Dàvid Grosclaude
 (2014)  | |||||||||||
| Biografia | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 14 abril 1958 (66 anys) Chinon (França) | ||||||||||
| President de l'Institut d'Estudis Occitans | |||||||||||
| 2001 – 2010 | |||||||||||
← Felip Carbona Pèire Frechet → | |||||||||||
| Dades personals | |||||||||||
| Nacionalitat | francesa | ||||||||||
| Activitat | |||||||||||
| Ocupació | Periodista, polític | ||||||||||
| Partit | Partit Occità | ||||||||||
| Família | |||||||||||
| Pare | Miquèu Grosclaude | ||||||||||
| Lloc web | david-grosclaude.com | ||||||||||
Llista
| |||||||||||
Dàvid Grosclaude (en francès David Grosclaude) (Chinon, 14 d'abril de 1958)[1] és un periodista i polític occitanista originari del Bearn (Gascunya), conseller regional d'Aquitània,[2][3] fill del també occitanista Miquèu Grosclaude.[4]
Participà en la creació de les primeres emissions de televisió en occità de France-3.[5] El 1983 fou un dels patrocinadors de Ràdio País que emetia en occità, el 1994 creà el diari d'informació general en occità La Setmana, el 1995 la revista per a infants Plumalhon i el 2000 la revista Papagai,[5] de les quals ha estat editor.[6] Fou el traductor d'Asterix a l'occità.[7][8] El 1988 fou un dels creadors del grup Entau Païs.[9] President del Partit Occitan, a les eleccions regionals franceses de 2010 assolí un escó de conseller regional d'Aquitània a Bordeus mercè un acord amb Europa Ecologia-Els Verds.[10][11] Fou president de l'Institut d'Estudis Occitans[5][12] de 2001 a 2010. Ha col·laborat sovint amb el Centre d'Agermanament Occitano-Català.[13]
El maig del 2015 va començar una vaga de fam per pressionar el govern francès a crear l'Oficina Pública de la Llengua Occitana promesa des de molt de temps. Després d'una setmana d'acció, el govern va cedir.[14]
Obra
[modifica]- Grosclaude, David; Caran d'Ache, (il·lustracions). Les joies du plein air (en francès). París: Plon, Nourrit et Cie, 1990.
- Astérix a l'escòla gallesa, catòrze istòrias completas d'Astérix (en occità), 2004. (traductor)
Referències
[modifica]- ↑ Riegler, Christa. La Setmana. Eine Wochenzeitung im aktuellen Kontext Okzitaniens. Viena: Universitat de Viena, 2008, p. 140 [Consulta: 9 agost 2015].
- ↑ «Una dona s'uneix a la vaga de fam de David Grosclaude per l'occità». Vilaweb, 03-06-2015 [Consulta: 8 agost 2015].
- ↑ «El conseller regional d'Aquitània, David Grosclaude deixa la vaga de fam». Llibertat.cat, 04-06-2015 [Consulta: 8 agost 2015].
- ↑ "Ja n'hi ha prou de menyspreus", un diputat regional occità es declara en vaga de fam a França a in-directe.cat, 28 de maig de 2015
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Perfil de Dàvid Grosclaude». Jornalet. Gasseta Occitana d'Informacions. Arxivat de l'original el 3 de març 2016 [Consulta: 8 agost 2015].
- ↑ Germain, Dimitri «Papagai, une revue occitane pour les 4-8 ans». La depeche, 12-12-2001 [Consulta: 8 agost 2015].
- ↑ HM «Astérix à l'école des occitanistes» (en francès). 20minutes.fr, 24-11-2004.
- ↑ Asterix speaks Occitan (Langue d'Oc) - France a Asterix around the World
- ↑ «Grosclaude: “Que n'i a pro d'estar mespresats!”». directe.cat, 01-06-2015. Arxivat de l'original el 2015-09-23 [Consulta: 7 agost 2015].
- ↑ «David Grosclaude atura la vaga de fam: 'Hem guanyat'». Vilaweb, 04-06-2015.
- ↑ Quelen, Julien «Un conseiller régional fait la grève de la faim et convainc Fleur Pellerin et Najat Vallaud-Belkacem» (en francès). RTL-France, 04-06-2015.
- ↑ CIEMEN «Més de 20.000 persones es manifesten a favor de l'occità a Carcassona». Nationalia, 26-10-2009 [Consulta: 8 agost 2015].
- ↑ Palmer, Jordi «Bezsonoff: «La llengua occitana és un vell de 95 anys que no vol viure»». NacióDigital, 10-06-2015 [Consulta: 9 agost 2015].
- ↑ Acn «El govern francès es compromet a crear l'Oficina Pública de la Llengua Occitana». El Punt Avui, 04-06-2015.