Sant Salvi de Cladells
Sant Salvi de Cladells | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Església | |||
Construcció | segle xviii | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Santa Coloma de Farners (Selva) | |||
| ||||
Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
Id. IPAC | 31255 | |||
Sant Salvi de Cladells és un convent franciscà ubicat al terme de Santa Coloma de Farners (la Selva).
Arquitectura
[modifica]L'edificació consta d'una part de convent amb un pati de 25,25 m de llarg per 13,53 m d'ample. Al costat oriental, la façana del temple té una fornícula sense la imatge i hi ha un campanar d'espadanya. Al sud hi ha un porxo amb set arcs sobre pilars quadrats; a l'oest a l'altura del primer pis hi ha una galeria de set arcs de mig punt sobre pilars octogonals. Al costat nord també apareix una galeria semblant però de vuit arcs i una escala de pedra que porta al primer pis.[1]
L'església fa 28,20 m d'ample, i 3,60 m de fons les capelles laterals, dues a cada costat. L'absis semi-poligonal de cinc costats tenia coberta amb nervis amb clau de volta avui desapareguda.[1]
A l'exterior es conserven els set contraforts de la capçalera, però totes les cobertes han desaparegut. El parament és de pedres irregulars i només els angles presenten carreus de granit ben escairat. La part de les dependències monàstiques ha sofert una intervenció i les teulades s'han restituït. L'entrada al recinte es troba al costat nord.[1]
Història
[modifica]Construït a partir d'una ermita o capella referenciada des del 1282 i dedicada al bisbe i màrtir sant Salvi. Amb el trasllat de relíquies del sant des de Roma l'any 1591 l'ermita va esdevenir santuari.[1] El 1690 va ser donada pel marquès de Rupit als franciscans que hi van fundar un convent.
A partir del 1735 els franciscans tenen cura també de l'hospital de Santa Maria de Bellver. En aquest mateix segle es refà l'edifici i el 1801 l'església. Deu anys més tard el lloc és devastat pels francesos, els monjos es refugien a Sant Francesc de Girona.
Amb la desamortització de Mendizàbal (1835) la comunitat fou dispersada i el monestir abandonat. Temps després passà a ser propietat dels pares Agustins de Calella que van custodiar els arxius fins que van ser destruïts durant la guerra civil de 1936.[1]
Referències
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- «Sant Salvi de Cladells». Patrimoni de la Selva. Consell Comarcal de la Selva.
- Barraquer y Roviralta, Cayetano. «Capítulo séptimo. Franciscos. Artículo decimoséptimo. San Salvio de Cladells». A: Las Casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX (en castellà). Barcelona: Impr. de F.J. Altés y Alabart, 1906, p. 496-499 [Consulta: 3 agost 2015].