Cromat d'argent

Cromat d'argent
	;
Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	329,73035998 Da
Estructura química
Fórmula química	Ag₂CrO₄
SMILES canònic	Model 2D; [O-][Cr](=O)(=O)[O-].[Ag+].[Ag+]
Identificador InChI	Model 3D

El cromat d'argent és un compost iònic format per cations argent(1+), ${\ce {Ag+}}$ , i anions cromat, ${\ce {CrO4^2-}}$ , de fórmula ${\ce {Ag2CrO4}}$ . Té color marró vermellós i s'empra com indicador en les volumetries de precipitació.

Història

El cromat d'argent fou observat per primer cop pel químic francès Louis Nicolas Vauquelin (1763-1829) el 1789 en el transcurs de la recerca que el dugué a descobrir el crom.^[1] El 1827 el químic anglès E. F. Teschemacher obtingué cristalls de ${\ce {Ag2CrO4}}$ per reacció de nitrat d'argent i cromat de potassi i en pogué determinar els angles entre cares dels cristalls.^[2] Robert Warington el 1839 analitzà la seva composició.^[3] El 1896 el químic alemany Raphael E. Liesegang (1869-1947) descobrí que si s'impregnava amb cromat de potassi un gel estès damunt d'un vidre i a continuació s'hi tirava una gota de dissolució de nitrat d'argent apareixia un precipitat de cromat d'argent en cercles concèntrics, partint del punt on es diposita la gota, i separats una distància regular, que foren anomenats anells de Liesegang.^[4]

Propietats

El cromat d'argent cristal·litza en el grup espacial Pnma, en el sistema ortoròmbic.^[5] És molt poc soluble en aigua, només 0,028 g/l a 25 °C i 0,64 g/L a 100 °C. És soluble en àcid nítric i amoníac.^[6] Presenta una coloració roig porpra o vermell totxo. És sensible a la llum i ennegreix en exposar-se a ella per reducció del catió argent(1+) a argent metàl·lic.^[7]

Preparació

Es pot obtindre per precipitació seguint el mètode de Teschemacher fent reaccionar nitrat d'argent, ${\ce {AgNO3}}$ , i cromat de potassi, ${\ce {K2CrO4}}$ :

${\ce {AgNO3 + K2CrO4 -> Ag2CrO4 + KNO3}}$

Aplicacions

A les piles de liti-cromat d'argent formant part del càtode juntament amb grafit.^[8] Aquestes bateries es comercialitzaren en la dècada dels 1980, amb un voltatge inicial de 3,5 V. Se'n fabricaren de botó i rectangulars amb una energia específica de 200 W·h/kg i una densitat d'energia de 575 W·h/dm³. Degut a la toxicitat del cromat d'argent, aquest fou reemplaçat per l'òxid d'argent i vanadi ${\ce {Ag2V4O11}}$ .^[9]

En química analítica com indicador de la valoració de clorurs amb nitrat d'argent (mètode de Mohr). Els clorurs, ${\ce {Cl^-}}$ , són precipitats addicionant nitrat d'argent, ${\ce {AgNO3}}$ , precipitant clorur d'argent, ${\ce {AgCl}}$ de color blanc. Una vegada precipitats tots els clorurs s'inicia la precipitació del cromat d'argent de color vermell totxo fàcilment detectable i que indica el punt final.^[10]

Fou emprat el 1873 pel metge italià Camillo Golgi (1843-1926) com a mètode de tenyit de les neurones i poder-les observar al microscopi, la qual cosa li va valer el Premi Nobel de Medicina i Fisiologia del 1906 juntament amb Santiago Ramón y Cajal.^[11]

Ha sigut emprat com a pigment amb el nom de roig porpra, amb el codi CI 77825.^[12]

Referències

↑ Works of the Cavendish Society: Gmelin, Leopold. Hand-book of chemistry. 18 v. & index. 1848-72 (en anglès), 1846.
↑ Teschemacher, E.F. «On Chromate of Silver». Philosophical Magazine, 1, 5, 5-1827, pàg. 345.
↑ Warington, R. «On the action of chromic acid upon silver, and its combinations with the oxide ot that metal». Phil. Mag., 11, 1837, pàg. 489-492.
↑ Henisch, Heinz K. Crystals in Gels and Liesegang Rings (en anglès). Cambridge University Press, 2005-08-22. ISBN 9780521018180.
↑ Hackert, Marvin L.; Jacobson, Robert A. «The crystal structure of silver chromate». Journal of Solid State Chemistry, 3, 3, 01-08-1971, pàg. 364–368. DOI: 10.1016/0022-4596(71)90072-7.
↑ Perry, Dale L. Handbook of Inorganic Compounds, Second Edition (en anglès). CRC Press, 2016-04-19. ISBN 9781439814628.
↑ Wijnekus, F. J. M.; Wijnekus, E. F. P. H.. Dictionary of the Printing and Allied Industries: In English (with definitions), French, German, Dutch, Spanish and Italian (en anglès). Elsevier, 2013-10-22. ISBN 9781483289847.
↑ Harthorne, J. W.; Thalen, Hilbert J. Th. Boston Colloquium on Cardiac Pacing (en anglès). Springer Science & Business Media, 2012-12-06. ISBN 9789401011006.
↑ Garche, Jürgen; Dyer, Chris K.; Moseley, Patrick T.; Ogumi, Zempachi; Rand, David A. J.. Encyclopedia of Electrochemical Power Sources (en anglès). Newnes, 2013-05-20. ISBN 9780444527455.
↑ Pataki, L.; Zapp, E. Basic Analytical Chemistry (en anglès). Elsevier, 2013-10-22. ISBN 9781483280738.
↑ Winlow, William. Neuronal Communications (en anglès). Manchester University Press, 1990. ISBN 9780719028298.
↑ Eastaugh, Nicholas; Walsh, Valentine; Chaplin, Tracey; Siddall, Ruth. Pigment Compendium (en anglès). Routledge, 2008-09-10. ISBN 9781136373923.

[1] Works of the Cavendish Society: Gmelin, Leopold. Hand-book of chemistry. 18 v. & index. 1848-72 (en anglès), 1846.

[2] Teschemacher, E.F. «On Chromate of Silver». Philosophical Magazine, 1, 5, 5-1827, pàg. 345.

[3] Warington, R. «On the action of chromic acid upon silver, and its combinations with the oxide ot that metal». Phil. Mag., 11, 1837, pàg. 489-492.

[4] Henisch, Heinz K. Crystals in Gels and Liesegang Rings (en anglès). Cambridge University Press, 2005-08-22. ISBN 9780521018180.

[5] Hackert, Marvin L.; Jacobson, Robert A. «The crystal structure of silver chromate». Journal of Solid State Chemistry, 3, 3, 01-08-1971, pàg. 364–368. DOI: 10.1016/0022-4596(71)90072-7.

[6] Perry, Dale L. Handbook of Inorganic Compounds, Second Edition (en anglès). CRC Press, 2016-04-19. ISBN 9781439814628.

[7] Wijnekus, F. J. M.; Wijnekus, E. F. P. H.. Dictionary of the Printing and Allied Industries: In English (with definitions), French, German, Dutch, Spanish and Italian (en anglès). Elsevier, 2013-10-22. ISBN 9781483289847.

[8] Harthorne, J. W.; Thalen, Hilbert J. Th. Boston Colloquium on Cardiac Pacing (en anglès). Springer Science & Business Media, 2012-12-06. ISBN 9789401011006.

[9] Garche, Jürgen; Dyer, Chris K.; Moseley, Patrick T.; Ogumi, Zempachi; Rand, David A. J.. Encyclopedia of Electrochemical Power Sources (en anglès). Newnes, 2013-05-20. ISBN 9780444527455.

[10] Pataki, L.; Zapp, E. Basic Analytical Chemistry (en anglès). Elsevier, 2013-10-22. ISBN 9781483280738.

[11] Winlow, William. Neuronal Communications (en anglès). Manchester University Press, 1990. ISBN 9780719028298.

[12] Eastaugh, Nicholas; Walsh, Valentine; Chaplin, Tracey; Siddall, Ruth. Pigment Compendium (en anglès). Routledge, 2008-09-10. ISBN 9781136373923.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]