Cristòfor Alzamora i Abreu
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1905  Huelva (Espanya) |
| Mort | 1975 (69/70 anys) Barcelona |
| Residència | Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Membre de | |
Cristòfor Alzamora i Abreu (Huelva, 1905-Barcelona, 1975) va ser un arquitecte racionalista català, membre del GATCPAC.[1]
Biografia
[modifica]Va estudiar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, on es va titular el 1930. El 1929, sent encara estudiant, va elaborar amb Enric Pecourt un projecte de clínica per a l'exposició Arquitectura Nova a les Galeries Dalmau de Barcelona.[2]
Va ser un dels membres fundadors el 1930 del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània).[3] Aquest grup va abordar l'arquitectura amb voluntat renovadora i alliberadora del classicisme noucentista, així com la d'introduir a Espanya els nous corrents internacionals derivats del racionalisme practicat a Europa per arquitectes com Le Corbusier, Ludwig Mies van der Rohe i Walter Gropius. El GATCPAC defensava la realització de càlculs científics en la construcció, així com la utilització de nous materials, com les plaques de fibrociment (uralita), a més de materials més lleugers com el vidre.[4]
Alzamora es va incorporar al GATCPAC com a soci director i, dins de l'organigrama, va ser el tresorer.[5] El 1931, els socis directors del GATCPAC van organitzar un gabinet tècnic per a l'estudi de diversos camps d'actuació arquitectònica i urbanística, que van ser dividits entre els seus membres a través de comissions: a Alzamora, al costat de Manuel Subiño i Ripoll, li va ser encomanat Ordenaments municipals.[6]
El 1932 va elaborar amb Ricardo de Churruca un avantprojecte per a un centre esportiu i cultural del Casal Icària de Barcelona, així com un projecte de pavelló de Productes Agrícoles de Llevant, amb Josep Lluís Sert i Sixte Illescas.[7] A l'any següent va fer un projecte d'Escola granja amb internat per a Les Borges Blanques.[8] El 1934 va elaborar un projecte de pavelló desmuntable per al Ministeri de Comunicació a l'Aeroport de Barcelona[9] i, el 1936, va projectar una adaptació per a escola-parvulari del Col·legi Cor de Maria, a Barcelona (carrer de Girona 66).[10]
El 1936 va dimitir com a soci del GATCPAC.[11]
Referències
[modifica]- ↑ «Cristòfor Alzamora i Abreu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Pizza i Rovira, 2006, p. 254.
- ↑ Miralles, 2001, p. 136.
- ↑ Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial, 1998, p. 323.
- ↑ «GATCPAC Y GATEPAC». Arxivat de l'original el 2018-12-05. [Consulta: 15 novembre 2018].
- ↑ Domènech i Casadevall i Gil i Tort, 2010, p. 47-48.
- ↑ Pizza i Rovira, 2006, p. 258.
- ↑ Pizza i Rovira, 2006, p. 261.
- ↑ Pizza i Rovira, 2006, p. 264.
- ↑ J. Emili Hernàndez-Cros. «Cronología de la obra realizada por los socios directivos del G.A.T.C.P.A.C.» p. 52. Arxivat de l'original el 2022-01-20. [Consulta: 24 novembre 2018].
- ↑ Baldellou i Capitell, 1995, p. 104.
Bibliografia
[modifica]- Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial. Barcelona: Edicions L'isard, 1998. ISBN 84-24089-04-6.
- Baldellou, Miguel Ángel; Capitel, Antón. Summa Artis XL: Arquitectura española del siglo XX. Madrid: Espasa Calpe, 1995. ISBN 84-239-5482-X.
- Domènech i Casadevall, Gemma; Gil i Tort, Rosa Maria. Un nou model d'arquitectura al servei d'una idea de país. Barcelona: Duxelm, 2010. ISBN 978-84-937740-5-9.
- Miralles, Francesc. Història de l'art català VIII. L'època de les avantguardes 1917-1970. Barcelona: Edicions 62, 2001. ISBN 84-297-1998-9.
- Pizza, Antonio; Rovira, Josep M. G.A.T.C.P.A.C. Una nova arquitectura per a una nova ciutat. 1928-1939. Barcelona: COAC Publicacions, 2006. ISBN 84-96185-78-8.