Cooperation Jackson
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | cooperativa de segon grau grup activista organització sense ànim de lucre  |
| Història | |
| Creació | 1r maig 2014 |
| Activitat | |
| Membre de | Climate Justice Alliance (en)  New Economy Coalition (en) Right to the City Alliance (en) |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Lloc web | cooperationjackson.org |
  
| |
Cooperation Jackson és una xarxa de cooperatives de producció de la ciutat estatunidenca de Jackson. Té com a objectiu desenvolupar una sèrie d'institucions democràtiques independents però connectades per a empoderar els treballadors i la població de Jackson, especialment per atendre les necessitats dels residents pobres, en situació d'atur, negres i d'origen llatinoamericà.[1] El desenvolupament de Cooperation Jackson s'ha inspirat en el grup basc Mondragón Corporación Cooperativa, i en moviments cooperatius històrics tal com es descriuen en l'obra de W.E.B. Du Bois i en el llibre Collective courage de Jessica Gordon Nembhard.[2]
Existeixen diverses cooperatives com a part de la xarxa Cooperation Jackson, com a ara l'empresa de jardineria The Green Team, la cooperativa de producció agrària ecològica Freedom Farms, la impremta The Center for Community Production, i un viver d'empreses anomenat Balagoon Center.[3]
Història
[modifica]Cooperation Jackson es va fundar el 2014 i promulga la visió d'una ciutat radicalment democràtica de cooperatives interconnectades i institucions de suport. Encara que Jackson ja era la seu de la Mississippi Association of Cooperatives, abans de Cooperation Jackson no hi havia gaires empreses cooperatives existents. Kali Akuno, cofundadora i codirectora de Cooperation Jackson,[4] descriu l'objectiu d'implantar l'enfocament de l'economia cooperativa a un context urbà nord-americà, a diferència del context rural més comú actualment de les cooperatives agrícoles i de serveis públics.[2] L'organització ha intentat treballar dins i fora de l'administració municipal.[5]
Akuno ha descrit la xarxa com una part clau de la promulgació del Pla Jackson-Kush.[2] El pla, que va ser desenvolupat pel Malcolm X Grassroots Movement,[6] implica construir una base sòlida de riquesa comunitària, estabilitat, equitat racial i democràcia econòmica a Jackson[1] a partir de tres eixos: la construcció d'una economia solidària de base àmplia, la construcció d'assemblees populars i la construcció d'un partit polític negre independent.[7]
Els membres de Cooperation Jackson consideren que una economia solidària arrelada en principis democràtics és un requisit bàsic per a desenvolupar la capacitat i la visió de la comunitat per a fer un canvi significatiu. El Pla Jackson-Kush descriu el paper d'aquesta economia com una «estratègia i praxi de transició per a construir el socialisme del segle XXI i avançar en l'abolició del capitalisme i la pobresa i les relacions socials opressives que fomenta».[8] La democràcia directa de les assemblees populars i l'estratègia electoral del govern local estan dissenyades per a beneficiar-se i beneficiar un sistema de cooperació sòlid.[7]
Cooperation Jackson s'ha centrat durant molt de temps a facilitar projectes d'ajuda mútua. Això ha inclòs la creació i la distribució d'equips de protecció individual[9] i la prestació d'una línia directa de suport als desnonaments arran de la pandèmia de la COVID-19.[10] Els seus membres també han creat horts comunitaris i coberts de compostatge en espais buits amb l'objectiu de proporcionar aliments orgànics per a cobrir les necessitats de calories de 20.000 veïnes de Jackson.[11]
El 2021, Cooperation Jackson va començar a treballar amb el Grassroots Center de Vermont per a desenvolupar un fideïcomís de terra en aquest estat en cooperació amb la població indígena local i per atendre les necessitats alimentàries amb l'agricultura regenerativa. El projecte també pretén servir com a refugi segur per als potencials refugiats climàtics que hagin d'escapar de les condicions inhòspites de Mississipi.[12]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Who We Are» (en anglès americà). Cooperation Jackson. Arxivat de l'original el 2019-10-29. [Consulta: 29 octubre 2019].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Left Out: Kali Akuno on Worker Cooperatives, Economic Democracy, and Black Self-Determination». Democracy at Work, 18-01-2018. Arxivat de l'original el 2018-01-20. [Consulta: 16 agost 2020].
- ↑ Franco, Cheree. «Building a Solidarity Economy in Jackson, Mississippi» (en anglès americà). The Indypendent, 02-10-2019. Arxivat de l'original el 2019-10-04. [Consulta: 29 octubre 2019].
- ↑ «Kali Akuno» (en anglès americà). Cooperation Jackson. Arxivat de l'original el 2020-09-06. [Consulta: 16 agost 2020].
- ↑ «Which town in your state is the poorest? Here is the list» (en anglès). USA TODAY. Arxivat de l'original el 2019-07-30. [Consulta: 29 octubre 2019].
- ↑ «The Jackson Plan: A Struggle for Self-Determination, Participatory Democracy, and Economic Justice - The Bullet» (en anglès americà). Socialist Project, 12-07-2012. Arxivat de l'original el 2019-10-29. [Consulta: 29 octubre 2019].
- ↑ 7,0 7,1 «Jackson Rising» (en anglès). openDemocracy. Arxivat de l'original el 2020-08-09. [Consulta: 16 agost 2020].
- ↑ Akuno, Kali. The Jackson-Kush Plan: The Struggle for Black Self-Determination and Economic Democracy.
- ↑ Madeson, Frances. «Hurricane Ida showed us the future of climate catastrophe. Mutual aid showed us a way out.» (en anglès americà). The Real News Network, 10-11-2021. Arxivat de l'original el 2022-05-10. [Consulta: 10 abril 2022].
- ↑ , <https://www.wapt.com/article/cooperation-jackson-hosts-rental-assistance-fair-saturday/37981255>. Consulta: 11 abril 2022
- ↑ Madeson, Frances. «How Do People Living in a Food Desert Feed Themselves Amid a Pandemic?» (en anglès americà). Truthout. Arxivat de l'original el 2022-06-01. [Consulta: 10 abril 2022].
- ↑ Fassler, Ella. «Activists Are Sharing Land In Vermont With People Escaping Climate Disaster» (en anglès). Vice, 29-06-2021. Arxivat de l'original el 2021-12-26. [Consulta: 10 abril 2022].