Depressió de Turan
| ||||
| Tipus | plana  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Continent | Àsia | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Punt més baix | Vpadina Akchanaya (en)  (−81 m ) | |||
| Travessa | Uzbekistan, Turkmenistan i Kazakhstan | |||
La depressió de Turan, plana turànica o conca turànica és una depressió de clima desèrtic que s'estén des del sud del Turkmenistan a través de l'Uzbekistan i el Kazakhstan, des de la serralada de Kopet Dag fins a la depressió del riu Turgai, al Kazakhstan.[1]
Rep el nom del país del Turan. El seu límit oest és la mar Càspia, i el del sud-est és la Mar d'Aral dins la vasta depressió aralocaspiana, però també té parts per sobre del nivell del mar. És una de les grans extensions de sorra del món.[2] El desert de Karakum es troba a la part sud.
De mitjana, la regió rep menys de 381 mm de pluja per any. Tres de les més grans ciutats en la depressió del Turán són: Daşoguz a Turkmenistan, Nukus a l'Uzbekistan i Urgench, també a l'Uzbekistan. Vpadina Akchanaya, a Turkmenistan, arriba a 81 metres sota el nivell de la mar.[3][4][5][6]
Geografia
[modifica]La regió de les terres baixes es troba a l'est del mar Caspi i al sud-est del mar d'Aral a la vasta depressió Aral-Caspi, però també s'estén a parts sobre el nivell del mar. És una de les extensions de sorra més grans del món,[7] i cobreix una àrea d'uns 3 milions de km².[8] De mitjana, la regió rep menys de 380 mm de pluja anual. El desert de Karakum es troba a la part sud de les terres baixes de Turan.
La part de la depressió adjacent al mar d'Aral és sense desguàs. Inclou una xarxa de rierols temporals que normalment desemboquen en salines de sor, que estacionalment es converteixen en llacs salats.[9]
Tres de les principals ciutats de la depressió turànica són Daşoguz al Turkmenistan, Nukus a l'Uzbekistan, i Urgendj, també a l'Uzbekistan. Vpadina Aktxànaia, al Turkmenistan, es troba a 81 metres per sota del nivell del mar. Hi discorren els rius Amudarià i Sirdarià.[3][4][5][6][10]
Al Pliocè i Plistocè, el territori de la moderna depressió de Turan era el fons de l'immens mar de Turan, que es va dividir en els moderns mars Caspi i Aral fa uns deu mil anys.[11]
En la plana de Turan no hi ha rius que flueixin permanentment, els rius que parteixen de les muntanyes (Amu Darya, Syrdaryo, Zarafshan, Ili, Chu, Murgob, Tajan, etc.) arriben a la plana. Hi ha llacs tectònics, antropogènics (Arol, Balkhash, Sarikamish, Aydarkol, Dengizkol, etc.). La plana de Turan és rica en aigües subterrànies, però la major part és salina. En la base de la placa de Turan i en uns quants massissos de sorra hi havia aigua dolça subterrània. En els rius que discorren pel seu territori es van construir embassaments (Tuyamoin, Tajan, Sariyoz, Hovuzkhan, Yolotan) i canals (Karakum, Amu-Bukhara, etc.).
Els sòls terrenys de color marró grisenc, grisos, arenosos, àrids, de prada, salats, de regadiu agrícola. La majoria són salats i poc rics en humus. La Plana de Turan posseeix diversos recursos naturals (minerals, farratge per al bestiar, terra). Els minerals inclouen petroli, gas, or, fosforita i materials de construcció.
Límits
[modifica]- al nord - altiplà de Turgai
- al nord-est - petites pujols kazakhs
- a l'est, separat dels deserts de la conca Balkhash - Alakol per l'elevada vora oriental del desert de Betpak-Da-la i les muntanyes Chu-Ili
- al sud-est: les muntanyes Tien Shan i Pamir-Alai
- al sud: Kopetdag i els contraforts de Paropamiz
- a l'oest, la costa oriental de la mar Càspia
- al nord-oest: contraforts joves i el peu oriental de Mugodzhar
Clima
[modifica]El clima de la part septentrional de la conca del Turán del Kazakhstan és molt continental. L'hivern és fred i gelat, la capa de neu és constant i el seu gruix és de 15–25 cm. Són freqüents els vents forts. La seva mitjana anual és de 5,5 - 6,5 m/s. La precipitació mitjana anual és de 150–300 mm.
La temperatura de l'aire al gener és de -17°С, al juliol -24°С. El clima del sud de la plana és continental. L'hivern aquí és bastant càlid. El gruix de la capa de neu. 10–15 cm, en l'extrem sud no hi ha mantell de neu permanent. La temperatura de l'aire al gener és de -5 a -11 °C, els mesos d'estiu són molt calorosos i secs. La temperatura mitjana anual de l'aire al juliol és de 26-29°С. A l'estiu, la superfície de la sorra s'escalfa fins a 80 °C. Quantitat mitjana anual de precipitacions. Entre 70 i 180 mm.
En aquesta part meridional i suroccidental de la plana (regió del Syr Darya i regió occidental de la cresta de Karatauthe) les precipitacions a la primavera i tardor creen condicions favorables per al creixement de les plantes efímeres i efemèrides. En canvi, en la part nord i nord-est, per contra, les precipitacions són menors a la primavera i més importants a l'estiu, així com l'absenta, el mangle, etc., adequats per al creixement de les famílies de cereals. La temperatura total de l'aire per sobre dels 10 °C en la zona nord és de 32-37 °C, mentre que en les zones desèrtiques del sud aconsegueix 46 °C. La quantitat d'evaporació de la superfície de l'aigua augmenta de nord a sud (de 800 a 2000 mm). Atès que la major part de la conca del Turán es troba en el cinturó desèrtic i en el desert, la major part de la coberta del sòl està formada per sòls grisos, grisos salins, grisos pàl·lids i grisos arenosos. Només el sòl de l'extrem nord és marró, marró pàl·lid. En les parts rocoses de les regions desèrtiques es troben erms i oasis.
Flora i fauna
[modifica]La coberta vegetal és escassa, l'absenta, el shora, el juzgun, l'acàcia arenosa, l'efímera i altres plantes conreades comunes es conreen en oasis adaptats a la composició del substrat en condicions de sequera.
El món animal és divers, animals adaptats a viure en condicions àrides. S'han creat diverses reserves naturals (Amudaryo, Badaytokai, Bokhiz, Borsakelmas, Hasankoli, Repetek, Ustyurt, Kyzylkum, Kaplonqir).
El bosc de Saxaul (Haloxylon persicum i Haloxylon ammodendron(syn. H. aphyllum)) és un dels ecosistemes més característics i significatius dels freds deserts hivernals de Turán. Aquestes dues úniques espècies del gènere Haloxylon, endèmic de l'Àsia central, formen una vegetació llenyosa a gran escala en zones arenoses, en tota la regió turaniana, des de Turkmenistan, Uzbekistan fins a Kazakhstan. Segons Rachkovskaya (2003), l'àrea de distribució natural de totes dues espècies és d'uns 500.000 km². El bosc de Saxaul és l'exemple més significatiu de segrest i emmagatzematge de carboni en ecosistemes desèrtics.
Urbanisme
[modifica]Les tres ciutats més importants de la depressió són Daşoguz a Turkmenistan i Nukus i Urganch a l'Uzbekistan.
La localitat de Vpadina Akchanaya (Turkmenistan) es troba a 81 m sota el nivell del mar.
Referències
[modifica]- ↑ Métailié, Georges; Lage, Antoine Da. Dictionnaire de biogéographie végétale (NE): Nouvelle édition encyclopédique et critique (en francès). CNRS Editions, 2015-03-05. ISBN 978-2-271-08587-0.
- ↑ 1892-1981., Caroe, Olaf. «The Turanian Basin». A: Macmillan. Soviet Empire: the Turks of Central Asia and Stalinism, 1953. OCLC 862273470.
- ↑ 3,0 3,1 Scheffel. Natural Wonders of the World. United States of America: Reader's Digest Association, Inc, 1980, p. 199. ISBN 0-89577-087-3.
- ↑ 4,0 4,1 «Karakum Desert | Map & Facts | Britannica». www.britannica.com. Arxivat de l'original el 2011-12-22. [Consulta: 28 gener 2022].
- ↑ 5,0 5,1 «Aral Sea». State of Environment of the Aral Sea Basin: Regional Report of the Central Asian States. International Fund on the Aral Sea. Arxivat de l'original el 2009-03-16.
- ↑ 6,0 6,1 «World of Change: Shrinking Aral Sea». The Earth Observatory. National Aeronautics and Space Administration. Arxivat de l'original el 2021-03-20. [Consulta: 3 novembre 2022].
- ↑ Caroe, Olaf. «The Turanian Basin». A: Soviet Empire: The Turks of Central Asia and Stalinism. Macmillan, 1953. OCLC 862273470.
- ↑ «Туранская низменность». Arxivat de l'original el 2023-04-01. [Consulta: 12 desembre 2023].
- ↑ Sania Beisenbaeva, Description of the forecast of spring flood volume of the Ilek River,
- ↑ «Depressió de Turan». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Karnaukhov, A. V. «Новая модель оледенений в Северном полушарии» (en rus). Arxivat de l'original el 21 novembre 2010. [Consulta: 13 desembre 2012].
Bibliografia addicional
[modifica]- Origin of Oligocene channel ironstones of Lisakovsk deposit (Turgay depression, northern Kazakhstan) Arxivat 2023-04-01 a Wayback Machine.
- Outlook for the development of underground gasification of coal in the Turgay Basin
- The Geomorphology of the Turgay Trough in Connection with the Problem of Diverting the Water of West Siberian Rivers to Central Asia Arxivat 2023-04-01 a Wayback Machine.
- Kumkeshu sand dunes Arxivat 2023-04-01 a Wayback Machine.
- Тургайская ложбина Arxivat 2022-09-21 a Wayback Machine.
- Tectonic units and division of the South Turgay Basin. Arxivat 2023-04-01 a Wayback Machine.
- Geographical position, geological structure and surface topography of the south of Western Siberia (in Russian)
- Aladin, Nikolay Vasilevich; Gontar, Valentina Ivanovna; Zhakova, Ljubov Vasilevna «The zoocenosis of the Aral Sea: six decades of fast-paced change». Environmental Science and Pollution Research International, 26, 27-11-2018, pàg. 2228–2237. DOI: 10.1007/s11356-018-3807-z. PMC: 6338704. PMID: 30484051.
- Bissell, Tom «Eternal Winter: Lessons of the Aral Sea Disaster». Harper's, 4-2002, pàg. 41–56. Arxivat de l'original el 6 de juliol 2008 [Consulta: 17 maig 2008].
- Bissell, Tom. Vintage Books. Chasing The Sea: Lost Among the Ghosts of Empire in Central Asia, 2004. ISBN 978-0-375-72754-2.
- Borroffka, Nikolaus G.O.. Springer-Verlag. The Aral Sea Environment, 2010.
- Cretaux, Jean-François; Letolle, René; Bergé-Nguyen, Muriel «History of Aral Sea level variability and current scientific debates». Global and Planetary Change, 110, pàg. 99–113. Arxivat de l'original el 8 de juny 2020. DOI: 10.1016/j.gloplacha.2013.05.006 [Consulta: 5 maig 2024].
- Ellis, William S «A Soviet Sea Lies Dying». National Geographic, 2-1990, pàg. 73–93.
- Ermakhanov, Zaualkhan K.; Plotnikov, Igor S.; Aladin, Nikolay V. «Changes in the Aral Sea ichthyofauna and fishery during the period of ecological crisis». Lakes & Reservoirs: Research and Management, 17. DOI: 10.1111/j.1440-1770.2012.00492.x.
- Ferguson, Rob. Raincoast Books. The Devil and the Disappearing Sea, 2003. ISBN 1-55192-599-0.
- Ryszard Kapuscinski, Imperium, Granta. isbn=9781783785254
- Kasperson, Jeanne. Kluwer Academic Publishers. The Aral Sea Basin: A Man-Made Environmental Catastrophe, 1995, p. 92. ISBN 92-808-0848-6.
- «Indirect estimation of groundwater inflows into the Aral sea via a coupled water and salt mass balance model». Journal of Marine Systems, 47, 2004, pàg. 35–50. Arxivat de l'original el 14 de febrer de 2008. DOI: 10.1016/j.jmarsys.2003.12.007 [Consulta: 17 maig 2008].
- Micklin, Philip «The Aral Sea Disaster». Annual Review of Earth and Planetary Sciences, 35, 2007, pàg. 47–72. Bibcode: 2007AREPS..35...47M. DOI: 10.1146/annurev.earth.35.031306.140120.
- «Influence of the Aral Sea negative water balance on its seasonal circulation patterns: use of a 3D hydrodynamic model». Journal of Marine Systems, 47, 2004, pàg. 51–66. Bibcode: 2004JMS....47...51S. DOI: 10.1016/j.jmarsys.2003.12.008.
- Sun, Fangdi; Ma, Ronghua «Hydrologic changes of Aral Sea: A reveal by the combination of radar altimeter data and optical images». Annals of GIS, 25. DOI: 10.1080/19475683.2019.1626909.