Mosca de la ceba
Delia antiqua  | |
|---|---|
 Larves de D. antiqua alimentant-se d'Allium porrum (porro) | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Diptera |
| Subordre | Brachycera |
| Família | Anthomyiidae |
| Tribu | Hydrophoriini |
| Gènere | Delia |
| Espècie | Delia antiqua (Meigen, 1826) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Hylemya antiqua Meigen, 1826
|
.svg){kind=icon}
La mosca de la ceba[1] (Delia antiqua) es una espècie de dípter braquícer de la família dels antòmids. És una plaga agrícola cosmopolita. Les seves larves s'alimenten de cebes, alls i altres plantes bulboses.
La seva distribució abasta Amèrica del Nord, Europa Occidental, Rússia, Àsia central, Xina, Japó i Corea però és absent als deserts. En l'extrem nord de la seva zona és univoltina però més al sud té tres o quatre generacions cada temporada.
Morfologia i biologia
[modifica]
La mosca de la ceba té un cos de color gris cendra que sembla el de la mosca domèstica. El mascle té una banda longitudinal a l'abdomen però la femella no. Les potes són negres, les ales transparents i els ulls compostos marrons. L'ou és blanc i allargat i els ponen en grups en les brots i les fulles de les plantes hoste i al sòl proper. Les larves són blanques i cilíndriques i es desclouen en de tres a vuit dies. Fan cavitats en els bulbs. La larva muda tres vegades i arriba a fer un centímetre. La pupa és marró i fa 7 mm de llarg. La darrera generació passa l'hivern en el sòl.[2][3]
Importància econòmica
[modifica]Les larves fan mal a cebes, alls, cibulets, escalunyes, porros i bulbs de plantes ornamentals. La primera generació de larves és la més damnosa, ja que aleshores la planta és petita. Els planters de cebes i porros poden resultar severament afectats.[3] Danys menors ocorren en primaveres fredes i humides, ja que retarden el desenvolupament de les larves. Quan les plantes són atacades les seves fulles es tornen grogues i els bulbs es podreixen ràpidament especialment en condicions de terra xopa. Les mesures de control inclouen la rotació de cultius, sembrar o plantar aviat i controlar i treure les plantes atacades a més de fangar la terra a la tardor per destruir les pupes.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 9 maig 2022].
- ↑ 2,0 2,1 «Delia antiqua (Meigen) - Onion Fly». Interactive Agricultural Ecological Atlas of Russia and Neighboring Countries. [Consulta: 5 desembre 2010].
- ↑ 3,0 3,1 «Delia antiqua (Meigen)». Encyclopédie des Ravageurs Européens. Institut National de la Recherche Agronomique. [Consulta: 5 desembre 2010].
Bibliografia
[modifica]
- Harris, M; Miller, J «Host-acceptance behaviour in an herbivorous fly, Delia antiqua». Journal of Insect Physiology, 34, 1988, pàg. 179–90. DOI: 10.1016/0022-1910(88)90048-0.
- Harris, Marion O.; Miller, James R. «Color Stimuli and Oviposition Behavior of the Onion Fly, Delia antiqua (Meigen) (Diptera: Anthomyiidae)». Annals of the Entomological Society of America, 76, 4, juliol 1983, pàg. 766–71. Arxivat de l'original el 2013-01-26 [Consulta: 23 novembre 2011].