Curie (cràter)
Curie | |
---|---|
Dades generals | |
Tipus | cràter d'impacte |
Cos astronòmic | Lluna |
Epònim | Pierre Curie |
Dades geogràfiques | |
Coordenades | 23° 03′ S, 92° 17′ E / 23.05°S,92.28°E |
Diàmetre | 138,87 km |
Quadrangle | LQ22 |
Localització | |
Identificadors | |
Gazetteer of Planetary Nomenclature | 1350 |
Curie és un gran cràter d'impacte, amb una gran part situada a la cara oculta de la Lluna, com es veu des de la Terra, a la vora occidental segons el sistema de coordenades selenogràfiques. La visibilitat d'aquesta formació, però, depén dels efectes de libració, de manera que puga estar totalment a la vista o completament ocult depenent de l'orientació de la lluna. Quan és visible es veu lateralment, la qual cosa limita el detall amb què es pot observar des de la Terra.
Prop del cràters de Curie se situa el cràter Schorr al nord-oest i la plana emmurallada de Sklodowska cap al nord-est. Al costat de la vora sud-est apareix el cràter Lauritsen, amb la seua plana de parets molt danyades. Tant Sklodowska com Lauritsen són més petits que Curie.
La vora exterior de Curie ha estat danyada i reconfigurada per impactes propers. Els costats del rivet són relativament lineals, i donen al cràter una forma de caixa. La part oriental de la vora se superposa amb els notables cràters satèl·lit Curie C al nord-est i Curie G a l'est. L'extrem nord del contorn és envaït pel petit cràter Curie Z. Altres cràters petits se'n troben al llarg de la vora, sobretot cap al sud-oest.
El sòl interior de Curie forma una plana relativament anivellada, almenys en comparació amb el terreny que envolta el cràter. Aquest pis, però, s'interromp en diversos llocs per petits impactes. Un grup d'aquests impactes és prop de la vora sud-oest, amb alguns cràters superposats entre si. El petit cràter Curie K apareix a la part sud-est de la planta, i Curie V n'és a la paret interna del costat nord-oest.
Cràters satèl·lit
[modifica]Per convenció aquests elements s'identifiquen en els mapes lunars posant la lletra al costat del punt mig del cràter que és més prop de Curie.
|
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- (WGPSN), IAU Working Group for Planetary System Nomenclature. «Gazetteer of Planetary Nomenclature. 1:1 Million-Scale Maps of the Moon» (en anglès). UAI / USGS, 13-02-2013. [Consulta: 6 abril 2016].
- Andersson, L. E.; Whitaker, E. A.,. NASA Catalogue of Lunar Nomenclature (en anglès). NASA RP-1097, 1982.
- Blue, Jennifer. «Gazetteer of Planetary Nomenclature» (en anglès). USGS, 25-07-2007. [Consulta: 2 gener 2012].
- Bussey, B.; Spudis, P.. The Clementine Atlas of the Moon (en anglès). Nueva York: Cambridge University Press, 2004. ISBN 0-521-81528-2.
- Cocks, Elijah E.; Cocks, Josiah C.. Who's Who on the Moon: A Biographical Dictionary of Lunar Nomenclature (en anglès). Tudor Publishers, 1995. ISBN 0-936389-27-3.
- McDowell, Jonathan. «Lunar Nomenclature» (en anglès). Jonathan's Space Report, 15-07-2007. [Consulta: 2 gener 2012].
- Menzel, D. H.; Minnaert, M.; Levin, B.; Dollfus, A.; Bell, B. «Report on Lunar Nomenclature by The Working Group of Commission 17 of the IAU» (en anglès). Space Science Reviews, 12, 1971, pàg. 136.
- Moore, Patrick. On the Moon (en anglès). Sterling Publishing Co, 2001. ISBN 0-304-35469-4.
- Price, Fred W. The Moon Observer's Handbook (en anglès). Cambridge University Press, 1988. ISBN 0521335000.
- Rükl, Antonín. Atlas of the Moon (en anglès). Kalmbach Books, 1990. ISBN 0-913135-17-8.
- Webb, Rev. T. W.. Celestial Objects for Common Telescopes, 6ª edición revisada (en anglès). Dover, 1962. ISBN 0-486-20917-2.
- Whitaker, Ewen A. Mapping and Naming the Moon (en anglès). Cambridge University Press, 2003. 978-0-521-54414-6.
- Wlasuk, Peter T. Observing the Moon (en anglès). Springer, 2000. ISBN 1-85233-193-3.