Mort al Nil

Mort al Nil
Death on the Nile
Fitxa
Direcció	John Guillermin
Protagonistes	Peter Ustinov; David Niven; Simon MacCorkindale; Lois Chiles; Mia Farrow; Bette Davis; George Kennedy; Maggie Smith; Angela Lansbury; Olivia Hussey; Jon Finch; Jack Warden; Jane Birkin; I. S. Johar; Harry Andrews; Sam Wanamaker
Producció	John Knatchbull i Richard B. Goodwin
Guió	Anthony Shaffer
Música	Nino Rota
Fotografia	Jack Cardiff
Muntatge	Malcolm Cooke
Vestuari	Anthony Powell
Productora	Paramount Pictures i EMI Films
Distribuïdor	EMI Films i Disney+
Dades i xifres
País d'origen	Regne Unit i Egipte
Estrena	29 setembre 1978
Durada	141 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Rodatge	Egipte i Estudis Pinewood
Color	en color
Pressupost	7.920.000 $
Recaptació	14.560.084 $ (Estats Units d'Amèrica); 14.568.801 $ (mundial)
Descripció
Basat en	Mort al Nil
Gènere	cinema de ficció criminal, thriller, film de suspens, cinema de misteri, pel·lícula basada en una novel·la i cinema de detectius
Qualificació MPAA	PG
Lloc de la narració	Egipte i Regne d'Egipte
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar al millor vestuari (1979); Globus d'Or a la millor pel·lícula estrangera (1978); BAFTA al millor actor (1979); BAFTA a la millor actriu secundària (1979) ;
Premis	Oscar al millor vestuari (1978) ;
	← Assassinat a l'Orient Express El mirall trencat →

Mort al Nil^[1] (títol original en anglès: Death on the Nile) és una pel·lícula britànica de John Guillermin, del 1978, que posa en escena el detectiu belga Hercule Poirot. Es tracta de la primera adaptació al cinema de Mort al Nil d'Agatha Christie. És la primera pel·lícula estrenada després de la mort de la novel·lista l'any 1976. És també la primera vegada que Peter Ustinov encarna el famós detectiu belga Hercule Poirot, i reprendrà aquest paper en altres dues pel·lícules i tres telefilms. Ha estat doblada al català.^[1]

Argument

El detectiu belga Hercule Poirot passa les seves vacances a Egipte i embarca en un creuer pel Nil. Quan un homicidi és comès en el vaixell de vapor, és sol·licitat per portar la investigació en companyia del seu col·lega el coronel John Race, igualment allà. La víctima ha tingut diferències amb la majoria de les persones presents a bord, la investigació es presenta difícil...^[2]

Repartiment

El menjador de l'hotel Old Cataract, que va servir de marc en el rodatge d'una part de la pel·lícula

Peter Ustinov: Hercule Poirot
David Niven: Coronel John Race
Jane Birkin: Louise Bourget
Lois Chiles: Linnet Ridgeway
Bette Davis: Madame Van Schuyler
Mia Farrow: Jacqueline de Bellefort
Jon Finch: Jim Ferguson
Olivia Hussey: Rosalie Otterbourne
Inderjeet Singh Johar: M. Sharburi, responsable del Karnak
George Kennedy: Andrew Pennington
Angela Lansbury: Madame Salome Otterbourne
Simon MacCorkindale: Simon Doyle
Maggie Smith: Miss Bowers
Jack Warden: Doctor Ludwig Bessner
Harry Andrews: Barnstaple
Sam Wanamaker: Rockford

Producció

Dos anys després de la mort de la novel·lista l'any 1976, John Brabourne, productor d'Assassinat a l'Orient Express (1974), decideix adaptar la novel·la Mort al Nil. John Guillermin és escollit com a director i el poliglot Peter Ustinov agafa el paper d'Hercule Poirot reemplaçant Albert Finney. Un càsting prestigiós completa el conjunt.^[3] Adaptació fidel de la novel·la policíaca d'Agatha Christie publicada el 1937, a Mort sobre el Nil Poirot desenreda amb el seu talent habitual els nussos d'una intriga delicada, la majoria dels passatgers tenen un motiu vàlid per liquidar la víctima, tot això al mig dels decorats naturals d'Egipte. Els passatgers es troben primer en un luxós hotel, en la realitat l'hotel Old Cataract d'Assuan,^[4] el mateix on Agatha Christie hauria escrit la novel·la.^[5] El creuer pròpiament dit es fa sobre un vaixell de vapor anomenat El Karnak (anomenat així per les necessitats de la pel·lícula, es deia en realitat El Memnon) que navega pel Nil al mig de les falues. Una escena de la pel·lícula, on Linnet està a punt de ser aixafada per un enorme bloc de pedra, té lloc en un altre lloc al temple de Karnak, al mig de les 134 columnes de la gran sala hipòstila. En aquest mateix lloc Poirot conta al Sr. Pennington com el visir Ptahhotep va morir aixafat viu sota un munt de peces i de diners perquè havia intentat robar el tresor del seu mestre. Una anècdota si més no sorprenent (i errònia ?) quan se sap que Ptahhotep ha quedat en la Història com l'autor sensat més antic.

Encara a Karnak, la novel·lista Salome Otterbourne s'extasia davant l'Albereda dels criosfinx, emportant-se davant els moltós «priapics, lascius i lubrics» portant entre les seves potes una estàtua d'Amenofis III. Una altra escena de la pel·lícula va ser rodada en el jaciment arqueològic d'Abu Simbel, i sobretot davant l'entrada del temple de Ramsès II guardada per 4 «colossos». Aquí reapareix Jacqueline, Mentre Linnet i Simon pensaven haver escapat. La pel·lícula s'acaba amb una cita de Molière, per Poirot: «La gran ambició de les dones és inspirar l'amor», treta de l'escena VI de l'obra Le Sicilien ou l'Amour pintor (1667)^[6]

Rebuda

La pel·lícula troba l'èxit internacional.^[3] És premiada en la 51a cerimònia dels Oscars, 1979 amb l'Oscar al millor vestuari per Anthony Powell. Aquest va retre visita abans del començament del rodatge a cadascun dels principals actors de la pel·lícula amb la finalitat de preparar el vestuari. La seva trobada amb Bette Davis va ser particularment enriquidora.^[7]

Guardons^{[cal citació]}

Premis

National Board of Review Awards 1978: Millor actriu secundària per Angela Lansbury
BAFTA 1979: BAFTA al millor vestuari per a Anthony Powell
Evening Standard British Film Awards 1979:
- Millor film per John Guillermin
- Millor actor per Peter Ustinov
Oscars 1979: Oscar al millor vestuari per a Anthony Powell

Nominacions

BAFTA 1979:
- Millor actor per a Peter Ustinov
- Millor actriu secundària per a Angela Lansbury
- Millor actriu secundària per a Maggie Smith
Globus d'Ors 1979: Globus d'Or a la millor pel·lícula estrangera

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mort al Nil

↑ ^1,0 ^1,1 «Mort al Nil». ésAdir. [Consulta: 4 novembre 2022].
↑ «Death on the Nile». The New York Times.
↑ ^3,0 ^3,1 Armelle Leroy i Laurent Choley. Hors Collection. En la pista d'Agatha Christie. Hors Collection, 2009. ISBN 978-2-258-07888-8.
↑ esdevingut l'any 2011 després de la renovació el Sofitel Old Cataract d'Assuan oficial de Sofitel (grup Accor)
↑ «www.insecula.com». Arxivat de l'original el 2015-03-20. [Consulta: 14 març 2016].
↑ www.lloc-moliere.com^{[Enllaç no actiu]}
↑ «Entrevista d'Anthony Powell realitzada l'any 2004». Arxivat de l'original el 2008-08-30. [Consulta: 1r març 2008].

[català-1] 1,0 ^1,1 «Mort al Nil». ésAdir. [Consulta: 4 novembre 2022].

[2] «Death on the Nile». The New York Times.

[Traces-3] 3,0 ^3,1 Armelle Leroy i Laurent Choley. Hors Collection. En la pista d'Agatha Christie. Hors Collection, 2009. ISBN 978-2-258-07888-8.

[4] sdevingut l'any 2011 després de la renovació el Sofitel Old Cataract d'Assuan oficial de Sofitel (grup Accor)

[5] «www.insecula.com». Arxivat de l'original el 2015-03-20. [Consulta: 14 març 2016].

[6] www.lloc-moliere.com^{[Enllaç no actiu]}

[7] «Entrevista d'Anthony Powell realitzada l'any 2004». Arxivat de l'original el 2008-08-30. [Consulta: 1r març 2008].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]