Vés al contingut

Lliga Europea de l'EHF femenina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Copa EHF femenina)
Aquest article és sobre la competició femenina. Per a la competició masculina, vegeu Lliga Europea de l'EHF masculina
Plantilla:Infobox sports competitionLliga Europea de l'EHF femenina
Tipuscompetició d'handbol Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFederació Europea d'Handbol Modifica el valor a Wikidata
Lliga superiorLliga de Campions femenina de l'EHF Modifica el valor a Wikidata
Lliga inferiorCopa Europea de l'EHF femenina Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  dates
Vigència1981 – Modifica el valor a Wikidata
Freqüènciaanual Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocSG BBM Bietigheim
(2022)
Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webeurohandball.com Modifica el valor a Wikidata

La Lliga Europea femenina de l'EHF (oficialment en anglès, Women's EHF European League), coneguda fins a la temporada 2020-21 com Copa de l'EHF femenina, és una competició esportiva de clubs d'handbol femení europeus. De caràcter anual, està organitzada per la Federació Europea d'Handbol. Actualment és considerada la segona competició del clubs d'handbol europeu de clubs, només per sota de la Lliga de Campions de l'EHF. Creada la temporada 1981-82 amb el nom de Copa IHF femenina, es fusionà amb la Recopa d'Europa femenina la temporada 2016-17. A partir de la temporada 2020-21 és coneguda amb el seu nom actual.[1] Hi participen els diferents equips europeus classificats a través dels seus campionats de lliga o copes nacionals, segons el coeficient de rànquing de l'EHF. La competició es desenvolupa en format d'eliminació directa a doble partit on els quatre semifinalistes disputen una fase final en format de final four i en una seu neutral, que determina el campió de la competició

Durant les primeres edicions, la competició fou dominada pels equips de l'Europa de l'Est. Des de la dècada del 1990, els clubs danesos i hongaresos han sigut els principals campions del torneig, destacant el Viborg HK (1994, 1999, 2004), amb tres títols, el Debrecen (1995, 1996) i el Dunaújváros (1998, 2016), amb dos títols cadascun. El Club Balonmano Amadeo Tortajada (2000)[2] i la Sociedad Deportiva Itxako (2009)[3] són els únics equips de l'Estat espanyol que han aconseguit guanyar la competició.

Historial

[modifica]

En negreta = Equip guanyador
(1) = Nombre de campionats
1-1 = Marcador campió-subcampió
(prò.) = Pròrroga
(p.) = Penals
(A.) = Regla dels gols en camp contrari
Nota: Noms dels equips segons l'època

Edició Temp. Data Campió Resultat Subcampió Seu Refs.
Copa IHF
I 1981–82 N/A Trešnjevka Zagreb (1) 30–27 / 19–17 Eglė Vilnius Zagreb / Vilnius [4]
II 1982–83 N/A Avtomobilist Baku (1) 20–14 / 15–18 HC Empor Rostock Baku / Rostock [5]
III 1983–84 N/A Romania 1965 Râmnicu Vâlcea (1) 22–18 / 29–21 VfL Oldenburg Oldenburg / Râmnicu Vâlcea [6]
IV 1984–85 N/A Vorwärts Frankfurt (1) 19–17 / 19–13 Vasas Budapest Budapest / Frankfurt de l'Oder [7]
V 1985–86 N/A HC Leipzig (1) 22–16 / 25–15 Debrecen MVSC Debrecen / Leipzig
VI 1986–87 N/A Budućnost Titograd (1) 22–21 / 34–27 Start Bratislava Bratislava / Titograd
VII 1987–88 N/A Eglė Vilnius (1) 34–20 / 32–22 Budućnost Titograd Vilnius / Titograd
VIII 1988–89 N/A Romania 1965 Râmnicu Vâlcea (2) 26–18 / 26–21 Eglė Vilnius Râmnicu Vâlcea / Vilnius
IX 1989–90 N/A Vorwärts Frankfurt (2) 22–19 / 21–16 HC Spartak Kyiv Txerkassi / Frankfurt de l'Oder
X 1990–91 N/A Lokomotiva Zagreb (1) 19–11 / 20–19 Bayer Leverkusen Zagreb / Leverkusen
XI 1991–92 N/A HC Leipzig (2) 19–24 / 28–18 Tempo Partizánske Partizánske / Leipzig
XII 1992–93 N/A CS Rapid Bucarest (1) 28–16 / 24–22 CSL Dijon Bucarest / Dijon
Copa de l'EHF
XIII 1993–94 N/A Viborg HK (1) 23–20 21–24 Debrecen
XIV 1994–95 N/A Debrecen (1) 22–14 22–30 Baekkelaget Oslo
XV 1995–96 N/A Debrecen (2) 20–23 18–15 Larvik HK
XVI 1996–97 N/A Olimpija Ljubljana (1) 26–18 26–30 Borussia Dortmund
XVII 1997–98 N/A Dunaújváros (1) 26–22 34–27 Banská Bystrica
XVIII 1998–99 N/A Viborg HK (2) 21–24 28–21 Győri ETO KC
XIX 1999–00 N/A El Ferrobus Mislata (1) 24–22 18–19 Tertnes HE [2]
XX 2000–01 N/A MKS Lublin (1) 28–21 / 24–24 Podravka Koprivnica Lublin / Koprivnica
XXI 2001–02 N/A Ikast (1) 30–25 / 36–23 Győri ETO KC Győr / Herning
XXII 2002–03 N/A Slagelse FH (1) 27–22 / 27–20 Dunaújváros Dunaújváros / Farum
XXIII 2003–04 N/A Viborg HK A/S (3) 27–27 / 37–21 Győri ETO KC Győr / Aarhus
XXIV 2004–05 N/A Alba Fehérvár (1) 27–21 / 28–19 Győri ETO KC Győr / Székesfehérvár
XXV 2005–06 N/A Ferencváros (1) 37–36 / 32–33 Podravka Koprivnica Budapest / Koprivnica
XXVI 2006–07 N/A Zvezda Zvenigorod (1) 30–35 / 32–22 Ikast Ikast / Zvenígorod
XXVII 2007–08 N/A Dinamo Volgograd (1) 27–25 / 20–23 Itxako Navarra Volgograd / Estella [8]
XXVIII 2008–09 N/A Itxako Navarra (1) 27–19 / 26–25 HC Leipzig Estella / Leipzig [3]
XXIX 2009–10 N/A Randers HK (1) 22–20 / 30–24 Elda Prestigio Elda / Randers [9]
XXX 2010–11 N/A Ikast (2) 28–21/ 26–24 Tvis Holstebro Ikast / Holstebro
XXXI 2011–12 N/A HC Lada Togliatti (1) 30–24 / 20–21 HC Zalău Togliatti / Oradea
XXXII 2012–13 N/A Tvis Holstebro (1) 31–35 / 28–33 Metz Handball Holstebro / Metz
XXXIII 2013–14 N/A HC Lada Togliatti (2) 36–25 / 32–32 Team Esbjerg Togliatti / Esbjerg
XXXIV 2014–15 N/A Tvis Holstebro (2) 33–20 / 22–33 Rostov-Don Holstebro / Rostov del Don
XXXV 2015–16 N/A Dunaújváros (2) 28–26 / 29–21 TuS Metzingen Tübingen / Veszprém
XXXVI 2016–17 N/A Rostov-Don (1) 26–28 / 25–21 SG BBM Bietigheim Ludwigsburg / Rostov del Don
XXXVII 2017–18 N/A SCM Craiova (1) 26–22 / 30–25 Vipers Kristiansand Kristiansand / Craiova [10]
XXXVIII 2018–19 N/A Siófok KC (1) 21–21 / 26–21 Team Esbjerg Esbjerg / Siófok
XXXIX 2019–20 Edició cancel·lada pel risc públic de contagi del COVID-19
Lliga Europea de l'EHF
LX 2020-21 09-05-2021 Nantes Atlantique (1) 36–31 Siófok KC Lascăr Pană Sports Hall, Baia Mare
LXI 2021-22 15-05-2022 SG BBM Bietigheim (1) 31–20 Viborg HK Vibocold Arena, Viborg
LXII 2022-23 14-05-2023 Ikast Håndbold (3) 31–24 NFH Raiffeisen Sportpark, Graz [11]

Palmarès

[modifica]
Club Campió Subcampió Finals Anys campió Anys subcampió
Viborg Håndbold Klub 3 1 4 1993-94, 1998-99, 2003-04 2021-22
Herning-Ikast Håndbold 3 1 4 2001-02, 2010-11, 2022-23 2006-07
Debrecen 2 2 4 1994-95, 1995-96 1985-86, 1993-94
Dunaújváros 2 1 3 1997-98, 2015-16 2002-03
Handball Club Leipzig 2 1 3 1985-86, 1991-92 2008-09
Team Tvis Holstebro 2 1 3 2012-13, 2014-15 2010-11
SCM Râmnicu Vâlcea 2 0 2 1983-84, 1988-89 –
Frankfurt an der Oder 2 0 2 1984-85, 1989-90 –
Handball Club Lada Togliatti 2 0 2 2011-12, 2013-14 –
Eglė Vilnius 1 2 3 1987-88 1981-82, 1988-89
Budućnost Podgorica 1 1 2 1986-87 1987-88
Sociedad Deportiva Itxako 1 1 2 2008-09 2007-08
Rostov-Don 1 1 2 2016-17 2014-15
Siófok KC 1 1 2 2018-19 2020-21
SG BBM Bietigheim 1 1 2 2021-22 2016-17
NK Trešnjevka Zagreb 1 0 1 1981-82 –
Avtomobilist Baku 1 0 1 1982-83 –
NK Lokomotiva Zagreb 1 0 1 1990-91 –
CS Rapid Bucarest 1 0 1 1992-93 –
RK Olimpija 1 0 1 1996-97 –
CB Amadeo Tortajada 1 0 1 1999-00 –
SPR Lublin SSA 1 0 1 2000-01 –
Slagelse 1 0 1 2002-03 –
Alba Fehérvár KC 1 0 1 2004-05 –
Ferencváros 1 0 1 2005-06 –
Zvezda Zvenigorod 1 0 1 2006-07 –
Dinamo Volgograd 1 0 1 2007-08 –
Randers HK 1 0 1 2009-10 –
Craiova 1 0 1 2017-18 –
Neptunes de Nantes 1 0 1 2020-21 –
Győri ETO KC 0 4 4 – 1998-99, 2001-02, 2003-04, 2004-05
RK Podravka Koprivnica 0 2 2 – 2000-01, 2005-06
Team Esbjerg 0 2 2 – 2014, 2019
Handballclub Empor Rostock 0 1 2 – 1982-83
Oldenburg 0 1 1 – 1983-84
Vasas Budapest 0 1 1 – 1984-85
Start Bratislava 0 1 1 – 1986-87
HC Spartak Kyiv 0 1 1 – 1989-90
Bayer Leverkusen 0 1 1 – 1990-91
Tempo Partizánske 0 1 1 – 1991-92
CSL Dijon 0 1 1 – 1992-93
Bækkelagets Oslo 0 1 1 – 1994-95
Larvik HK 0 1 1 – 1995-96
Borussia Dortmund 0 1 1 – 1996-97
HK ŠKP Banská Bystrica 0 1 1 – 1997-98
Tertnes Bergen 0 1 1 – 1999-00
Elda Prestigio 0 1 1 – 2009-10
HC Zalău 0 1 1 – 2011-12
Metz Handball 0 1 1 – 2012-13
TuS Metzingen 0 1 1 – 2015-16
Vipers Kristiansand 0 1 1 – 2017-18

Referències

[modifica]
  1. ↑ «EHF Executive Committee meets at EHF EURO 2020 in Stockholm». European Handball Federation, 24-01-2020. [Consulta: 4 març 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Milar y Mislata toman Europa». Mundo Deportivo, 29-05-2000. [Consulta: 10 agost 2022].
  3. ↑ 3,0 3,1 «El Itxako se corona en Leipzig campeón de la Copa EHF». El Diario Vasco, 18-05-2009. [Consulta: 10 agost 2022].
  4. ↑ Seifert, Manfred Sport82. Ein Jahrbuch des DDR-Sport. Sportverlag Berlin, 1982, pàg. 255. ISSN: 0232-203X.
  5. ↑ Seifert, Manfred Sport83. Ein Jahrbuch des DDR-Sport. Sportverlag Berlin, 1983, pàg. 244. ISSN: 0232-203X.
  6. ↑ Seifert, Manfred Sport84. Ein Jahrbuch des DDR-Sport. Sportverlag Berlin, 1984, pàg. 253. ISSN: 0232-203X.
  7. ↑ Seifert, Manfred Sport85. Ein Jahrbuch des DDR-Sport. Sportverlag Berlin, 1985, pàg. 250-251. ISSN: 0232-203X.
  8. ↑ R.A. «La derrota del Itxako priva al Mar Alicante de disputar la Copa EHF la próxima campaña». Las Provincias, 25-05-2008. [Consulta: 10 agost 2022].
  9. ↑ «Al Elda se le escapa el título europeo en el tramo final del partido contra el Randers». El Mundo, 14-05-2010. [Consulta: 10 agost 2022].
  10. ↑ «2017/18 Women's EHF Cup / Finals» (en anglès). European Handball Federation. [Consulta: 23 gener 2024].
  11. ↑ «Nykøbing Falster Håndbold 24:31 Ikast Handbold - Finals» (en anglès). EHF European League, 14-05-2023. [Consulta: 20 gener 2024].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lliga_Europea_de_l%27EHF_femenina&oldid=34015624»