Creu de Tolosa
La Creu de Tolosa (o creu dels comtes de Tolosa i també creu occitana, creu de Forcauquier; en occità crotz de Tolosa, crotz occitana, crotz de Forcauquier) és avui el símbol identitari dels occitans i d'Occitània. Sovint es pot confondre popularment amb una creu càtara tot i que no se sap ben bé si va existir una creu càtara.
Història
[modifica]La primera atestació de la creu dels comtes de Tolosa data del regne del comte Ramon V de Tolosa cap al 1165 (descripció del segell del Comtat).
La creu anà estenent-se més enllà del comtat de Tolosa de manera gradual (va ser el símbol dels Estats del Llenguadoc) i esdevingué a partir dels anys seixanta i setanta (amb el militantisme occità del Larzac) el símbol del Llenguadoc. Més endavant, a partir dels anys 80 i 90 del segle xx s'ha anat propagant a tot el conjunt del territori de llengua occitana (incloses les perifèries exteriors a l'estat francès com a la Vall d'Aran o a les Valls Occitanes del Piemont), i s'ha anat identificant, tant a Occitània com a l'exterior, a la identitat occitana. Malgrat que la llengua occitana estigui patint una davallada cada dia més acusada, la creu occitana en canvi va progressant a tots els àmbits, i amb un ritme més intens que el nom occità.
La bandera occitana
[modifica]
La bandera occitana es fonamenta en aquesta creu de Tolosa groga que es troba sobre un fons vermell, colors comuns als dels Països Catalans. Va ser adoptada íntegrament com a bandera de la regió Migdia-Pirineus i en part (barrejada amb la senyera) a la regió Llenguadoc-Rosselló (canviada el 2004 per un logòtip).
Variants de la Bandera
[modifica]
La Val d'Aran fa servir una variant peculiar de la bandera occitana substituint el to vermell per un color violeta fosc i afegint la clau que simbolitza la llibertat d'Aran.
.svg)
Una variant d'aquesta bandera amb un estel daurat es fa servir per a indicar el sentiment nacionalista i/o independentista. L'estel de set puntes representa els set territoris històrics d'Occitània.
