Cristina Fallarás Sánchez
 (2017)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 març 1968 (56 anys) Saragossa (Espanya) |
| Formació | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, escriptora, activista pels drets de les dones |
| Participà en | |
| 22 maig 2023 | Manifest per una Barcelona que obre camí |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Premis | |
| |
 
 | |
Cristina Fallarás Sánchez (Saragossa, 18 de març de 1968) és una escriptora i periodista aragonesa. Va estudiar ciències de la informació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha exercit com a periodista a El Nacional, El Mundo, Cadena Ser, Radio Nacional de España, El Periódico de Catalunya, Antena3 Televisión, Cuatro Televisión, COM Radio i Radio Principado de Asturias. També va participar en el disseny de la redacció i el projecte periodístic del diari ADN, en què va treballar com a subdirectora. Va participar en el projecte periodístic del diari en línia Factual, va crear la redacció i va exercir com a subdirectora. Actualment dirigeix la pàgina de debat i llibres Sigueleyendo.es, treballa com a assessora en temes de comunicació en línia per al sector editorial i dels mitjans de comunicació. Ha publicat, entre altres llibres, les novel·les No acaba la noche (Planeta, 2006), Así murió el poeta Guadalupe (Alianza, 2009; aquesta novel·la va ser finalista del Premi internacional Dashiel Hammett de novel·la negra) i Las niñas perdidas (Roca Editorial, 2011; aquesta novel·la va guanyar el Premi L'H Confidencial de Novel·la Negra 2011).
Defensa dels drets de les dones
[modifica]Des de març de 2011 fins a juny de 2015 fou una de les autores de "Ellas", el blog del diari El Mundo sobre drets de les dones i igualtat.[1]
Fallarás forma part del col·lectiu artístic fundat per Fernando Marías Amondo, anomenat Hijos de Mary Shelley. Amb ell va participar en les sessions d'homenatge a la pionera feminista Mary Wollstonecraft[2] i en el llibre titulat Wollstonecraft. Hijas del horizonte, on també figuren altres importants escriptores com Espido Freire, Paloma Pedrero, Nuria Varela, Cristina Cerrada, Eva Díaz Riobello, María Zaragoza, Raquel Lanseros i Vanessa Montfort.[3]
Obra
[modifica]- La otra Enciclopedia Catalana (Belacqua, 2002)
- Rupturas (Urano, 2003)
- No acaba la noche (Planeta, 2006)
- Así murió el poeta Guadalupe (Alianza, 2009)
- Las niñas perdidas, Roca Editorial, 2011
- Últimos días en el Puesto del Este, DVD ediciones, 2011
- Honrarás a tu padre y a tu madre, Anagrama, 2018
- Ahora contamos nosotras, Anagrama, 2019
- Posibilidad de un nido, Esto No Es Berlín, 2020
- El evangelio según María Magdalena, Penguin Random House, 2021
Premis i reconeixements
[modifica]- El 2011 va rebre el Premio Internacional de Novela Corta Ciudad de Barbastro 2011 per la seva obra Estado de Sitio.[4]
- El 2018 va obtenir el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista que atorga l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya, per un activisme feminista a les xarxes.[5]
- El 2019 va rebre Premi de Periodisme feminista María Luz Morales.[6]
- El 2020, va rebre el Premi Menina del Ministeri d'Igualtat d'Espanya i la Delegació del Govern per a la Violència de Gènere en la categoria de conscienciació ciutadana, per la iniciativa "Cuéntalo".[7]
Referències
[modifica]- ↑ elmundo.es. «Ellas. Publicaciones de Cristina Fallarás». [Consulta: 15 setembre 2016].
- ↑ Espacio. Fundación Telefónica (consulta: 6 de junio de 2015).
- ↑ Escritoras.com (consulta: 6 de junio de 2015).
- ↑ «Cristina Fallarás». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 abril 2016].
- ↑ «Guanyadores i guanyadors dels Premis de Comunicació no Sexista 2018». Dones. Revista digital, 23-11-2018. [Consulta: 2 gener 2021].
- ↑ «El Observatorio Cultural de Género otorga a Cristina Fallarás el Premio de Periodismo». [Consulta: 9 juliol 2019].
- ↑ Bermúdez, Mar. «L'advocada Carla Vall rep el premi del Menina 2022 en justícia feminista». Principal, 21-11-2022. [Consulta: 18 abril 2024].[Enllaç no actiu]