Vés al contingut

Bisbat d'Annecy

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Diòcesi d'Annecy)
Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat d'Annecy
Dioecesis Anneciensis
Imatge
La catedral d'Annecy
Tipusbisbat catòlic Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 45° 53′ 37″ N, 6° 07′ 41″ E / 45.8936°N,6.1281°E / 45.8936; 6.1281
França França
Alvèrnia-Roine-Alps
Parròquies38
Separat dearquebisbat de Chambéry, Sant Joan de Mauriena i Tarentèsa Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població734.000 (2018) Modifica el valor a Wikidata (170,03 hab./km²)
Llengua utilitzadafrancès Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície4.317 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació15 de febrer de 1822
CatedralSant Pere
Organització política
• BisbeYves Jean Marie Arsène Boivineau

Lloc webcatholique-annecy.cef.fr


El bisbat d'Annecy (francès: Diocèse d'Annecy, llatí: Dioecesis Anneciensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'Lió. Al 2012 tenia 514.800 batejats sobre una població de 717.900 habitants. Actualment està regida pel bisbe Yves Jean Marie Arsène Boivineau.

Territori

[modifica]

La diòcesi comprèn el departament francès de l'Alta Savoia, a excepció de 10 parròquies al voltant de Rumilly, que pertanyen a l'arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa. També inclou Ugine i la vall d'Arly, al departament de Savoie .

La seu episcopal és la ciutat d'Annecy, on es troba la catedral de Sant Pere.

El territori s'estén sobre 4.317 km², i està dividit en 38 parròquies.

Història

[modifica]

La diòcesi va ser erigida el 15 de febrer del 1822 amb la butlla Sollicita catholicidel Papa Pius VII, prenent el territori de l'arxidiòcesi de Chambéry (avui arxidiòcesi de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa), de la que originalment era sufragània.

Fins a la Revolució Francesa, la major part del territori de la diòcesi actual d'Annecy pertanyia a la diòcesi de Ginebra.

El 8 de desembre de 2002 va passar a formar part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Lió.

Cronologia episcopal

[modifica]
  • Claude-François de Thiollaz † (21 d'abril de 1822 - 14 de març de 1832 mort)
  • Pierre-Joseph Rey † (13 de juny de 1832 - 31 de gener de 1842 mort)
  • Louis Rendu † (25 d'agost de 1842 - 28 d'agost de 1859 mort)
  • Charles-Marie Magnin † (11 de desembre de 1860 - 14 de gener de 1879 mort)
  • Louis-Romain-Ernest Isoard † (9 de maig de 1879 - 3 d'agost de 1901 mort)
  • Pierre-Lucien Campistron † (13 de maig de 1902 - 22 d'agost de 1921 mort)
  • Florent-Michel-Marie-Joseph du Bois de la Villerabel † (21 de novembre de 1921 - 11 de maig de 1940 nomenat arquebisbe de Ais de Provença)
  • Auguste-Léon-Alexis Cesbron † (30 de setembre de 1940 - 13 de juliol de 1962 mort)
  • Jean-Baptiste-Étienne Sauvage † (28 de setembre de 1962 - 27 de setembre de 1983 ritirato)
  • Hubert Marie Pierre Dominique Barbier (19 de maig de 1984 - 25 d'abril de 2000 nomenat arquebisbe de Bourges)
  • Yves Jean Marie Arsène Boivineau, des del 7 de maig de 2001

Estadístiques

[modifica]

A finals del 2012, la diòcesi tenia 514.800 batejats sobre una població de 717.900 persones, equivalent al 71,7% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1959 285.000 294.800 96,7 593 558 35 480 190 1.130 309
1969 350.000 393.982 88,8 642 532 110 545 175 950 252
1980 394.200 458.350 86,0 540 438 102 730 1 129 940 320
1990 434.000 498.000 87,1 437 337 100 993 7 135 450 320
1999 500.000 594.040 84,2 338 278 60 1.479 11 70 245 320
2000 500.000 591.039 84,6 310 260 50 1.612 12 59 235 320
2001 500.000 622.671 80,3 300 255 45 1.666 13 55 220 320
2002 500.000 622.671 80,3 281 241 40 1.779 13 55 220 320
2003 500.000 622.671 80,3 269 239 30 1.858 14 37 210 320
2004 500.000 622.671 80,3 248 213 35 2.016 13 42 205 320
2006 502.000 626.000 80,2 258 200 58 1.945 13 59 473 320
2012 514.800 717.900 71,7 200 174 26 2.574 21 63 359 38

Fonts

[modifica]

Vegeu també

[modifica]