Crisi de l'energia de la dècada de 1970
Tipus | oil crisis (en) | ||
---|---|---|---|
Interval de temps | 1973 - 1980 | ||
Data | dècada del 1970 | ||
Efectes | excés d'oferta del petroli de la dècada de 1980 National Maximum Speed Law (en) | ||
Format per | |||
La crisi de l'energia de la dècada de 1970 es produí quan els països d'Occident, especialment els Estats Units, el Canadà, Europa de l'Oest, Austràlia i Nova Zelanda, s'enfrontaren a una important escassetat de petroli, tant real com percebuda, així com pujades de preu. Les pitjors crisis d'aquest període foren la crisi del petroli del 1973 i la crisi de l'energia del 1979, quan la Guerra del Yom Kippur i la Revolució Iraniana provocaren interrupcions en les exportacions de petroli de l'Orient Pròxim.[1]
La crisi esclatà quan la producció de petroli als Estats Units i altres parts del món arribà al seu pic a finals de la dècada de 1960 i principis de la dècada de 1970.[2] La producció mundial de petroli per capita entrà en un llarg declivi a partir del 1979.[3]
Els principals centres industrials del món es veieren obligats a reaccionar a problemes creixents amb el subministrament de petroli. Els països d'Occident necessitaven recursos de països potencialment hostils de l'Orient Pròxim i altres parts del món.
La crisi feu que el creixement econòmic s'estanqués a molts països a causa de la pujada vertiginosa del preu del petroli. Malgrat que hi havia problemes reals amb el subministrament, part de la pujada del preu era deguda a la percepció d'una crisi. La situació d'estagnació del creixement i inflació dels preus durant aquest període feu que s'encunyés el terme «estagflació».[4]
A la dècada de 1980, les recessions de la dècada de 1970 i els ajustaments en les economies locals per fer un ús més eficient del petroli tingueren prou efecte sobre la demanda perquè el preu global del petroli tornés a nivells més sostenibles.
No fou un període negatiu per a totes les economies. Els països rics en petroli de l'Orient Pròxim es beneficiaren de la pujada de preus i l'alentiment de la producció en altres parts del món del món. Altres països, com ara Noruega, Mèxic i Veneçuela, també se'n beneficiaren. Als Estats Units, Texas, Alaska i altres zones productores de petroli, experimentaren un període de gran prosperitat gràcies a l'auge del preu del petroli mentre l'economia de la resta de la nació s'estancava. Tanmateix, molts d'aquests guanys s'evaporaren quan els preus s'estabilitzaren i seguidament es desplomaren a la dècada de 1980.
Referències
[modifica]- ↑ «Oil Squeeze» (en anglès). Time, 05-02-1979 [Consulta: 7 setembre 2013]. Arxivat 7 de març 2008 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2008-03-07. [Consulta: 16 desembre 2019].
- ↑ Hubbert, Marion King (juny 1956). "Nuclear Energy and the Fossil Fuels 'Drilling and Production Practice'" a Reunió Primaveral del Districte Sud. Divisió de Producció. American Petroleum Institute. : 22–27, San Antonio (Texas): Shell Development Company [Consulta: 18 abril 2008] (en anglès) Arxivat 27 de maig 2008 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2008-05-27. [Consulta: 16 desembre 2019].
- ↑ Duncan, Richard C «The Peak of World Oil Production and the Road to the Olduvai Gorge» (en anglès). Population and Environment, 22, 5, 11-2001, pàg. 503–22. Arxivat de l'original el 24 de juny 2009. DOI: 10.1023/A:1010793021451. ISSN: 1573-7810 [Consulta: 11 juliol 2009].
- ↑ Mankiw, N. Gregory; Scarth William M. Macroeconomics: Canadian Edition Updated (en anglès). Nova York: Worth Publishers, 2003, p. 270. ISBN 978-0-7167-5928-7 [Consulta: 13 novembre 2009].