Carnet català
El Document Nacional d'Identitat Catalana, Carnet Català o Certificat d'Identitat Catalana és un carnet acreditatiu de la nacionalitat catalana que no és reconegut per cap administració.
El seu origen es remunta a l'any 1981, quan el sacerdot Josep Dalmau i Olivé, juntament amb altres promotors de la cultura catalana, van dissenyar el document acreditatiu de nacionalitat. Aquest es distribuïa a través de la llibreria Les Voltes de Girona.[1] El Partit per la Independència va editar-ne un,[2] que es deixà d'emetre després de la seva dissolució. El 2004 l'Associació DNI.cat recupera l'edició del document.[3][4][5] L'any 2010 NousCatalans.Joves presenta el Carnet de Nacionalitat Catalana.[6] Ha estat acceptat com a document identificatiu en alguns casos, com a la Consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt.[7]
Referències
[modifica]- ↑ «El futur de la llibreria Les Voltes de Girona, garantit». El Punt, 24-09-2010.
- ↑ «El PI entrega carnets de "nacionalidad catalana"» (en castellà). El País, 18-05-1998. [Consulta: 6 novembre 2012].
- ↑ «Entrevista amb Salva Puig de DNI català». Assemblea Nacional Catalana, 08-08-2012. [Consulta: 26 març 2016].
- ↑ «Benvingut/da a DNI.cat!». DNI.cat, 07-06-2004. Arxivat de l'original el 2016-04-09. [Consulta: 7 novembre 2012].
- ↑ «Anar pel món amb DNI català». Naciódigital, 09-04-2013. Arxivat de l'original el 2016-04-19. [Consulta: 26 març 2016].
- ↑ «El 'DNI' català». e-notícies, 10-02-2016. [Consulta: 7 novembre 2012].
- ↑ «Arenys acceptarà el Carnet de Nacionalitat Catalana com a identificació per votar a la consulta per la independència». Directe.cat, 26-08-2009.
Enllaços externs
[modifica]
- Associació DNI.cat Arxivat 2020-08-04 a Wayback Machine.
- Carnet català