Dhul-Nun al-Misri
| Nom original | (ar) ذو النون المصري  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 796 (Gregorià) Akhmim (Califat Abbàssida) |
| Mort | 859 (Gregorià) (62/63 anys) El Caire (Califat Abbàssida) |
| Religió | Islam, sunnisme i sufisme |
| Activitat | |
| Camp de treball | Sufisme |
| Ocupació | teòleg, historiador, arqueòleg, metge, poeta |
| Professors | Jàbir ibn Hayyan |
| Alumnes | Sahl al-Tustari (en)  i Abu-Yazid al-Bistamí |
Abu-l-Fayd Thawban ibn Ibrahim Dhu-n-Nun (àrab: أبو الفيض ثوبان بن إبراهيم ذو النون, Abū l-Fayḍ Ṯawbān b. Ibrāhīm Ḏū n-Nūn), més conegut com Dhu-n-Nun al-Misrí (àrab: ذو النون المصري, Ḏū n-Nūn al-Miṣrī) (Akhmim, 796 - Guiza, 859 o 862),[1] va ser un místic i asceta egipci, i un dels primers musulmans d'Egipte.[2] La seva nisba al-Misrí justament significa ‘l'Egipci’. Es diu que era d'ascendència núbia.[3]
Es diu que Dhu-n-Nun va estudiar les disciplines escolàstiques de l'alquímia, la medicina i la filosofia grega en els seus primers anys,[2] abans de posar-se sota la tutela del místic Sadun del Caire, que és descrit als relats tradicionals de la vida de Dhu-n-Nun com a «el seu mestre i director espiritual».[2] Celebrat per la seva saviesa llegendària mentre vivia i pels pensadors islàmics posteriors, Dhu-n-Nun ha estat venerat a l'islam sunnita tradicional com un dels més grans sants de l'època primerenca del sufisme.[2]
Biografia
[modifica]Dhu-n-Nun és un dels sants més destacats de la primera tradició islàmica, apareixent en els primers relats sobre el sufisme com la figura principal de la seva generació.[2] Sovint representat com el mestre espiritual del mestre sufí Sahl at-Tustarí (c. 818 - 896), les hagiografies tradicionals relaten que aquest últim es va negar a participar en el discurs místic fins després de la mort de Dhu-n-Nun, en reconeixement del rang elevat de Dhu-n-Nun en saviesa i gnosi.[2]
Com a un dels sants més destacats del primer sufisme, ocupa una posició a les cròniques sufís tan alta com Junayd al-Baghdadí (m. 910) i Abu-Yazid al-Bistamí (m. 874). Va estudiar amb diversos professors i va viatjar molt per l'Aràbia i Síria, on es va trobar amb eremites cristians.[4] L'erudit musulmà i sufí Sahl at-Tustarí va ser un dels estudiants de Dhu-n-Nun.[5] El 829 va ser detingut acusat d'heretgia i enviat a la presó a Bagdad, però després d'un examen va ser alliberat amb l'ordre del califa de tornar al Caire, on va morir el 859; la seva làpida s'ha conservat.
Alquimista i taumaturg llegendari, se suposa que coneixia el secret dels jeroglífics egipcis. Les seves dites i poemes, que són extremadament denses i riques en imatgeria mística, emfatitzen el coneixement o la gnosi (marifa) més que la por (makhafa) o l'amor (mahabba), les altres dues vies principals de realització espiritual en el sufisme. Cap de les seves obres escrites ha sobreviscut, però una extensa col·lecció de poemes, dites i aforismes que se li atribueixen continua vivint en la tradició oral.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Tosun, Necdet. «ZÜNNÛN el-MISRλ (en turc). DV İslâm Ansiklopedisi. [Consulta: 24 gener 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Mojaddedi, Jawid. «Dhū l-Nūn al-Miṣrī» (en anglès). Encyclopaedia of Islam, THREE. Brill. DOI: 10.1163/1573-3912_ei3_COM_26009. [Consulta: 24 gener 2024].
- ↑ Qušayrī, 2007, p. 19.
- ↑ Durand, 2005, p. 71.
- ↑ Mason, 1995, p. 83.
- ↑ Esposito, 2003.
Bibliografia
[modifica]- Durand, André. L'islam au risque de la laïcité (en francès). L'Harmattan, 2005, p. 248. ISBN 2747592332.
- Esposito, John. The Oxford Dictionary of Islam (en anglès). Oxford University Press, 2003, p. 384. ISBN 978-0195125580.
- Mason, Herbert W. Al-Hallaj (en anlès). Routledge, 1995, p. 124. ISBN 0-7007-0311-X.
- Qušayrī, ʻAbd al-Karīm ibn Hawāzin. Al-Qushayri's Epistle on Sufism: Al-Risala Al-qushayriyya Fi 'ilm Al-tasawwuf (en anglès). Garnet Pub., 2007, p. 460. ISBN 978-1859641859.