Vés al contingut

Tribunal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Cort de justícia)
Aquest article tracta sobre l'entitat jurídica. Vegeu-ne altres significats a «Tribunal (arquitectura)».
Infotaula d'organitzacióTribunal
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Edifici del Tribunal Judicial de la comarca portuguesa de Sátão

Un tribunal (paraula derivada del llatí tribunalis: "dels tribuns") és, en l'àmbit del Dret, un òrgan col·legiat, format per diverses persones, generalment magistrats, encarregades de dirimir i impartir justícia.[1][2] Vinculat a un organisme, sovint una institució governamental, amb autoritat per a dirimir en disputes legals i dispensar justícia ja sigui civil, criminal o administrativa d'acord amb les lleis i amb l'eficàcia de la cosa jutjada.[3]

Determinats tribunals d'alguns països o territoris reben el nom de cort. Cada tribunal està compost per un o més jutges encarregats de jutjar els litigis. Quan el tribunal es tracta d'un òrgan unipersonal, és a dir, d'un únic jutge, s'acostuma a reservar el nom jutjat.[2]

No tots els tribunals són organismes públics i judicials, hi ha també tribunals religiosos, com són els tribunals eclesiàstics de les diòcesis catòliques, i tribunals privats com són els tribunals arbitrals per a certes activitats econòmiques o esportives.

Un cas especial són els consells de Guerra on no s'apliquen les lleis civils sinó les normes militars.

A l'Antic Règim abans de l'establiment de la separació de poders hi havia òrgans públics no judicials (amb funcions essencialment administratives i legislatives) que també s'anomenaven "tribunals".

Classificació dels tribunals

[modifica]

Es poden classificar segons la seva composició, naturalesa, la fase del procés en què intervenen i la seva jerarquia.[4]

Per matèria

[modifica]

D'acord amb el què es jutja en el tribunal, poden ser:[5]

  • Tribunal civil: tracta afers o controvèrsies de l'àmbit privat entre individus, empreses o institucions.
  • Tribunal penal: tracta casos de persones acusades de cometre crims, decidint la seva innocència o culpabilitat.
  • Tribunal general: pot tractar casos d'ambdues matèries, tant civils com penals.

Per composició

[modifica]

No es classifiquen segons els jutges que en formen part sinó pels jutges que efectivament jutgen:[6]

  • Tribunal unipersonal: amb un únic jutge.
  • Tribunal col·lectiu o col·legial: hi intervenen dos o més jutges.

Per naturalesa

[modifica]

Poden ser:

  • Tribunal ordinari: és aquell que coneix totes les causes llevat d'excepcions legals.
  • Tribunal especial: establert per jutjar determinades persones o causes.
  • Tribunal arbitral: constituït per un jutge arbitral o sigui una persona que no és magistrat judicial.

Per fase de procés

[modifica]

Poden ser:

  • Tribunal d'instrucció: intervé en les fases preparatòries generalment d'investigació criminal.
  • Tribunal sentenciador: és el tribunal que rep la instrucció del procés del tribunal d'instrucció i n'ha de dictar la sentència.

Per jerarquia

[modifica]

Poden ser:[5]

  • Tribunal inferior o de primera instància: és aquell que jutja en una instància inferior i la seva decisió es pot recórrer;
  • Tribunal superior o d'apel·lació: és aquell que jutja en segona instància i instància superior, al qual es pot apel·lar la sentència d'un inferior.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Tribunal». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 3 desembre 2023].
  2. 2,0 2,1 «Tribunal». Diccionari Jurídic. Institut d'Estudis Catalans i Societat Catalana d'Estudis Jurídics.
  3. Walker, David. Oxford Companion to Law. Oxford University Press, 1980, p. 301. ISBN 019866110X. 
  4. «Òrgans judicials». Arxivat de l'original el 2019-04-27. [Consulta: 27 abril 2019].
  5. 5,0 5,1 «Court structure and organization» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 desembre 2023].
  6. «Definición de tribunal — Definicion.de» (en castellà). [Consulta: 27 abril 2019].

Enllaços externs

[modifica]