Dendrocolaptins
Dendrocolaptidae  | |
|---|---|
 grimpatroncs del cacau | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Dendrocolaptidae |
.svg){kind=icon}
Els dendrocolaptins (Dendrocolaptinae) són una subfamília d'ocells de la regió Neotropical, que tradicionalment han estat considerats una família de ple dret, els dendrocolàptids (Dendrocolaptidae). Sovint són coneguts com a grimpatroncs.
Taxonomia
[modifica]Tradicionalment els Furnariidae i els Dendrocolaptidae han estat comtemplades com famílies separades.[1] Anàlisis d'ADN mt mostraren que els gèneres Sclerurus i Geositta eren basals respecte a aquestes "famílies", però en general es va mantenir Dendrocolaptidae com una família separada, creant una família Furnariidae parafilética. Moyle et al. (2009) plantejaren una solució alternativa, mantenint la família Dendrocolaptidae però separant Scleruridae i Furnariidae.[2]
Xenops i gèneres relacionats, han estat considerats més prop dels Dendrocolaptinae o dels Furnariinae, depenent l'autor.[3]
Avui es considera, en general els dendrocolaptins com una subfamília dins els furnàrids.[4] La situació va ser revisada per Raikow (1994, basant-se en la morfologia),[5] Irestedt et al. (2004, basant-se en l'anàlisi de seqüències d'ADN nuclear i mitocondrial) i Derryberry et al. (2011).[6]
S'han descrit 15 gèneres amb unes 54 espècies:
- Campylorhamphus, amb 4 espècies.
- Deconychura, amb dues espècies.
- Dendrexetastes, amb una espècie, Dendrexetastes rufigula.
- Dendrocincla , amb 6 espècies.
- Dendrocolaptes , amb 5 espècies.
- Dendroplex, amb dues espècies.
- Drymornis , amb una espècie, Drymornis bridgesii.
- Drymotoxeres, amb una espècie, Drymotoxeres pucheranii.
- Glyphorynchus , amb una espècie, Glyphorynchus spirurus.
- Hylexetastes , amb 4 espècies.
- Lepidocolaptes , amb 8 espècies.
- Nasica, amb una espècie, Nasica longirostris.
- Sittasomus, amb una espècie, Sittasomus griseicapillus.
- Xiphocolaptes, amb 4 espècies.
- Xiphorhynchus , amb 13 espècies.
Referències
[modifica]
- ↑ Martin Irestedt; Jon Fjeldså; Ulf Sjohansson et Per G.P. Ericson, (2002). "Systematic relationships and biogeography of the tracheophone suboscines (Aves: Passeriformes)". Molecular Phylogenetics and Evolution 23 (3): 499–512. Resum
- ↑ R. G. Moyle, R. T. Chesser, R. T. Brumfield, J. G. Tello, D. J. Marchese, et J. Cracraft (2009). "Phylogeny and phylogenetic classification of the antbirds, ovenbirds, woodcreepers, and allies (Aves: Passeriformes: infraorder Furnariides)". Cladistics 25 (4): 386–405 Resum
- ↑ PDF Arxivat 2013-11-10 a Wayback Machine. Jon Fjeldså; Martin Irestedt et Per G.P. Ericson (2005). "Molecular data reveal some major adaptational shifts in the early evolution of the most diverse avian family, the Furnariidae". Journal of Ornithology 146: 1–13.
- ↑ Proposta per la classificació dels Furnariidae del South American Classification Committee Rev.30/09/2013
- ↑ PDF Robert J. Raikow (1994). "A phylogeny of the woodcreepers (Dendrocolaptinae)". Auk 111 (1): 104–114
- ↑ Elizabeth P. Derryberry, Santiago Claramunt, Graham Derryberry, R. Terry Chesser, Joel Cracraft, Alexandre Aleixo, Jorge Pérez-Emán,7, J. V. Remsen, Jr. Robb T. Brumfield. "Lineage diversification and morphological evolution in a large-scale continental radiation: The neotropical ovenbirds and woodcreepers" (Aves: Furnariidae). EVOLUTION. Volume 65, Issue 10, pages 2973–2986, Octubre 2011 Resum