Emmanuel de Martonne
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1r abril 1873  Chabris (França) | ||
| Mort | 24 juliol 1955 (82 anys) Sceaux (França) | ||
| Sepultura | Cementiri de Montparnasse | ||
| President Societat de Geografia de París | |||
| 1947 – 1953 ← Georges Perrier (en)  – Robert Perret (en) → | |||
| Dades personals | |||
| Residència | França | ||
| Formació | École Normale Supérieure | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | geògraf, climatòleg | ||
| Ocupador | Universitat de París | ||
| Membre de | |||
| Influències | |||
| Família | |||
| Pare | Alfred de Martonne | ||
| Germans | Édouard de Martonne | ||
| Premis | |||
| |||
Emmanuel de Martonne (Chabris 1 d'abril de 1873 - Sceaux 24 de juliol de 1955) va ser un geògraf francès.[1]
Biografia
[modifica]Fill de l'arxiver Alfred de Martonne, estudià al liceu Ambroise-Paré de Laval on tingué com a condeixebles Carle Bahon i Francis Delaisi. Entrà a l'Escola normal superior el 1892 el mateix any que ho va ferAlbert Demangeon i seguí el curs de geografia de Paul Vidal de La Blache. El 1909 fou nomenat professor a la universitat de la Sorbona de París i el mateix any aparegué la seva obra Traité de géographie physique que tingué un gran èxit i el consagrà com un geògraf important. És molt conegut pels seus índexs d'evapotranspiració potencial i per ser el creador del terme endorreisme.
Participà en els treball de la Conferència de Pau de París de 1919 i va ser el president de la comissió que establí les noves fronteres de Polònia i Romania, propugnat un «principi de viabilitat» que no només tingués en compte els criteris ètnics sinó també els materials.
Presidí de 1931 a 1949 la Unió geogràfica internacional i va ser membre de l'Acadèmia de ciències de França.
Publicacions
[modifica]- Recherches sur l'évolution morphologique des Alpes de Transylvanie (Karpates meridionales), Paris, Delagrave, 1906.
- Traité de géographie physique : Climat, Hydrographie, Relief du sol, Biogéographie, Paris, Armand Colin, 1909 (reeditada).
- Choses vues en Bessarabie, Paris, 1919.
- Les régions géographiques de France, Paris, Flammarion, 1921.
- Abrégé de géographie physique, Paris, Armand Colin, 1922.
- Les Alpes, in Géographie générale, Librairie Armand Colin, Paris, édition 1926.
- Les Alpes, géographie générale, Paris, Armand Colin, 1931.
- Géographie universelle (dir. Vidal de la Blache, Gallois), tome IV : Europe centrale, Paris, Armand Colin, 1930, 1931.
- Géographie aérienne, Paris, Albin Michel, 1948.
- La découverte aérienne du monde (dir.), Horizons de France, 1948.
- Géographie universelle (dir. Vidal de la Blache, Gallois), tome VI : la France, avec Albert Demangeon : La France physique, Paris, Armand Colin, 1943.
Referències
[modifica]- ↑ «Emmanuel de Martonne». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia
[modifica]- Jean-Louis Tissier, Martonne (Emmanuel de), in Jacques Julliard, Michel Winock (dir.), Dictionnaire des intellectuels français, Paris, Seuil, 1996, p. 758-759.
- Guy Baudelle, Marie-Vic Ozouf-Marignier, Marie-Claire Robic (dir.), Géographes en pratiques (1870-1945). Le terrain, le livre, la Cité, Presses universitaires de Rennes, 2001, 390 p.