Junça diforme
Cyperus difformis  | |
|---|---|
 Aspecte de Cyperus difformis florida | |
 Detall de les glumes | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | núcula |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 164294 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Poales |
| Família | Cyperaceae |
| Tribu | Cypereae |
| Gènere | Cyperus |
| Espècie | Cyperus difformis L., 1756 |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
La bova, cabeçuda, castanyola, jonça, jonca diforme, junça bova, junça diforme, tinya, jóncera o junça-bova [1](Cyperus difformis) és una espècie adscrita al gènere Cyperus. Aquesta planta és originària del sud d'Europa, la majoria d' Àfrica i Àsia i Austràlia, i està naturalitzada en altres zones del món, incloent grans parts d'Amèrica.[2][3][4][5][6][7][8][9][10][11]
C. difformis és una planta d'hàbitats aquàtics i humits. És tractada com una mala herba als arrossars, però en general no és problemàtica. Aquesta és una herba anual amb una o diverses tiges erectes fines i suaus que poden atènyer els 30 centímetres d'alçada. Generalment és formada per unes quantes fulles llargues i tènues que envolten la base de la planta. La inflorescència és una espiga arrodonida d'un a tres centímetres d'amplada, que conté fins a 120 espiguetes, cadascuna d'aquestes llargues i cobertes parcial o totalment de fins a 30 flors bràcteades. Les flors són de color marró clar amb zones de color marró més fosc i de vegades un to groguenc o porpra.[12][13]
C. difformis es pot diferenciar de la majoria d'espècies que s'hi assemblen visualment per la mida petita de les glumes, de 0,5-0,7 x 0,5 mm, semblants a petites perles romes lleugerament allargades.[14]
Notes
[modifica]- ↑ «Cyperus difformis». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ Kew World Checklist of Selected Plant Families [Enllaç no actiu]
- ↑ Altervista Flora Italiana, Zigolo delle risaie, Cyperus difformis L. inclou fotos i mapes d'abast d'Europa i Amèrica del Nord
- ↑ Miller, A.G. & Morris, M. (2004). Ethnoflora of Soqotra Archipelago: 1-759. The Royal Botanic Garden, Edinburgh.
- ↑ Sita, P. & Moutsambote, J.-M. (2005). Catalogue des plantes vasculaires du Congo , ed. sept. 2005: 1-158. ORSTOM, Centre de Brazzaville.
- ↑ Acevedo-Rodríguez, P. & Strong, M.T. (2005). Monocotyledons and Gymnosperms of Puerto Rico and the Virgin Islands. Contributions from the United States National Herbarium 52: 1-415.
- ↑ Tanaka, N., Koyama, T. & Murata, J. (2005). The flowering plants of Mt. Popa, central Myanmar - Results of Myanmar-Japanese joint expeditions, 2000-2004. Makinoa 5: 1-102.
- ↑ Sosef, M.S.M. & al. (2006). Check-list des plantes vasculaires du Gabon. Scripta Botanica Belgica 35: 1-438.
- ↑ Figueiredo, E. & Smith, G.F. (2008). Plants of Angola. Strelitzia 22: 1-279. National Botanical Institute, Pretoria
- ↑ Hoenselaar, K., Verdcourt, B. & Beentje, H. (2010). Cyperaceae. Flora of Tropical East Africa: 1-466.
- ↑ Figueiredo, E., Paiva, J., Stévart, T., Oliveira, F. & Smith, G.F. (2011). Annotated catalogue of the flowering plants of São Tomé and Príncipe. Bothalia 41: 41-82.
- ↑ Flora of China, Vol. 23 Page 226, 异型莎草 yi xing suo cao, Cyperus difformis Linnaeus, Cent. Pl. 2: 6. 1756.
- ↑ Flora of North America, Vol. 23 Page 156, Cyperus difformis Linnaeus, Cent. Pl. II. 6. 1756.
- ↑ Tutin. Flora Europaea.
Enllaços externs
[modifica]