Herba llimona
Cymbopogon citratus  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | oli d'herba llimona i fulla d'herba llimona |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Poales |
| Família | Poaceae |
| Tribu | Andropogoneae |
| Gènere | Cymbopogon |
| Espècie | Cymbopogon citratus (DC.) Stapf |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Andropogon citratus |
.svg){kind=icon}
L'herba llimona (Cymbopogon citratus), és una herba perenne amb fulles aromàtiques de bandes lineals que formen matolls compactes de fins a 1 metre o més d'alçada.[1]
Les fulles són de color verd clar i mesuren entre 60 mm i 1,5 cm d'amplada.
La tija floral arriba a fer entre 1,5 a 2 m d'alçada: les nombroses ramificacions acaben en espigues de 10 a 15 mm. La floració és biennal.
Distribució i hàbitat
[modifica]Originària del subcontinent indi i del sud-est asiàtic, aquesta planta s'ha estès i actualment es cultiva com a planta medicinal en regions tropicals i subtropicals. Es pot cultivar també en zones de clima mediterrani en llocs arrecerats i a reguard de les glaçades d'hivern.
Denominació
[modifica]En català la forma fixada pel Consell Supervisor del TERMCAT[2] ha estat herba llimona. Altres denominacions que podem trobar són canya llimona, canya santa o herba llimonera.
Cal no confondre l'herba llimona amb la citronel·la (Cymbopogon nardus), del mateix gènere botànic, coneguda pel seu oli essencial molt utilitzat en perfumeria i com a repel·lent d'insectes. Ni tampoc s'ha de confondre amb la citronella (Melissa officinalis), més coneguda com a tarongina, una planta pròpia de la regió mediterrània amb un aroma molt semblant però amb una altra categoria taxonòmica.
Etnobotànica
[modifica]L'herba llimona es cultiva de manera industrial a l'Índia, Madagascar, Comores, Guatemala, Hondures, les Antilles, Congo i Kenya pel seu oli essencial, el citral. Una essència molt semblant a la que s'extreu de la citronel·la de Ceilan (Cymbopogon nardus).
La decocció de les fulles s'utilitza com a beguda refrescant i digestiva. I la decocció de les arrels té propietats febrífugues. També s'utilitza com a diürètic o per tractar refredats.
El fum de la combustió de la planta allunya els insectes, i en alguns llocs s'utilitza com a repel·lent d'insectes.
Propietats terapèutiques
[modifica]- Antidiarreica
- Antiespasmòdica
- Digestiva
- Emmenagoga
- Febrífuga
- Refrescant
- Sudorífica
- Ingredient culinari: amb les fulles es preparen infusions, aromatitzen sopes i curris, peixos i marisc
- En jardins, com a planta ornamental. És resistent a la sequera i de cuidar-la és fàcil.
- Com a remei pel mal de cap i la migranya, però també regula l'estat d'ànim, la gana, la son i la contracció muscular.
Referències
[modifica]- ↑ Fortin, Daniel. Plantes médicinales du Sahel (en francès). 2a edició. Dakar: Enda - Editions, 2000, p. 121 -122. ISBN 2 920114 0 2.
- ↑ «Neologismes amb olor de llimona | TERMCAT». [Consulta: 22 març 2021].
- ↑ «JardineriaOn». [Consulta: 17 gener 2023].
Enllaços externs
[modifica]- Vídeo Parc de les Olors "Collim i replantem l'herba llimona"