Dialecte dalecarlià

Dialecte dalecarlià
Tipus	dialecte, grup de dialectes i llengua
Ús
Autòcton de	comtat de Dalarna
Estat	Suècia
Classificació lingüística
	llengua humana; llengües indoeuropees; llengües germàniques; llengües escandinaves; Scandinavian languages (en) ; llengües escandinaves orientals
Característiques
Sistema d'escriptura	Dalecarlian alphabet (en) i Dalecarlian runes (en)
Nivell de vulnerabilitat	3 en perill
Codis
ISO 639-3	cap valor
Glottolog	dale1238
Ethnologue	dlc
Linguist List	dlc
UNESCO	344
IETF	sv-u-sd-sew
Endangered languages	3189

El dalecarlià o elfdalià (övdalsk o övdalską en dalecarlià, älvdalska o älvdalsmål en suec) és una llengua escandinava parlada per fins a 3,000 persones que viuen al municipi d'Älvdalen (Övdaln), el qual és localitzat al nord de la província històrica de Dalarna, a Suècia.^[1] Com totes les llengües escandinaves modernes, el dalecarlià s'ha desenvolupat a partir del nòrdic antic, una llengua germànica que va ser parlada pels habitants d'Escandinàvia i a les seves colònies a l'estranger durant l'era vikinga, aproximadament fins a l'any 1300. La varietat d'Älvdalen es va desenvolupar aïlladament dels altres dialecte de la zona des de l'edat mitjana i per això es considera que és força més conservador la resta de dialectes dalarnians.

Tradicionalment era considerat un dialecte suec, però fent servir l'estàndard de mútua comprensió, el dalecarlià ha d'ésser considerat una llengua pròpia i diferenciada.^[2]^[3]^[4]^[5] Tot i que no hi ha cap intel·ligibilitat mútua amb la llengua nacional, avui dia tots els parlants d'aquesta varietat són bilingües i també parlen suec a nivell nadiu.

Característiques

Arcaismes

Reté les consonants fricatives sonores /ð/, /ɣ/ i /β/ del nòrdic antic.
Reté les declinacions del nominatiu, acusatiu i datiu.
Reté les vocals nasals.
Reté l'aproximant labiovelar provinent del protogermànic /w/, només conservada per l'anglès i el dalecarlià: wattn 'aigua', will 'vol', wet 'sap'.

Innovacions úniques

Assimilació dels clústers protoescandinaus mp, nt i nk a pp, tt i kk.
Canvi d'a a o abans de nk protoescandinau (però no abans de kk).
Canvi dels diftongs ei, ey i au del nòrdic antic a ie, ä i o.
Diftongació de les vocals altes í, ý, ú del nòrdic antic a ai, åy, au i de les vocals mitjanes ó, œ a uo, yö.
Desenvolupament d'harmonia vocàlica.
Pèrdua d'hac: compara dalecarlià aus amb suec hus ('casa') i dalecarlià imil amb suec himmel ('cel, paradís').

Vocals nasals

Les vocals nasals són una característica única del dalecarlià; han estat perdudes de tots els altres descendents del nòrdic antic. Tenen diversos orígens, però la majoria venen de la pèrdua d'una consonant nasal, anteriorment essent nasalitzada la vocal anterior.

Pèrdua de *n abans de *h provinent del clúster *nh del protogermànic, restant-ne només la nasalització: gą̊tt "entrada" (proto-germànic *ganhtiz).
Pèrdua de consonants nasals abans de *s: gą̊ss "oca" (protogermànic *gans), įster "saïm" (baix alem''any: inster). ' '''
Pèrdua de * n abans de * l i * r: ųor "nostre" (protoescandinau * unzraz).
Pèrdua de * n a fi de mot però només pels monosíl·labs: ą̊ "damunt" (protogermànic *an), sją̊ "veure" (protoescandinau * sehwą), tųo "dos (acusatiu)" (protogermànic * twanz) i el prefix ųo- "des-" (protogermànic * un).
Pèrdua de * n abans de * s: rįesa "rentar" (nordic antic hreinsa), wįster "esquerre" (nòrdic antic vinstri).
Nasalitat espontània (no etimològica): rįesa "viatjar" (baix alemany: resen), kęse "formatge" (nordic antic kæsir, del llatí caseus).
Abans de consonants nasals la nasalització de la vocal és al·lofònica.

Fonologia

És comparable al suec i al noruec pel que fa al nombre i qualitat de les vocals, tret que a més a més té vocals nasals. Ha retingut el les fricatives dental, velar i labial sonores del nòrdic antic. La realització d'r és [r], igual que una doble erra catalana. a diferència de moltes varetats de noruec i suec, el dalecarlià no assimila els clústers /rt, rd, rs, rn, rl/ a consonants retroflexes Consonant retroflexa. L'accent tònic generalment es fa a la primera síl·laba de la paraula.

Gramàtica

Com altres dialectes del voltant, el dalecarlià reté diverses característiques gramaticals i fonològiques que no han canviat gaire del nòrdic antic. Havent-se desenvolupat en relatiu isolament des d'èpoques antigues, també hi ha diverses innovacions úniques trobades només en el parlar dalecarlià.

Morfologia

Té una estructura morfològica heretada directament del nòrdic antic. Els verbs són conjugats segons la persona i el nombre, i els substantius tenen quatre casos gramaticals, com l'alemany i l'islandès. El sistema de tres gèneres gramaticals també ha estat retingut del nòrdic antic. Com les altres llengües escandinaves, els substantius tenen formes definitives i indefinides, en lloc de marcar-ho amb article definitiu separat (com en català). La declinació de warg, "llop" és l'exemple clàssic de com el dalecarlià declina els noms (Levander, 1909):

Declinació de *warg* ('llop')
	Singular		Plural
	Indefinit	Definit	Indefinit	Definit
Nominatiu	warg	wargen	warger	wargär
Acusatiu	warg	wardjin	warga	wargą
Datiu	wardje	wardjem	wargum	wargum(e)
Genitiu	(wardjes)	wardjemes	-	wargumes

Notes

↑ Barke, Anders. «Vad är Älvdalska?». Arxivat de l'original el 13 de febrer 2019. [Consulta: 15 novembre 2018].
↑ Gerhard Stickel. . ISBN 9783631603659.
↑ «Älvdalskan är ett språk – inte en svensk dialekt». , 08-02-2007.
↑ Dahl, Östen «Älvdalska – eget språk eller värsting bland dialekter?». , 12-2008.
↑ Zach, Kristine. «Das Älvdalische — Sprache oder Dialekt? (Diplomarbeit)». University of Vienna.

Referències

Dahl, Östen and Maria Koptjevskaja-Tamm. 2005. The resilient dative and other remarkable cases in Scandinavian vernaculars. Ms. University of Stockholm.
Garbacz, Piotr (2008). Älvdalska – ett mindre känt nordiskt språk. s. 1. Oslo universitet
Nationalencyklopedin, entry älvdalsmål, subentry Dalarna
Sapir, Yair. 2006. Elfdalian, the Vernacular of Övdaln (PDF)
Garbacz, Piotr. 2006.Verb movement and negation in Övdalian. Working Papers in Scandinavian Syntax 78: 173-190. (PDF)
Levander, Lars. 1925. Dalmålet. Beskrivning och historia.
Levander, Lars. 1909. Älvdalsmålet i Dalarna (Doctoral thesis published in Svenska landsmål, 1909, (105).
Rosenkvist, Henrik. 2006. Null Subjects in Övdalian. Working Papers in Scandinavian Syntax 78:141-171.
Rosenkvist, Henrik. 2007. Subject Doubling in Oevdalian. Working Papers in Scandinavian Syntax 80:77-102.
Rosenkvist, Henrik. 2010. Null referential subjects in Övdalian. Nordic Journal of Linguistics 33.3:231–267.
Garbacz, Piotr. 2010. 2008a. Bisatsledföljden i älvdalska. In Jóhannesson, K. et al. (eds.) Nog ordat? Festskrift till Sven-Göran Malmgren den 25 april 2008. 105-112. Meijebergs institut för svensk etymologisk forskning.
Garbacz, P. 2008b. Negationens syntax i älvdalskan. In Bukowski, P. et al. (eds.) Perspektiv på svenska språket och litteraturen 193-202. Kraków: Wydawnictwo Uniwersytetu Jagiellońskiego.
Garbacz, Piotr. 2010. Word Order in Övdalian. A Study in Variation and Change. Lundastudier i nordisk språkvetenskap 70. Lund University. (PDF)
Melerska, Dorota. 2010. Vem är ”en riktig älvdaling”? Identitetsmarkörer i dagens Älvdalen. Folia Scandinavica Posnaniensia, vol. 11, 2010, pp. 123–133 (PDF)
Melerska, Dorota. 2011. Älvdalskan – mellan språkdöd och revitalisering. PhD-thesis. Adam Mickiewicz University (PDF)

[1] Barke, Anders. «Vad är Älvdalska?». Arxivat de l'original el 13 de febrer 2019. [Consulta: 15 novembre 2018].

[Stickel2010-2] Gerhard Stickel. . ISBN 9783631603659.

[Aftonbladet2007-3] «Älvdalskan är ett språk – inte en svensk dialekt». , 08-02-2007.

[4] Dahl, Östen «Älvdalska – eget språk eller värsting bland dialekter?». , 12-2008.

[5] Zach, Kristine. «Das Älvdalische — Sprache oder Dialekt? (Diplomarbeit)». University of Vienna.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]