Vés al contingut

Cretaci superior

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Cretaci Tardà)
Període Època Estatge Edat (Ma)
Paleogen Paleocè Danià (més recent)
Cretaci Superior Maastrichtià 72,1 ± 0,2
Campanià 83,6 ± 0,2
Santonià 86,3 ± 0,5
Coniacià 89,8 ± 0,3
Turonià 93,9
Cenomanià 100,5
Inferior Albià ~ 113,0
Aptià ~ 125,0
Barremià ~ 129,4
Hauterivià ~ 132,6
Valanginià ~ 139,8
Berriasià ~ 145,0
Juràssic Superior Titonià (més antic)
Comissió Internacional d'Estratigrafia (2020)[1]

El Cretaci superior és la més recent de les dues grans subdivisions del període Cretaci. Començà fa uns 100 milions d'anys i acabà en fa 65 milions. El Cretaci rep el seu nom dels famosos penya-segats blancs del sud d'Anglaterra, que daten d'aquesta època.[2]

Fou un període de gran èxit pels dinosaures, amb l'aparició i diversificació de molts nous tipus, com ara els tiranosàurids, hadrosaures, ancilosaures i ceratòpsids a Asiamèrica (l'oest de Nord-amèrica i l'est d'Àsia) i titanosaures i abelisaures a Gondwana.

Les aus esdevingueren cada vegada més comunes i diverses fins que superaren els pterosaures, que s'hagueren de conformar amb nínxols ecològics cada cop més especialitzats.

Als oceans, els mosasaures aparegueren sobtadament i experimentaren una radiació evolutiva espectacular. També aparegueren els taurons moderns i es diversificaren els pliosaures policotílids i els elasmosaures. Aquests predadors s'alimentaven dels nombrosos peixos teleostis, que després evolucionaren a formes més avançades (neoteleostis).

A l'acabament del període Cretaci es diversificaren les plantes amb flor, i els marsupials didèlfids i els primitius mamífers placentaris també esdevingueren comuns. La fi del període arribà amb l'extinció del Cretaci-Paleogen.

Referències

[modifica]
  1. «Taula Cronostratigràfica Internacional v. 2020/03» (PDF). Comissió Internacional d'Estratigrafia. [Consulta: 17 març 2021].
  2. «Cretaci superior». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.