Vés al contingut

Controvèrsia de la circumcisió al cristianisme primitiu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Circumcisió de Jesús.

El Concili de Jerusalem[nota 1] durant el període apostòlic de la història del cristianisme no incloïa la circumcisió masculina religiosa com a requisit per als nous gentils conversos. Això és conegut com el «Decret Apostòlic»[1][nota 2] i pot ser un dels primers actes de separació del cristianisme primitiu del judaisme.[2][nota 3] La circumcisió es va imposar sobre el patriarca bíblic Abraham, els seus descendents i els seus serfs com un «símbol de l'Aliança», culminada amb ell per Déu per a totes les generacions, com un «pacte etern».[3]

Bases del judaisme

[modifica]

Hi ha tot de referències a la Bíblia hebrea a l'obligació de la circumcisió. Per exemple, a Levític 12:3[4] s'hi diu:

I al vuitè dia el nen serà circumcidat.

I els no circumcidats han de ser aïllats del pacte a Gènesi 17:14:[5]

I l'home incircumcís, el qui no hagi estat circumcidat la carn del seu prepuci, aquella persona serà apartada del seu poble; ha violat el meu pacte.

Durant el segle i aC hi hagué una controvèrsia en relació amb si un prosèlit al judaisme que ja fou circumcidat havia de ser ritualment re-circumcidat. Això es fa a través d'una punxada, per crear una gota de sang i encara es practica en l'actualitat.

Una controvèrsia semblant entre els xammaites i els hil·lelites es dona (Shab. 137a) respecte d'un prosèlit nascut circumcidat: els primers exigien el vessament d'una gota de sang de l'aliança; els segons declaraven que no calia. El punt de vista rigorós xammaita expressat al Llibre dels Jubileus (Ic «al lloc citat»), es va imposar a l'època del rei Joan Hircà I, qui obligà el ritu d'Abraham sobre els idumeus, i a la del rei Aristòbul I, qui feu que els itureus patissin la circumcisió (Flavi Josep, Antiguitats judaiques, xiii, 9, § 1; 11, § 3). Segons Ester 8:17, Septuaginta,[6][nota 4] els perses que, per temor als jueus després de la derrota d'Aman, «es convertiren en jueus», foren circumcidats.[7]

El judaisme del segle I i II dC

[modifica]

Les fonts jueves varien sobre si la circumcisió dels prosèlits era una pràctica universal en temps dels Tanaim:[8]

La qüestió entre els zelotes i els partits liberals respecte de la circumcisió de prosèlits es va mantenir oberta en temps dels Tanaim.[7]

El desacord se centra en la correcció de passatges contradictoris del Talmud de Babilònia i el Talmud de Jerusalem, el passatge dels quals és més antic:[8]

B. Yevamot 46a es resumeix de la següent manera: el rabí Joshua diu que si un prosèlit se submergeix però no és circumcidat això és vàlid, a causa que les nostres mares són immerses però no circumcidades. El rabí Eliezer diu el contrari, perquè així és trobat amb respecte als nostres pares. Tanmateix, els savis diuen que ambdós són necessaris.[8]

P. Quiddushin 3:12 (3:14, 64d) es resumeix de la següent manera: el rabí Eliezer diu que només la circumcisió es requereix, el mateix que a B. Yevamot 46a. El rabí Joshua diu que ambdós són necessaris.[8]

Durant els temps dels Tanaim hi havia semi-conversos no circumcidats, els «temorosos de Déu» i els «gentils justos».[8]

La Llei de Moisès al cristianisme primitiu

[modifica]

Tot de diferències i de disputes semblants van sorgir al cristianisme primerenc, però les més importants eren les controvèrsies sobre el lloc de la llei mosaica o l'Antic Pacte al cristianisme. Això és particularment notable a la segona meitat del segle i, quan la controvèrsia sobre la circumcisió va començar a aparèixer. Alister McGrath, un defensor de la paleo-ortodòxia, afirma que molts dels cristians jueus eren totalment fidels jueus religiosos, només diferenciant-se per la seva acceptació de Jesús com el Messies.[9][nota 5] Per tant, ells creien que la circumcisió i d'altres requisits de la llei mosaica eren necessaris per a la salvació. Els qui estaven a la comunitat cristiana i insistien que la llei bíblica, incloses les lleis sobre la circumcisió, continuaven aplicant-se als cristians foren pejorativament etiquetats de «judaïtzants» pels seus opositors i criticats per ser elitistes i legalistes.[10][nota 6]

Imatge de Jaume el Just, qui emeté el Decret Apostòlic (Fets 15:19-21) al Concili de Jerusalem, c. 50 dC

El Concili de Jerusalem,[11] sobre el 50 dC, fou la primera reunió al cristianisme primitiu cridada a considerar l'aplicació de la Llei de Moisès a la nova comunitat. En concret, s'hi hagué de considerar si els nous gentils conversos al cristianisme serien obligats a sotmetre's a la circumcisió per poder ser membres de ple dret a la comunitat cristiana, però eren conscients que la qüestió tenia implicacions més àmplies, atès que la circumcisió és el signe «etern» del Pacte d'Abraham.[12] La cultura jueva encara estava tractant de trobar el seu lloc a la més dominant cultura hel·lenística, que trobava la circumcisió repulsiva.[13][nota 7]

La decisió del Consell, anomenat el Decret Apostòlic,[14] fou que la majoria de la llei mosaica, incloent-hi el requisit de la circumcisió dels homes, no era obligatori per als gentils conversos, amb la finalitat de facilitar els predicadors judeocristians per induir a les perspectives dels gentils a unir-se al moviment cristià.[15] El Concili feu retenir les prohibicions contra el consum de carn que contenen sang o carn d'animals morts incorrectament, i en contra de la «fornicació» i l'«adoració d'ídols».[16][nota 8] Hi ha una idea que «estrangulada» i «sang» als texts es refereixen a les condicions de prepuci: la parafimosi i el fre trencat, respectivament.[17] A partir d'Agustí d'Hipona,[18] molts han vist una connexió amb les Set lleis dels fills de Noè, mentre que alguns estudiosos moderns[19] rebutgen qualsevol connexió[20] i al seu lloc veuen el Levític 17-18[21] com a base.

El Decret fou un dels primers actes que va diferenciar l'Església primitiva del judaisme,[2] malgrat una disputa semblant es duia a terme alhora en el judaisme, però que arribà a una conclusió contrària.

Notes

[modifica]
  1. ↑ Una descripció es troba a Fets dels Apòstols, capítol 15.
  2. ↑ Traducció al català: «Però encara hi havia els clamors dels conversos del fariseisme que exigien que els gentils conversos ‹han de ser circumcidats i obligats a obeir la llei de Moisès›, [per la qual cosa] l'afer fou discutit en una reunió pública (...) Pel decret dels apòstols la causa de la llibertat cristiana fou guanyada contra els estrets judaïtzants, i la manera [de convertir-se] fou suavitzada per a la conversió de les nacions. La victòria fou emfatitzada per Sant Pau, en la seva negativa que circumcidessin Tit, fins i tot com una pura concessió als extremistes (Gàlates 2:2-5)».
  3. ↑ Traducció al català: «D'acord amb els ensenyaments rabínics, que van dominar fins i tot durant l'existència del Temple (Pes. viii. 8), el baptisme, juntament amb la circumcisió i el sacrifici, era una condició absolutament necessària per ser reconegut com un prosèlit del judaisme (Yeb. 46b, 47b; Ker. 9a; 'Ab. Zarah 57a; Shab. 135a; Yer. Kid. iii. 14, 64d). La circumcisió, tanmateix, era molt més important, i, com el baptisme, se li diu ‹segell› (Schlatter, "Die Kirche Jerusalems", 1898, p. 70). No obstant això, com que la circumcisió fou descartada pel cristianisme, i els sacrificis havien cessat, el baptisme es va mantenir com l'única condició per a la iniciació a la vida religiosa. La següent cerimònia, aprovada poc després pels altres, fou la imposició de les mans, que és sabut, fou d'ús dels jueus a l'ordenació d'un rabí. La unció amb oli, que al començament també va acompanyar l'acte del bateig, i que era anàloga a la unció dels sacerdots entre els jueus, no era una condició necessària».
  4. ↑ Traducció al català: «a cada província, a cada ciutat i a tot arreu on es publicava l'ordenança: on la proclamació tingué lloc hi havia alegria i goig per als jueus, banquet i dia festiu. I molts gentils foren circumcidats, i es convertiren en jueus, per temor dels jueus».
  5. ↑ Traducció al català: «En efecte, ells [els judeocristians] semblaven considerar el cristianisme com una afirmació de tots els aspectes del judaisme contemporani, amb l'addició d'una sola creença que Jesús era el Messies. Si els homes no eren circumcidats, no podien ser salvats (Fets 15:1)».
  6. ↑ Traducció al català: «Pau assenyala el sorgiment d'un partit judaïtzant a la regió ço és, un grup dins de l'Església— que insistien que els creients gentils havien d'obeir tots els aspectes de la Llei de Moisès, incloent-hi la necessitat de ser circumcidats. Pau [es fa referència a Gàlates, però no se'n dona el versicle específic], la força principal rere aquest grup fou Jaume (...) el germà de Jesús (...)».
  7. ↑ Traducció al català: «En contacte amb la cultura grega, especialment als jocs de l'arena [que implicava la nuesa], feu aquesta distinció [la circumcisió] odiosa per als grecs, o antinacionalistes; i la conseqüència fou el seu intent d'aparèixer com els grecs per ‹epispam› (‹fent-se prepucis›; I Macc. i. 15; Josephus, "Ant." xii. 5, § 1; Assumptio Mosis, viii.; I Cor. vii. 18;, Tosef., Shab. xv. 9; Yeb. 72a, b; Yer. Peah i. 16b; Yeb. viii. 9a). Mentre més ho van fer els jueus observants de la llei desafiant l'edicte d'Antíoc Epífanes que prohibia la circumcisió (I Macc. i. 48, 60; ii. 46); i les dones jueves mostraren la seva lleialtat a la Llei, tot i el risc de poder morir, circumcidant per si mateixes els seus fills».
  8. ↑ Traducció al català: «Veiem, emperò, que, en el moment del Sínode de Gangra, el decret del Sínode Apostòlic respecte de la sang i allò ofegat encara estava en vigor. En els grecs, de fet, continuà sempre en vigor com els seus Euchologies encara mostren. També Balsamon, el comentarista ben conegut als cànons de l'Edat Mitjana, al seu comentari sobre el seixanta-tercer Cànon Apostòlic, culpa expressament els llatins perquè havien deixat d'observar aquest manament. El que l'Església Llatina, tanmateix, en pensa, cap a l'any 400 es mostra a Sant Agustí a la seva obra Contra Faustum, on afirma que els apòstols havien donat aquesta ordre per tal d'unir els pagans i els jueus a l'arca de Noè; però que després, quan la barrera entre conversos jueus i pagans havia caigut, aquest manament en relació a allò ofegat i de sang havia perdut el seu significat, i només era observat per uns pocs. Tot i això, però, encara al segle viii, el Papa Gregori III (731) va prohibir menjar sang i animals ofegats sota l'amenaça d'una penitència de quaranta dies. Ningú no pretendrà que els decrets disciplinaris de qualsevol consell, encara que sigui un dels indiscutibles Sínodes Ecumènics, pot ser de major i més immutable vigor que el decret d'aquest primer consell, en poder dels Sants Apòstols a Jerusalem, i el fet que el seu decret ha estat rebutjat des de fa segles a Occident és la prova que àdhuc els cànons ecumènics poden ser d'utilitat només temporal i poden ser derogats per manca d'ús, així com altres lleis».

Referències

[modifica]
  1. ↑ Florentine Bechtel (1910). Catholic Encyclopedia: Judaizers: Council of Jerusalem (50 o 51 d. C.): «But to still the clamours of the converts from Pharisaism who demanded that the Gentile converts "must be circumcised and be commanded to observe the Law of Moses", the matter was discussed in a public meeting. ... By the decree of the Apostles the cause of Christian liberty was won against the narrow Judaizers, and the way smoothed for the conversion of the nations. The victory was emphasized by St. Paul's refusal to allow Titus to be circumcised even as a pure concession to the extremists (Galatians 2:2-5)».
  2. ↑ 2,0 2,1 Jewish Encyclopedia: Baptism: «According to rabbinical teachings, which dominated even during the existence of the Temple (Pes. viii. 8), Baptism, next to circumcision and sacrifice, was an absolutely necessary condition to be fulfilled by a proselyte to Judaism (Yeb. 46b, 47b; Ker. 9a; 'Ab. Zarah 57a; Shab. 135a; Yer. Kid. iii. 14, 64d). Circumcision, however, was much more important, and, like baptism, was called a "seal" (Schlatter, "Die Kirche Jerusalems," 1898, p. 70). But as circumcision was discarded by Christianity, and the sacrifices had ceased, Baptism remained the sole condition for initiation into religious life. The next ceremony, adopted shortly after the others, was the imposition of hands, which, it is known, was the usage of the Jews at the ordination of a rabbi. Anointing with oil, which at first also accompanied the act of Baptism, and was analogous to the anointment of priests among the Jews, was not a necessary condition».
  3. ↑ Gènesi 17:13
  4. ↑ Levític 12:3
  5. ↑ Gènesi 17:14
  6. ↑ Brenton's translation of Esther in the Septuagint 8:17: «in every city and province wherever the ordinance was published: wherever the proclamation took place, the Jews had joy and gladness, feasting and mirth: and many of the Gentiles were circumcised, and became Jews, for fear of the Jews».
  7. ↑ 7,0 7,1 Jewish Encyclopedia: Circumcision" Circumcision of Proselytes
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Lawrence H. Schiffman. Who was a Jew?. Library of Congress Cataloging. Manufactured in the United States of America, 1985, p. 32–38 [Consulta: 10 juny 2015]. 
  9. ↑ McGrath, Alister E., Christianity: An Introduction. Blackwell Publishing (2006). ISBN 1-4051-0899-1. p. 174: «In effect, they [Jewish Christians] seemed to regard Christianity as an affirmation of every aspect of contemporary Judaism, with the addition of one extra belief — that Jesus was the Messiah. Unless males were circumcised, they could not be saved (Acts 15:1)».
  10. ↑ McGrath, Alister E., Christianity: An Introduction. Blackwell Publishing (2006). ISBN 1-4051-0899-1. p. 174: «Paul notes the emergence of a Judaizing party in the region — that is, a group within the church which insisted that Gentile believers should obey every aspect of the law of Moses, including the need to be circumcised. According to Paul [reference is made to Galatians, but no specific verse is given], the leading force behind this party was James (...) the brother of Jesus (...)».
  11. ↑ Fets 15
  12. ↑ Gènesi 17:9-14
  13. ↑ Jewish Encyclopedia: Circumcision: In Apocryphal and Rabbinical Literature: «Contact with Grecian life, especially at the games of the arena [which involved nudity], made this distinction obnoxious to the Hellenists, or antinationalists; and the consequence was their attempt to appear like the Greeks by epispasm (‹making themselves foreskins›; I Macc. i. 15; Josephus, "Ant." xii. 5, § 1; Assumptio Mosis, viii.; I Cor. vii. 18;, Tosef., Shab. xv. 9; Yeb. 72a, b; Yer. Peah i. 16b; Yeb. viii. 9a). All the more did the law-observing Jews defy the edict of Antiochus Epiphanes prohibiting circumcision (I Macc. i. 48, 60; ii. 46); and the Jewish women showed their loyalty to the Law, even at the risk of their lives, by themselves circumcising their sons». Hodges, Frederick, M. «The Ideal Prepuce in Ancient Greece and Rome: Male Genital Aesthetics and Their Relation to Lipodermos, Circumcision, Foreskin Restoration, and the Kynodesme». The Bulletin of the History of Medicine, 75, Fall 2001, 2001, pàg. 375–405. DOI: 10.1353/bhm.2001.0119. PMID: 11568485 [Consulta: 24 juliol 2007].
  14. ↑ Fets 15:19-21
  15. ↑ Fets 15:19
  16. ↑ Commentary on canon II of Gangra de Karl Josef von Hefele anota: «We further see that, at the time of the Synod of Gangra, the rule of the Apostolic Synod with regard to blood and things strangled was still in force. With the Greeks, indeed, it continued always in force as their Euchologies still show. Balsamon also, the well-known commentator on the canons of the Middle Ages, in his commentary on the sixty-third Apostolic Canon, expressly blames the Latins because they had ceased to observe this command. What the Latin Church, however, thought on this subject about the year 400, is shown by St. Augustine in his work Contra Faustum, where he states that the Apostles had given this command in order to unite the heathens and Jews in the one ark of Noah; but that then, when the barrier between Jewish and heathen converts had fallen, this command concerning things strangled and blood had lost its meaning, and was only observed by few. But still, as late as the eighth century, Pope Gregory the Third 731 forbade the eating of blood or things strangled under threat of a penance of forty days. No one will pretend that the disciplinary enactments of any council, even though it be one of the undisputed Ecumenical Synods, can be of greater and more unchanging force than the decree of that first council, held by the Holy Apostles at Jerusalem, and the fact that its decree has been obsolete for centuries in the West is proof that even Ecumenical canons may be of only temporary utility and may be repealed by disuse, like other laws».
  17. ↑ Douglas E. «JQuad». Arxivat de l'original el 2015-05-18. [Consulta: 19 maig 2018].
  18. ↑ Contra Faust, 32.13
  19. ↑ Per exemple: Joseph Fitzmyer (2 de desembre de 1998). The Acts of the Apostles (The Anchor Yale Bible Commentaries). Yale University Press. ISBN 0-300-13982-9. Capítulo V.
  20. ↑ Gènesi 9
  21. ↑ Levític 17-18
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Controvèrsia_de_la_circumcisió_al_cristianisme_primitiu&oldid=32763173»