Vés al contingut

Escurçana clavellada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Dasyatis centroura)
Infotaula d'ésser viuEscurçana clavellada
Dasyatis centroura Modifica el valor a Wikidata

Exemplar fotografiat a Tenerife. Modifica el valor a Wikidata
Il·lustració de l'any 1953
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseChondrichthyes
OrdreMyliobatiformes
FamíliaDasyatidae
GènereDasyatis
EspècieDasyatis centroura Modifica el valor a Wikidata
(Mitchill, 1815)
Nomenclatura
ProtònimRaja centroura Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Exemplar capturat al Golf de Mèxic
Exemplar fotografiat al National Aquarium de Baltimore (Maryland
Exemplar del Golf de Mèxic
Escurçana clavellada
Exemplar fotografiat a Tenerife

L'escurçana clavellada, escurçana, escurçó, ferrassa o romeguera[1] (Dasyatis centroura)[2] és una espècie de peix marí de la família dels dasiàtids i de l'ordre dels myliobatiformes.[3] S'utilitza també al llibre Tots els peixos del mar català[4] la terminologia incorrecte de milà o tòtina clavellada.[5]

Els adults poden assolir 220 cm de longitud total i 300 kg de pes.[6][7] Menja invertebrats i peixos bentònics.[6] És ovovivípar.[8] És un peix de clima subtropical (45°N-35°S, 90°W-36°E) i demersal que viu entre 3–270 m de fondària, a l'oceà Atlàntic i la Mediterrània.[6]

És perillós per als humans a causa del seu fibló verinós.[6]

Dins l'àmbit de les reserves marines de les Illes Balears és una espècia protegida i a causa de la insatisfactòria situació de conservació en què es troben es regula la seva captura.[9]

Ús comercial

[modifica]

Les seues aletes es comercialitzen fresques, fumades o en salaó. També és utilitzat per a fer farina de peix i oli.[6]

Referències

[modifica]
  1. Arbona i Sánchez, Patrícia. «romeguera». Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera. [Consulta: 30 abril 2020].
  2. «Escurçana clavellada». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  3. Mitchill, S. L. «The fishes of New York described and arranged». Transactions of the Literary and Philosophical Society of New York. NYPL Digital Collections, v. 1, 1815, pàg. 355-492, Pls. 1-6 [Consulta: 30 abril 2020].
  4. Mercader, Lloris et alii, 2001.
  5. Duran i Ordinyana, Miquel «Comentaris sobre algunes causes d'errors o d'inexactituds en la nomenclatura catalana dels peixos marin». Estudis romànics, 25, 2005, p.123. ISSN: 0211-8572. «No és gens encertada la solució nomenclatorial aplicada a les escurçanes en el catàleg de Lloris et al., on a Dasyatis pastinaca se li aplica el nom de milà, a Dasyatis violacea el de tòtina i a Dasyatis centroura el de tòtina clavellada, quan milana i tòtina, malgrat l'ús ambigu que en fan els pescadors, són mots que en rigor sols corresponen als miliobàtids.»
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Froese, Rainer; Capuli, Estelita Emily. «Bathytoshia centroura (Mitchill, 1815) Roughtail stingray» (en anglès). FishBase.
  7. Capapé, Christian i M. Desoutter, 1990. Dasyatidae. p. 59-63. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA), París, UNESCO Vol. 1. (anglès)
  8. Capapé, Christian «New data on the reproductive biology of the thorny stingray,Dasyatis centroura (pisces: Dasyatidae) from off the Tunisian coasts» (en anglès). Environmental Biology of Fishes, 38, 1-3, 10-1993, pàg. 73–80. DOI: 10.1007/BF00842905. ISSN: 0378-1909.
  9. «Les espècies protegides a les reserves marines». Govern de les Illes Balears.

Bibliografia

[modifica]
  • Alegre, M.; Lleonart, J.; Veny, J. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana (pdf). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1992. 
  • Bauchot, M.-L., 1987. Raies et autres batoides. p. 845-886. a: W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (editors). Fiches FAO d'identificationpour les besoins de la pêche. (rev. 1). Mèditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma. (francès)
  • Dulvy, N.K. i J.D. Reynolds, 1997. Evolutionary transitions among egg-laying, live-bearing and maternal inputs in sharks and rays. Proc. R. Soc. Lond., Ser. B: Biol. Sci. 264:1309-1315. (anglès)
  • Mercader, Lluís; Lloris, Domingo; Rucabado, J. Tots els peixos del mar català : diagnosis i claus d'identificació. 1. ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. ISBN 84-7283-572-3. 
  • Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66. (anglès)