Vés al contingut

Corrupció

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Corrupció de menors)
Per a altres significats, vegeu «corrupció material».
Aquest mapa representa l'índex de percepció de la corrupció al món el 2022; una puntuació més alta indica nivells més baixos de corrupció. El verd fosc indica la percepció més baixa de corrupció, mentre que el vermell més fosc es relaciona amb la percepció més alta de corrupció. Els territoris sense dades es mostren en gris.

La corrupció (del llatí corruptio) és l'alteració perjudicial de la substància d'alguna cosa o persona. Referida a algú en concret, suposa induir-lo a actuar il·legalment o pervertir-lo. Penalment, s'identifica amb els delictes de prevaricació, suborn i negociacions prohibides als funcionaris.[1][2] La corrupció política es produeix quan un càrrec o un altre empleat governamental actua amb una capacitat oficial per obtenir beneficis personals.

La corrupció i la delinqüència són esdeveniments sociològics endèmics que apareixen amb freqüència a pràcticament tots els països a escala mundial en diferents graus i proporcions. Les dades recents suggereixen que la corrupció està en augment.[3] Cada nació individual destina recursos propis per controlar i regular la corrupció i la dissuasió del crim. Les estratègies que es duen a terme per combatre la corrupció sovint es resumeixen sota el terme paraigua anticorrupció.[4] A més, iniciatives globals com l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible 16 de les Nacions Unides també tenen un objectiu específic que se suposa que reduirà substancialment la corrupció en totes les seves formes.[5]

Definició

[modifica]
Una tanca publicitària a Zàmbia exhortant a "Dir no a la corrupció".
Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció

Stephen D. Morris, un professor de política, va escriure que la corrupció política és l'ús il·legítim del poder públic per a beneficiar un interès privat.[6] L'economista Ian Senior va definir la corrupció com l'acció de proporcionar secretament un bé o un servei a un tercer per a influir en determinades accions que beneficien al corrupte, a un tercer o a tots dos en els quals l'agent corrupte té autoritat.[7] L'economista del Banc Mundial Daniel Kaufmann[8] va ampliar el concepte per a incloure la "corrupció legal" en la qual s'abusa del poder dins dels límits de la llei, ja que els que tenen poder solen tenir la capacitat de crear lleis per a la seva protecció. L'efecte de la corrupció en les infraestructures és augmentar els costos i el temps de construcció, disminuir la qualitat i reduir el benefici.[9]

La corrupció és un fenomen complex i pot donar-se a diferents escales.[10] La corrupció va des de petits favors entre un nombre reduït de persones (corrupció menor), a la corrupció que afecta el govern a gran escala (gran corrupció), i la corrupció que és tan freqüent que forma part de l'estructura quotidiana de la societat, inclosa la corrupció com un dels símptomes del crim organitzat (corrupció sistèmica).[11]

S'han desenvolupat una sèrie d'indicadors i eines que poden mesurar les diferents formes de corrupció amb una precisió cada vegada major; però quan aquests no són pràctics, un estudi suggereix mirar el greix corporal com una guia aproximada després de trobar que l'obesitat dels ministres del gabinet en els estats del postsoviètic estava altament correlacionada amb mesures més precises de la corrupció.[12][13][14][15]

Corrupció menor

[modifica]

La corrupció menor es produeix a menor escala i té lloc en l'execució dels serveis públics quan els funcionaris públics es troben amb el públic. Per exemple, en molts llocs petits, com les oficines de registre, les comissaries de policia, les juntes estatals de concessió de llicències, i molts altres sectors privats i governamentals.[16][17]

Corrupció a gran escala

[modifica]

La gran corrupció es defineix com la corrupció que es produeix en els nivells més alts del govern d'una manera que requereix una subversió significativa dels sistemes polítics, legals i econòmics. Aquest tipus de corrupció sol donar-se en països amb governs autoritaris o dictatorials, però també en aquells que no compten amb una adequada vigilància de la corrupció.[18]

El sistema de govern en molts països es divideix en els poders legislatiu, executiu i judicial en un intent de proporcionar serveis independents que estiguin menys subjectes a la gran corrupció a causa de la seva independència entre si.[19]

Corrupció sistèmica

[modifica]

Corrupció sistèmica (o corrupció endèmica) és la corrupció que es deu principalment a les febleses d'una organització o procés.[20] Pot contrastar-se amb els funcionaris o agents individuals que actuen de manera corrupta dins del sistema.

Els factors que fomenten la corrupció sistèmica inclouen incentius contradictoris, poders discrecionals; poders monopolístics; falta de transparència; baixos salaris; i una cultura d'impunitat.[21] Entre els actes específics de corrupció es troben "el suborn, l'extorsió i la malversació" en un sistema en el qual "la corrupció es converteix en la norma i no en l'excepció. "Els estudiosos distingeixen entre corrupció sistèmica centralitzada i descentralitzada, segons el nivell de corrupció estatal o governamental que tingui lloc; en països com els Estats postsoviètics es donen tots dos tipus.[22][23] Alguns estudiosos sostenen que existeix un deure negatiu dels governs occidentals de protegir contra la corrupció sistemàtica dels governs subdesenvolupats.[24][25]

Corrupció política

[modifica]
Article principal: corrupció política

La corrupció política és el conjunt d'actitud i activitats amb les quals una persona transgredeix compromisos adquirits amb altres persones, utilitzant la confiança i els privilegis atorgats per aquests acords presos, amb l'objectiu d'obtenir un benefici aliè al bé comú.[26] Els països que es perceben com més corruptes del planeta son Somàlia, Sudan del Sud, Síria, Veneçuela, Iemen, Guinea Equatorial, Sudan, Líbia, República Democràtica del Congo, Haití, Corea del Nord.[27]

El 2017 es desenvolupà i aprovà un sistema d'alerta de pràctiques de corrupció política que parteix de les dades contingudes a les bases de dades de l'administració.[28] L'Agència Valenciana Antifrau, creada el 2016, presentà a la memòria del 2017 una estadística de 35 denúncies, amb 24 a l'administració local, 8 a la Generalitat Valenciana i tres a altres.[29]

Corrupció política a Malàisia

[modifica]
Najib Razak va ser acusat de corrupció massiva durant el seu mandat com a Primer Ministre de Malàisia

La corrupció a la política de Malàisia ha estat una qüestió problemàtica i controvertida. Un dels casos més coneguts és l'escàndol de l'1Malaysia Development Berhad (1MDB). En aquest cas, es va acusar que grans quantitats de diners es van desviar mitjançant transaccions financeres complexes i pràctiques corruptes. L'ex primer ministre de Malàisia, Najib Razak, va ser una de les figures centrals d'aquest escàndol i va ser acusat de tenir vincles amb el cas 1MDB, sent posteriorment condemnation.[30][31]

Corrupció política a Espanya

[modifica]

L'Espanya establerta amb la Constitució espanyola de 1978 té elements que dificulten el control de la corrupció.[32] González Amuchastegui (1999, p. 23) comenta que l'Espanya democràtica ha perseguit la corrupció amb el Codi Penal sense massa èxit respecte la mà dura de la dictadura. A Espanya hi ha hagut més de 2.000 casos de corrupció entre l'any 2000 i el 2017, sent els tres més greus l'Operació Púnica, Cas Gürtel i Cas Palau.[33] sent en la majoria de casos a Andalusia, País Valencià, Comunitat de Madrid, Balears i Galícia.[34] En els últims anys, la preocupació per la corrupció entre la ciutadania espanyola havia crescut.[35]

Espanya té un risc elevat de corrupció al sector de la contractació pública, en la que es denuncien vincles entre polítics i empreses, favoritisme en les decisions dels funcionaris i desviament de fons públics. Els suborns són endèmics la construcció i la recollida de residus. Altres irregularitats habituals en els procediments de contractació pública son especificacions fetes a mida, abús de procediments negociats, conflictes d'interessos en l'avaluació de les ofertes, licitacions col·lusives i modificacions de termes contractuals després de la celebració del contracte, l'ús de procediments d'urgència injustificats, fraccionament de contractes, modificacions injustificades de contractes i les excepcions injustificades per a la publicació obligatòria de les licitacions. La corrupció i la mala gestió de la contractació estan especialment esteses a la política local, on els municipis sovint pateixen mecanismes de supervisió deficients i els funcionaris poden actuar amb discreció.[36]

Corrupció a França

[modifica]
Article principal: Casos de corrupció a França

França ha ratificat diverses convencions internacionals contra la corrupció importants com la Convenció de l'OCDE sobre la lluita contra el suborn de funcionaris públics estrangers en les transaccions comercials internacionals i la Convenció de les Nacions Unides contra la corrupció. En general, els inversors no veuen la corrupció com un problema per fer negocis a França, i les empreses que operen a França en general tenen una bona reputació de responsabilitat social corporativa.[36]

Corrupció política als Països Catalans

[modifica]
Article principal: Casos de corrupció als Països Catalans

A Catalunya hi ha hagut diverses sentències per corrupció política als mateixos partits, entre les quals en destaquen tres contra Unió (Cas Treball, Cas Turisme, Cas Pallerols, una contra el PSC (Cas Filesa) i el Cas Palau contra Convergència Democràtica de Catalunya.[1] En 2016, als Països Catalans hi havia 605 encausats per corrupció, 147 investigacions obertes i 700 causes per frau fiscal, entre ells els presidents Jaume Matas i Palou, Jaume Matas i Palou i Francisco Camps, i el 17,58% dels consellers de govern dels Països Catalans entre 1980 i 2010 han estat encausats i vuit, condemnats.[37]

Corrupció política i judicial

[modifica]

La corrupció política és el conjunt d'actitud i activitats amb les quals persones transgredeixen compromisos adquirits amb altres persones, utilitzant la confiança i els privilegis atorgats per aquests acords presos, amb l'objectiu d'obtenir un benefici aliè al bé comú.[26] amb l'ajut de la justícia.

Corrupció policial

[modifica]
Article principal: Corrupció policial

La corrupció policial és una forma de mala praxi policial en què els agents de l'ordre trenquen el seu contracte social i abusen del seu poder per a benefici personal o del departament. Tot acte de corrupció policial constitueix un acte d'abús d'autoritat, ja que qui la comet s'aprofita de la seva posició i el poder associat que té.[38]

Corrupció urbanística

[modifica]
Article principal: corrupció urbanística

Forma de corrupció que opera mitjançant la comissió de delictes contra l'ordenació del territori o d'infraccions urbanístiques administratives, o bé mitjançant l'alteració maliciosa del planejament urbanístic o l'incompliment de les condicions legals per a la seva execució.

Es tracta d'una de les principals variants actuals de la corrupció a les administracions públiques, atès el gran marge de benefici econòmic que habitualment produeixen les operacions urbanístiques propiciades per pràctiques corruptes.

Corrupció informàtica

[modifica]

Alteració inesperada en l'organització o la coherència de les dades que anteriorment s'han desat en un suport informàtic o s'han transmès digitalment per un mitjà de comunicació.

Corrupció lingüística

[modifica]

Transformació ortogràfica d'un terme lingüístic, mantenint el significat o una variant fins i tot anecdòtica d'un significat original.

Corrupció sexual

[modifica]

Pràctica sexual a la qual algunes creences atribueixen un desvirtuament de la puresa de la persona, puresa mantinguda abstenint-se de la sexualitat o tenint una sexualitat aprovada per una doctrina cultural.

Corrupció moral

[modifica]

Manca de coherència ideològica, bé sigui entre les diverses idees que té una persona o un grup, o bé sigui entre el que s'enuncia i el que es practica.

Lluita contra la corrupció

[modifica]

Convenció de l'ONU

[modifica]

La convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció és un tractat multilateral de l'Organització de les Nacions Unides amb la finalitat de prevenir i combatre la corrupció política. Va ser adoptada el 31 d'octubre de 2003 per l'Assemblea General de les Nacions Unides amb la Resolució 58/4 amb data d'agost de 2018, hi havia 186 membres que la van ratificar.[39] Aquesta convenció va ser promoguda per l'Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC).

Promoció del a participació

[modifica]

Crear mecanismes de base per tal de promoure la participació crítica de la ciutadania potenciant els valors d'integritat, responsabilitat, y transparència, són components crucials per la lluita contra la corrupció. És important desenvolupar programes i accions per tal de canviar la comprensió cultural sobre la corrupció a fi d'ajudar a la ciutadania a actuar contra els abusos.[40]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Fernàndez, David «"El racó de pensar": radiografia de la corrupció, amb David Fernàndez». El racó de pensar, El matí de Catalunya Ràdio, 24-01-2018.
  2. ↑ «Report». siteresources.worldbank.org. Arxivat de l'original el 5 May 2015. [Consulta: 25 setembre 2012].
  3. ↑ «Insights | WJP Rule of Law Index 2022» (en anglès). worldjusticeproject.org. Arxivat de l'original el 8 February 2023. [Consulta: 8 febrer 2023].
  4. ↑ Lehtinen, Jere; Locatelli, Giorgio; Sainati, Tristano; Artto, Karlos; Evans, Barbara (en anglès) International Journal of Project Management, 40, 4, 01-05-2022, pàg. 347–361. DOI: 10.1016/j.ijproman.2022.04.003. ISSN: 0263-7863.
  5. ↑ Doss, Eric. «Sustainable Development Goal 16» (en anglès americà). United Nations and the Rule of Law. Arxivat de l'original el 20 December 2021. [Consulta: 25 setembre 2020].
  6. ↑ Morris, S.D. (1991), Corruption and Politics in Contemporary Mexico. University of Alabama Press, Tuscaloosa
  7. ↑ Senior, I. (2006), Corruption - The World's Big C., Institute of Economic Affairs, London
  8. ↑ Locatelli, Giorgio; Mariani, Giacomo; Sainati, Tristano; Greco, Marco «La corrupción en los proyectos y megaproyectos públicos: There is an elephant in the room!». International Journal of Project Management, 35, 3, 01-04-2017, pàg. 252-268. DOI: 10.1016/j.ijproman.2016.09.010.
  9. ↑ Minto, Andrea; Trincanato, Edoardo «El compromiso político y normativo con la corrupción: Insights from Complexity Theory». European Journal of Risk Regulation, 13, 1, 2022, pàg. 21-44. DOI: 10.1017/err.2021.18.
  10. ↑ Elliott, Kimberly Ann «pdf La corrupción como problema de política internacional: visión general y recomendaciones». Washington, DC: Institute for International Economics, 1997.[Enllaç no actiu]
  11. ↑ Hamilton, Alexander. «¿Podemos medir el poder de la mano que agarra? A Comparative Analysis of Different Indicators of Corruption». World Bank Policy Research Working Paper Series, 2017.
  12. ↑ «DSTAIR». Arxivat de l'original el 24 de noviembre de 2005.
  13. ↑ «¿Son los políticos con sobrepeso menos confiables?». The Economist, 30-07-2020. [Consulta: 23 desembre 2020].
  14. ↑ Blavatskyy, Pavlo «Obesidad de los políticos y corrupción en los países postsoviéticos». Economics of Transition and Institutional Change, 2020, 2, 18-07-2020, pàg. 343-356. DOI: 10.1111/ecot.12259.
  15. ↑ «Mishler v. State Bd. of Med. Examiners». Justia Law.
  16. ↑ «Report». supremecourt.org.
  17. ↑ «Material sobre la gran corrupción». Oficina de las Naciones Unidas contra la Droga y el Delito.
  18. ↑ Alt, James. «Control político y judicial de la corrupción: Evidence From American State Governments». Projects at Harvard. Arxivat de l'original el 3 de diciembre de 2015.
  19. ↑ «Glossary». U4 Anti-Corruption Resource Centre. Arxivat de l'original el 20 de enero de 2018. [Consulta: 26 juny 2011].
  20. ↑ Lorena Alcázar, Raúl Andrade. Diagnosis de la corrupción, 2001, p. 135-136. ISBN 978-1-931003-11-7. 
  21. ↑ Znoj, Heinzpeter. «La corrupción profunda en Indonesia: Discourses, Practices, Histories». A: Monique Nuijten, Gerhard Anders. La corrupción y el secreto de la ley: una perspectiva antropológica legal. Ashgate, 2009, p. 53-54. ISBN 978-0-7546-7682-9. 
  22. ↑ Legvold, Robert. «Corrupción, el Estado criminalizado y las transiciones postsoviéticas». A: Robert I. Rotberg. Corrupción, seguridad global y orden mundial. Brookings Institution, 2009, p. 197. ISBN 978-0-8157-0329-7. 
  23. ↑ «Desafíos globales a la democracia liberal». Spheres of Global Justice. Merle, 1, 2013, pàg. 812.
  24. ↑ «La pobreza severa como violación de deberes negativos». thomaspogge.com. Arxivat de l'com/publications-on-global-justice/ original el 11 de febrero de 2015. [Consulta: 8 febrer 2015].
  25. ↑ 26,0 26,1 Rodà, Isabel «Quin és el cas de corrupció més antic?» (paper). Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, 4-2013, p.6. ISSN: 1695-2014.
  26. ↑ «Índice de Percepción de la Corrupción» (en castellà). Expansion, 2020. [Consulta: 3 novembre 2021].
  27. ↑ Giménez, Miguel «El Consell se encomienda a 'Satan' para luchar contra la corrupción». Eldiario.es, 03-11-2017 [Consulta: 4 novembre 2017].
  28. ↑ Martínez, Óscar «Huit funcionaris demanen protecció a Antifrau per denunciar corrupció». À Punt, 17-04-2018 [Consulta: 19 abril 2018].
  29. ↑ «Najib Razak: Malaysian ex-PM gets 12-year jail term in 1MDB corruption trial» (en anglès). BBC News, 28-07-2020.
  30. ↑ Lee, Yen Nee. «Former Malaysian PM Najib Razak sentenced to 12 years in jail, fined $50 million over 1MDB scandal» (en anglès), 28-07-2020.
  31. ↑ Alcalá Agulló i Jiménez Sánchez, 2018, p. 38.
  32. ↑ Jordi Pérez Colomé, Kiko Llaneras. «Cuáles son los casos de corrupción más graves de España» (en castellà). El Pais. [Consulta: 3 novembre 2021].
  33. ↑ «Casos Aislados de una corrupcion sistemica» (en castellà). Casos Aislados. Arxivat de l'original el 27 de novembre 2021. [Consulta: 3 novembre 2021].
  34. ↑ Alcalá Agulló i Jiménez Sánchez, 2018, p. 13.
  35. ↑ 36,0 36,1 «Spain Corruption Report». The Risk & Compliance Portal. Arxivat de l'original el 23 de juny 2018. [Consulta: 3 novembre 2021].
  36. ↑ Barnils, Andreu. «Es presenta el monumental ‘Atles de la Corrupció als Països Catalans’». Vilaweb, 18-11-2016. [Consulta: 3 novembre 2021].
  37. ↑ Mohor, Alejandra; Frühling, Hugo «Reflexiones en torno a la corrupción policial» (en castellà). Centro de Estudios en Seguridad Ciudadana. Universidad de Chile [Santiago], octubre 2006.
  38. ↑ «Signature and Ratification Status» (en inglés). UNODC. [Consulta: 7 diciembre 2018].
  39. ↑ «ALACs impact on national legislation. (Social Impact). ALACs. Promotion of Participation and Citizenship in Europe through the "Advocacy and Legal Advice Centres (ALACs)" of Transparency International (2009-2012). Framework Programme 7 (FP7).». SIOR, Social Impact Open Repository. Arxivat de l'original el 2017-09-05. [Consulta: 5 setembre 2017].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
 Viquidites

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Corrupció&oldid=34338417»