David Caño i Cargol
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1980  (43/44 anys)Olot (Garrotxa) | ||
| Nacionalitat | Catalunya | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Poeta, docent, periodista | ||
| Participà en | |||
| 21 juliol 2023 | No ens deixem endur per la resignació. Plantem cara! | ||
| 28 març 2022 | Defensem l'escola en català | ||
| 9 febrer 2021 | Construïm el nou cicle |
||
| Obra | |||
| Primeres obres | Barcelona He vist el futur en 4D | ||
Obres destacables Nictàlgia, Res és ara ni això, Teresa la mòmia. | |||
| Premis | |||
David Caño i Cargol (Olot, 1 de gener de 1980) és un poeta català.[1] Resideix a Barcelona des de 1998.[2]
Trajectòria
[modifica]Ha publicat vuit llibres de poesia i realitzat centenars de recitals arreu dels Països Catalans, ja sigui en solitari o a partir d'espectacles musicals com el que realitzà amb la Meritxell Gené, «Branques del capvespre, udols a l'horabaixa» o amb Borja Penalba i David Fernàndez formant el grup musical Ovidi3 «Un temps, una estima, una idea», que darrerament s'ha transformat en Ovidi4 integrant a la cantant valenciana Mireia Vives a partir de l'espectacle «Cuidem-nos». Juntament amb Borja Penalba i Mireia Vives també han ideat l'espectacle «Nictàlgia en el cel elèctric» que els ha portat a actuar a diferents ciutats europees com Zadar, Zagreb, Brno, Berlín, Brussel·les, París, Lió o Manheim. També ha col·laborat o col·labora en diverses publicacions com a periodista, entre les quals destaquen Benzina, Directa, L'Accent, El Punt Avui, Núvol, Crític i Illacrua.[2]
Obres poètiques
[modifica]- Barcelona (editorial Galerada, 2007)
- He vist el futur en 4D (editorial Moll, 2009)
- PostMortem. I del no-res, TOT (Tigre de Paper, 2012)[1]
- Teresa la mòmia, amb Lluís Calvo (Pont del Petroli, 2013)
- Res és ara ni això (Terrícola, 2013)
- De Penitents a Desemparats (com dos carrers de Barna), amb Ricard Mirabete i fotografies en blanc i negre de Carles Mercader (Tanit Poesia/La Garúa, 2014)
- Nictàlgia (Terrícola, 2017)
- Un cos preciós per destruir (Edicions Proa, 2019, Premi Jocs Florals de Barcelona)
Col·laboracions
[modifica]- Poetes a la xarxa (Poems & Blogs, 2010)
- Price i cia (Pont del petroli, 2011)[3]
- Ningú no ens representa. Poetes emprenyats (Setzevents, 2011)[4]
- «Narrar la ciutat comuna», pròleg de La revolta que viurem (Tigre de paper, 2015)[5]
- Nochera (Tinta Invisible, Edicions Poncianes i Edicions Terrícola, 2017). Un llibre d'artista elaborat conjuntament amb l'artista plàstic Jordi Pagès.
- L'Ovidi se'n va a la Beckett (Sembra llibres i Propaganda pel fet, 2021) [6]
Premis
[modifica]- Premi Amadeu Oller de 2007, per Barcelona[7][8]
- Premi Vila de Lloseta de 2009, per He vist el futur en 4D[8]
- Premi Jocs Florals de Barcelona de 2019, per Un cos preciós per destruir[9]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «PostMortem. I del no-res, TOT». TigredePaper.cat. Arxivat de l'original el 2012-01-29. [Consulta: 1r febrer 2012].
- ↑ 2,0 2,1 «David Caño. Poeta del més (octubre de 2010)». CiutatOci.com, 01-10-2010. Arxivat de l'original el 2011-07-28. [Consulta: 1r febrer 2012].
- ↑ «David Caño». CCCB.org, 21-11-2014. [Consulta: 24 març 2017].
- ↑ «Retalls. David Caño, un dels 71 poetes emprenyats de "Ningú no ens representa ...». CCMA.cat, 25-11-2011. [Consulta: 24 març 2017].
- ↑ «Ivan Miró, ‘La revolta que viurem’». TigredePaper.cat. Arxivat de l'original el 2017-11-28. [Consulta: 10 setembre 2015].
- ↑ Ovidi4. L'Ovidi se'n va a la Beckett. València: Sembra Llibres, 2021, p. 155 pàgines. ISBN 9788416698639.
- ↑ «Premi Amadeu Oller» (doc). Cultura.Gencat.cat, 2014. [Consulta: 24 març 2017].[Enllaç no actiu]
- ↑ 8,0 8,1 «David Caño». Versos.cat. [Consulta: 24 març 2017].
- ↑ «David Caño guanya els Jocs Florals de Barcelona». Núvol, 04-04-2019. [Consulta: 15 abril 2019].