Cuereta groga
Motacilla flava | |
---|---|
Enregistrament | |
Dades | |
Envergadura | 0,26 m |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 103822349 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Passeriformes |
Família | Motacillidae |
Gènere | Motacilla |
Espècie | Motacilla flava Linnaeus, 1758 |
Distribució | |
La cuereta groga[1] o titeta groga,[2] titeta de maig[3] i o xàtxero groc o titina groga a les Balears (Motacilla flava) és la més petita de les cueretes dels Països Catalans. Al Rosselló i al Conflent rep el nom de conyic, i aquest és el malnom que donen als habitants de Cotlliure als vilatges veïns.
Morfologia
[modifica]Fa 16 cm de llargària. Per sobre és de color lleugerament verdós i per sota és ben groga. El color del cap varia segons les subespècies, la que nia als Països Catalans el té gris, mentre que les celles i la gola són més clares. Té la cua llarga, però no tant com les altres cueretes.
Subespècies
[modifica]- Motacilla flava flavissima (Blyth, 1834)
- Motacilla flava thunbergi (Billberg, 1828)
- Motacilla flava flava (Linnaeus, 1758)
- Motacilla flava iberiae (Hartert, 1921)
- Motacilla flava cinereocapilla (Savi, 1831)
- Motacilla flava melanogrisea (Homeyer, 1878)
- Motacilla flava plexa (Thayer & Bangs, 1914)
- Motacilla flava tschutschensis (J. F. Gmelin, 1789)
- Motacilla flava angarensis (Sushkin, 1925)
- Motacilla flava leucocephala (Przevalski, 1887)
- Motacilla flava macronyx (Stresemann, 1920)
- Motacilla flava beema
- Motacilla flava feldegg
- Motacilla flava lutea
- Motacilla flava simillima
- Motacilla flava taivana
Reproducció
[modifica]Pel març arriben els primers migrants i el niu es construeix per l'abril i està col·locat a terra, generalment entre salicòrnies o joncs. A l'abril-juny, la femella hi pon 5 o 6 ous, els cova durant 13 dies i, amb l'ajut del pare, alimenta la niada. Els novells volen al cap de 17 dies. A voltes fan dues cries.
Hàbitat
[modifica]És freqüent a les zones humides litorals i en salobrars halòfils, per això les seues àrees de cria es troben localitzades a totes les zones humides dels Països Catalans, tret de l'albufera menorquina,[4] encara que també poden trobar-se'n nius en els marges herbosos dels rius de l'interior del Principat de Catalunya, sobretot en zones de muntanya. Les zones més importants són el Delta de l'Ebre i l'Empordà.
Distribució geogràfica
[modifica]Cria a Euràsia i en una petita zona d'Alaska. Hiverna a Àfrica i el sud d'Àsia, mentre que la població d'Alaska acostuma a hivernar més al sud al llarg de la costa pacífica.
Alimentació
[modifica]Menja insectes petits i de larves, així com erugues.
Costums
[modifica]És estiuenca i a l'octubre emprenen de nou el viatge cap a la zona tropical africana on passen l'hivern. En migració hi ha una gran barreja de subespècies de cuereta groga, totes molts semblants entre elles.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Cuereta groga». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/03/2022(català)
- ↑ DCVB
- ↑ https://www.researchgate.net/profile/Xavier_Ferrer/publication/266138388_The_birds_in_the_Minorca_Natural_History_of_the_presbyter_Josep_Sanxo_i_Sanxo_1777-1847_Write_in_catalan_Els_ocells_a_la_historia_natural_de_Menorca_del_prevere_Josep_Sanxo_i_Sanxo_1777-1847/links/545ced310cf295b5615e62ad.pdf?origin=publication_detail de titeta gallina, en llenguatge infantil
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 131. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 84. ISBN 84-315-0434-X
Enllaços externs
[modifica]- Estudi de la població de cuereta groga al Principat de Catalunya. (català)
- Identificació i hàbitat d'aquesta espècie. (francès)
- Informació de la població de cuereta groga a Portugal. (portuguès)
- Fotografies i enregistraments sonors del cant de la cuereta groga. (anglès)
- Hàbitat i ecologia d'aquesta espècie. (castellà)