprestació. Un altre exemple de contracte unilateral és el préstec mutu, que només fa néixer l'obligació del prestatari de retornar la suma prestada. En canvi, són bilaterals o sinal·lagmàtics, en el cas dels contractes en el qual les parts estipulen obligacions mútues i recíproques, de manera que, si una de les parts viola el contracte, l’altra resta lliure de complir el que prometé. En són exemples el contracte d'arrendament, el de compravenda.[6]
  • Per la incertesa sobre la relació d'equivalència, els contractes són commutatius, en què hi ha una correlació o equivalència entre les prestacions, previstes des de la perfecció, per contraposició als contractes aleatoris, quan la relació d'equivalència no és fixada de forma prèvia i rígida, en tant que hi intervé l'aleatorietat de forma volguda per les parts com a element essencial de la funció del contracte. El contracte d'assegurança és un exemple del contracte aleatori.[3][7]
  • Segons les atribucions patrimonials derivades del contracte, els contractes són onerosos quan hi ha atribucions patrimonials a càrrec de les dues parts, comporta un benefici i un gravamen equiparables per a les dues parts. Com a exemple el contracte de compravenda,[8] el contracte de treball, el contracte d'obra. Es consideren gratuïts, no hi ha cap contraprestació per part del donatari ni d'un tercer per exemple la donació, on hi ha una intenció per part del donant de beneficiar el donatari i es dona un empobriment del donant i enriquiment del donatari.[9]
  • Segons la forma en què es pacta el contingut, els contractes de negociació són els que les parts estan en posició de discutir els termes del contracte, en canvi, els contractes anomenats d'adhesió són aquells en què una de les parts fixa per endavant de forma unilateral totes les clàusules i l'altra part no pot fer modificacions, sinó que s'ha de limitar a acceptar o refusar el contracte tal com se li ofereix.[3] Es poden donar casos d'existència de clàusules abusives en condicions contractuals contingudes en els contractes d'adhesió que generen un desequilibri entre les parts. Les clàusules abusives són nul·les de ple dret, però cal iniciar un procediment judicial per fer-ho efectiu.[10]
  • Per la seva previsió i regulació normativa, són típics quan consten regulats per l'ordenament jurídic i són atípics quan o bé no són esmentats per l'ordenament o bé si són esmentats no consten regulats, encara que la jurisprudència o els usos puguin determinar-ne el règim legal i donar-li un nom.[11][12] El rènting seria un exemple de contracte atípic, no té una regulació específica ni està subjecte a normativa de supervisió especial, ja que no es considera un producte financer. El contingut del contracte és lliure i es regeix per les estipulacions pactades, encara que respectant el Codi Civil i el Codi de Comerç, per la qual cosa les cobertures, durada o les indemnitzacions per resolució anticipada estan recollides al mateix contracte.[13]

Principals contractes[modifica]

El nombre de contractes possibles no està limitat per llei, tractant-se doncs d'un numerus apertus. Així i tot, la legislació civil de la majoria de països ha regulat els contractes més importants, sia mitjançant els seus respectius Codis civils i de comerç, sia a través de lleis especials.

Els principals contractes existents són els següents:


Contracte d'arrendament[modifica]

Article principal: Contracte d'arrendament

A l'Estat espanyol el Codi Civil conté una sèrie de normes aplicables als arrendaments de coses, si bé aquest règim jurídic actualment és residual del règim especial establert per regular els contractes d'arrendaments urbans i rústics. Els arrendaments urbans estan regulats per la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d'arrendaments urbans.[14] Aquesta llei distingeix entre arrendaments d'habitatge i arrendaments per a ús diferent de l'habitatge, abandonant la distinció tradicional entre arrendaments d'habitatge i arrendaments de locals de negoci i assimilats. Per tant, se centra a diferenciar entre arrendaments d'habitatge, que són els dedicats a satisfer la necessitat d'habitatge permanent de l'arrendatari, el seu cònjuge o els seus fills dependents, i arrendaments per a usos diferents del d'habitatge, categoria que engloba els arrendaments de segona residència, els de temporada, els tradicionals de local de negoci i els assimilats a aquests.[15] Els arrendaments rústics es regulen per la Llei 49/2003, de 26 de novembre, d'arrendaments rústics, l'orientació fonamental que inspira la Llei és aconseguir una flexibilització del règim dels arrendaments rústics a Espanya, i una revitalització dels arrendaments rústics, primant l'autonomia de la voluntat de les parts, en tot el que no sigui contrari al contingut imperatiu de la Llei. S'inclou no només l'arrendament de finques, sinó també d'explotacions.[16] El contracte d'arrendament és un contracte bilateral[15][17] en el qual totes dues parts assumeixen una sèrie d'obligacions. Concretament, l'arrendador té l'obligació de lliurar a l'arrendatari la cosa objecte del contracte, dur a terme durant l'arrendament totes les reparacions necessàries per conservar-la per l'ús, mantenir l'arrendatari en el gaudi pacífic de l'arrendament. Per part de l'arrendatari té l'obligació de pagar el preu de l'arrendament en els termes convinguts, no pot fer sense consentiment de l'arrendador obres que modifiquin la configuració de l'habitatge, l'arrendatari està obligat al terme del contracte, a reposar l'habitatge a l'estat anterior, si així ho exigeix l'arrendador.[15]

Contracte d'assegurança[modifica]

Article principal: Contracte d'assegurança

El contracte d'assegurança és un contracte pel qual l'assegurador (companyia d'assegurances) garanteix la cobertura d'un risc, amb el cobrament d'una prima per part de qui la contracta (prenedor).[18] Les principals característiques del contracte d'assegurances són: Es tracta d'un contracte substantiu, entès com l'obligació de l'assegurador d'assumir les conseqüències del risc, tal com queda materialitzat en el mateix contracte d'assegurances, independent de qualsevol altre; és un contracte onerós, genera obligacions de tipus econòmic a cadascuna de les parts (pagament de la prima al prenedor i obligació d'indemnització per part de l'assegurador, en cas que es produeixi l'esdeveniment causat pel risc; l'aleatorietat és una altra de les seves característiques, ja que les possibles prestacions depenen de l'atzar i l'assegurador no sap quan s'hauran de fer efectives ni el cost; es formalitza per escrit; és un contracte d'adhesió, l'assegurat accepta les clàusules fixades per l'assegurador, tot i que en general té la possibilitat de seleccionar diferents nivells de garanties; es basa en la bona fe de les parts; contracte únic, independentment de la forma de pagament sigui fraccionada.[7]

Referències[modifica]

  1. ↑ Aloy, Antoni Vaquer. Derecho europeo de los contratos.: Libros II y IV del Marco Común de Referencia (en castellà). Atelier Libros, 2012-06. ISBN 978-84-15929-69-7.  Arxivat 2024-06-25 a Wayback Machine.
  2. ↑ Díez-Picazo, Luis. Fundamentos del derecho civil patrimonial (en castellà). Cívitas, 1996. ISBN 978-84-470-0780-6.  Arxivat 2024-06-25 a Wayback Machine.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Estruch, Jesús; Verdera, Rafael; Aura Esther Vilalta (coord.). «Teoria general del contracte». UOC, 2019. Arxivat de l'original el 2024-06-25. [Consulta: 23 juny 2024].
  4. ↑ «Versión consolidada del Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea» (en castellà). Eur-Lex. Document 12016E169. Arxivat de l'original el 2024-06-25. [Consulta: 23 juny 2024].
  5. ↑ «Els drets bàsics de les persones consumidores». Agència Catalana del Consum. Arxivat de l'original el 2024-06-25. [Consulta: 24 juny 2024].
  6. ↑ Sanz, Arcadi Garcia i. Institucions de dret civil valencià. Publicacions de la Universitat Jaume I, 1996. ISBN 978-84-8021-087-4.  Arxivat 2024-06-25 a Wayback Machine.
  7. ↑ 7,0 7,1 Bermúdez, Lluís; Navarro, Fernando Espinosa; Torres, José Luis Pérez. Introducció al món de les assegurances. Edicions Universitat Barcelona, 2004. ISBN 978-84-8338-463-3.  Arxivat 2024-06-25 a Wayback Machine.
  8. ↑ Martorell, Rafael Arasa. Cambra Propietat Urbana de Reus. Contractes de Compravenda, Permuta, Masoveria urbana, Construcció futura, Violari, Aliments i Censal, 2017-03-21. ISBN 978-1-326-97978-2.  Arxivat 2024-06-25 a Wayback Machine.
  9. ↑ Lucas, Esteve, Adolfo. Dret Civil Català IV (1). DRETS REALS. J.M Bosch, 2017-06-10. ISBN 978-84-943485-4-9.  Arxivat 2024-06-25 a Wayback Machine.
  10. ↑ «Clàusules abusives». Agència Catalana del Consum. Arxivat de l'original el 2024-06-25. [Consulta: 24 juny 2024].
  11. ↑ Garrido, Roque Fortunato; Garrido, Rosa Cordobera González de. Contratos típicos y atípicos (en castellà). Editorial Universidad, 1984. ISBN 978-950-9072-70-1.  Arxivat 2024-06-25 a Wayback Machine.
  12. ↑ Roa, Clara Carolina Cardozo; Campo, Eduardo Andrés Perafán del. Contratos atípicos (en castellà). Tirant lo Blanch, 2019. ISBN 978-84-9190-539-4.  Arxivat 2024-06-25 a Wayback Machine.
  13. ↑ «Renting: concepto y características - Cliente Bancario, Banco de España». Arxivat de l'original el 2024-06-25. [Consulta: 24 juny 2024].
  14. ↑ «Llei 29/1994, de 24 de novembre, d'arrendaments urbans». Portal Jurídic de Catalunya. Arxivat de l'original el 2021-04-30. [Consulta: 23 juny 2024].
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Oliva Blázquez, Francisco; Miquel Peguera Poch (coord.). «Contractes d'ús i gaudi.». UOC, 2019. Arxivat de l'original el 2024-06-25. [Consulta: 23 juny 2024].
  16. ↑ «Llei 49/2003, de 26 de novembre, d'arrendaments rústics». Portal Jurídic de Catalunya. Arxivat de l'original el 2021-04-30. [Consulta: 23 juny 2024].
  17. ↑ Lasarte, 2022.
  18. ↑ Catalunya, Institut Obert de. «Operacions auxiliars de gestió de tresoreria». [Consulta: 24 juny 2024].

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Contracte

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Contracte&oldid=33640212»