Cut-out (indústria discogràfica)
A la indústria discogràfica, un retall o cut-out és una còpia d'un disc, un senzill, una cinta de casset, un disc compacte al que se li aplica un gran descompte o que és excedent d'un stock.
Història
[modifica]
Quan els LP eren el mitjà principal per a la distribució comercial d'enregistraments sonors, els fabricants tallaven la cantonada, feien un forat o afegien una osca a la columna vertebral de la funda dels discos no venuts i que eren retornats dels minoristes; aquests "retalls" es tornaven a vendre a botigues discogràfiques o altres punts de venda amb preus molt reduïts. Els discos senzills (45 rpm) se solien perforar a través de l'etiqueta o s'hi estampava "C.O.". Una secció especial d'una botiga de discos dedicada a aquests articles es coneixia com a cut-out bin o safata de gangues.[1][2]
A mesura que les cintes de casset i els discos compactes van suplantar els discos de vinil, els mecanismes per indicar el retall van canviar. Als cassets, es perforava o cremava la caixa al lloc on hi havia lletres impreses (al llom). Als discos compactes (una pràctica que continua avui dia), s'eliminava o extreia una secció variable del llom de la capsa i de la llista de pistes del paper. Altres mètodes per fer aquests talls consistien en perforar el lloc on hi havia el codi de barres i retallar una cantonada del llibret.
Normalment els retalls es venen a l'engròs als minoristes com a articles no retornables, el que significa que la botiga no els pot tornar al distribuïdor per obtenir un reemborsament.[3] El marcatge via talls també serveix per evitar que el minorista intenti vendre l'article amb el preu original i no el rebaixat.[4] Els artistes no obtenen guanys i gairebé res com pel que fa a drets d'autor d'aquestes còpies, ja que es venen a un cost "promocional", molt inferior al preu de venda.[4] Llevat dels danys físics a les capses o els llibrets, generalment no es causa dany a l'enregistrament com perquè no pugui funcionar per ser escoltat.
A més de l'ús mitjançant un article amb descompte, les discogràfiques també utilitzen habitualment el mètode de retall per marcar còpies que s'envien per a ús promocional a tercers com emissores de ràdio i punxa-discos o discjòqueis. Això evita que es tornin a través del canal minorista per obtenir revendes.
Es va practicar un procediment de tall similar amb el vídeo domèstic laserdisc així com amb el cartutx de cinta de 8 pistes. Aquest últim suport solia rebre un forat semblat al d'una cremada a la zona de l'etiqueta inferior del cartutx, normalment fet amb un soldador. La pràctica també s'ha estès a DVD, discos Blu-ray i altres suports físics de vídeo.
Cassets i discos Dakou a la Xina
[modifica]Els cassets i discos compactes retallats (Dakou, xinès simplificat: 打口, pinyin: Dǎ kǒu, literalment 'pegar-li un mos')[5][6] van tenir un paper important en el desenvolupament de la música rock a la Xina.[7] Amb l'apertura econòmica de la Xina, moltes empreses musicals dels Estats Units exportaven l'excedent de CDs i cassets a la Xina, on serien destruïts o reciclats com a plàstic.[8] Com que moltes còpies no foren reciclades, sinó que es van tornar a vendre a dins de la República Popular,[9] aquestes importacions van ser la principal -i sovint l'única- font de rock estranger i música pop a la Xina.[9]
La influència de la música estrangera feu que molts dels consumidors es consideraren part d'una generació Dakou,[10] generalment conformats per joves urbans.[11]
Referències
[modifica]- ↑ «Foetusized Attempts to Explain Cut-Out & Promo CDs». Arxivat de l'original el 2011-07-19. [Consulta: 16 febrer 2023].
- ↑ «Music formats discussed, The Cut-Out», 20-03-2012. Arxivat de l'original el 2012-03-20. [Consulta: 16 febrer 2023].
- ↑ «Music formats discussed, The Cut-Out». Moremusic.co.uk. Arxivat de l'original el 2012-03-20. [Consulta: 28 gener 2010].
- ↑ 4,0 4,1 «Foetusized Attempts to Explain Cut-Out & Promo CDs». Foetusized.org, 30-12-2005. Arxivat de l'original el July 19, 2011. [Consulta: 28 gener 2010].
- ↑ Kloet, Jeroen de. China with a cut : globalisation, urban youth and popular music. Amsterdam: Amsterdam University Press, 2010. ISBN 978-90-485-1114-3.
- ↑ Popular music, technology, and the changing media ecosystem : from cassettes to stream, 2020. ISBN 978-3-030-44659-8.
- ↑ Kloet, Jeroen De (en anglès) The China Quarterly, 183, 25-09-2005, pàg. 609–626. DOI: 10.1017/S030574100500038X. ISSN: 1468-2648.
- ↑ «Generación Dakou: cuando China hizo cultura con nuestra basura». Carne Cruda - Eldiario.es, 26-04-2023. [Consulta: 15 maig 2023].
- ↑ 9,0 9,1 Hockx, Michel; Strauss, Julia. Culture in the Contemporary PRC (en anglès). Cambridge University Press, 2005-12-26, p. 95. ISBN 978-0-521-68124-7.
- ↑ Kielman, Adam. Sonic Mobilities: Producing Worlds in Southern China (en anglès). University of Chicago Press, 2022-04-20, p. 148. ISBN 978-0-226-81779-8.
- ↑ Davis, Edward Lawrence. Encyclopedia of Contemporary Chinese Culture (en anglès). Taylor & Francis, 2005. ISBN 978-0-415-77716-2.