Santa Maria de Jesús de Gràcia
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | noucentisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i Vila de Gràcia (Barcelonès) | |||
| Localització | Gràcia, 3-5 | |||
| ||||
| Bé amb elements d'interès | ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 2561 | |||
| Lloc web | gracianet.org… | |||
Santa Maria de Jesús és una església parroquial al barri de Gràcia de Barcelona situada al número 3 del carrer Gràcia.[1] L'origen d'aquesta església prové del convent de Jesús, fundat per Alfons IV, que va col·locar la seva primera pedra el 1427, a l'encreuament dels actuals carrers d'Aragó i Pau Claris. Aquest monestir va ser destruït durant la Guerra de Successió el 1714, i posteriorment reedificat en diverses ocasions. Els franciscans es van traslladar al barri de Gràcia actual. Llur església va ser cremada i el 1825 es va reconstruir segons un projecte de Ramon Plana.
No obstant això, durant la revolució del 1835 es decreta l'exclaustració d'ordes religiosos i els franciscans abandonen el lloc. S'habilita el dia 1 de novembre d'aquest any com a parròquia, la primera dell barri. La parròquia va ser saquejada i incendiada el 19 de juliol de 1936, entre els seus enderrocs van desaparèixer la bella figura de talla del Sant Crist, obra possiblement esculpida al segle xvi o la imatge corpòria de Sant Salvador d'Horta. També consumida per les flames la imatge de la Verge de l'Amor Bell i l'altar de Nostra Senyora dels Dolors, de línies esveltes, obra de l'arquitecte vuitcentista barceloní Antoni Rovira i Trias, juntament amb el grup escultòric que completava la seva ornamentació.
El 26 de gener de 1939, la parròquia va començar a funcionar a la capella de la residència de l'Immaculat Cor de Maria, del Carrer Matilde, i setmanes després, a l'església del convent de Nostra Senyora de Montsió. El 31 de desembre de 1944, el Bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, va beneir el nou temple, d'acord amb els plànols traçats per l'arquitecte Josep Goday. Tals treballs constructius van ser iniciats l'1 de novembre de 1935 (data coincident amb l'erecció de la parròquia, amb la benedicció i col·locació de la primera pedra pel bisbe Manuel Irurita, les obres del qual van quedar interrompudes per la Guerra Civil Espanyola).
El CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva, arran de la desamortització dels convents del 1835, els fons provinents del Convent de Jesús de Gràcia, que actualment sumen una vintena d'edicions.[2] Així mateix, ha registrat i descrit diversos exemples de les marques de propietat que van identificar el convent al llarg de la seva existència.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Arquebisbat de Barcelona, Santa María de Gracia».
- ↑ «Catàleg de les biblioteques de la UB/Fons Antic[Enllaç no actiu]». [Consulta: 15 novembre 2019].
- ↑ «Convent de Jesús de Gràcia (Barcelona, Catalunya)». [Consulta: 15 novembre 2019].
Bibliografia
[modifica]- Ballester Soley, Francisco, El libro de las parroquias de la ciudad de Barcelona Barcelona, 1962 (castellà)
- Cirici i Pellicer, Alexandre. Barcelona pam a pam. Barcelona: Editorial Teide (edicions de 1971 a 1992), Editorial Comanegra (edició del 2012), 1971 i 2012.