Vés al contingut

Gaig blau comú

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Coracias garrulus)
Infotaula d'ésser viuGaig blau comú
Coracias garrulus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nombre de cries4,2 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou18 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22682860 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCoraciiformes
FamíliaCoraciidae
GènereCoracias
EspècieCoracias garrulus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució

Distribució geogràfica del gaig blau: taronja (àrea de cria) i blau (àrea d'hivernada)

El gaig blau o cavallet[1] (Coracias garrulus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels coraciformes i la sola espècie de la seua família que habita al continent europeu.

Morfologia

[modifica]
  • Fa 30 cm de llargària i 59-73 cm d'envergadura alar.
  • Pesa 140-200 g.
  • Plomatge d'un blau verdós pàl·lid.
  • Presenta el dors de color castany brillant i les ales d'un blau viu, amb els extrems més foscs i les puntes negres.
  • Bec molt robust.
  • Els exemplars immadurs són més clars que els adults.
  • No presenten dimorfisme sexual.

Subespècies

[modifica]
  • Coracias garrulus garrulus (Linnaeus, 1758)
  • Coracias garrulus semenowi (Loudon & Tschusi, 1902)

Reproducció

[modifica]
Ous
Il·lustració d'un exemplar immadur (esquerra) i d'un altre d'adult (circa 1905)

En qualitat de nidificador està limitat a les planes empordaneses i a les planes lleidatanes més occidentals, però sempre en poca densitat. Situa el niu en el límit dels boscos, en el terreny obert, així com en conreus de secà que tinguin pocs arbres. Cerca arbres, murs i, de vegades, talussos per establir el niu, mal folrat, dins un forat. Pel maig ambdós progenitors s'alternen en la tasca de covament, que dura 14 dies, dels 4 o 7 ous i, després, faran el mateix en relació amb l'alimentació de la covada, que s'allarga fins a 28 dies, com a mínim (després de 28 dies, els pollets ja poden volar, però això no vol dir que, necessàriament, ja sàpiguen caçar i ser independents).[2]

Alimentació

[modifica]

Menja rèptils, petits mamífers, amfibis i insectes grans (llagostes, preferentment).

Distribució geogràfica

[modifica]

Viu a la Mediterrània occidental (incloent-hi el Marroc, Algèria i Tunísia), gairebé a tota l'Europa oriental i a l'Àsia central i és comú al Principat de Catalunya i al País Valencià a l'estiu i passatger a les Balears.

Costums

[modifica]

És un ocell essencialment estival, tot i que també es pot observar a la primavera, concretament a l'abril (que és quan tornen d'Àfrica), i a la fi de l'estiu o l'entrada de la tardor puix que se'n van generalment al sud d'Àfrica a la fi d'agost.

Referències

[modifica]
  1. «cavallet». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 13 desembre 2019].
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 74. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externs

[modifica]