Vés al contingut

Diürètic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Diürètiques)
Infotaula de compost químicDiürètic
Substància químicaterme de ChEBI Ontology Modifica el valor a Wikidata

Es denomina diürètic (del llatí diuretĭcus, i aquest del grec διουρητικός) a tota substància que en ser ingerida provoca una eliminació d'aigua i sodi en l'organisme, a través de l'orina.[1] S'utilitzen medicinalment per reduir la hipertensió arterial, ja sigui sola o en combinació amb altres substàncies, en les cardiopaties congestives, i en totes aquelles situacions clíniques en les quals és necessària una major eliminació de líquids (edemes, accidents cerebrals vasculars, retorn venós alterat, cirrosi hepàtica…). Tots els diürètics augmenten l'excreció d’aigua del cos, a través dels ronyons.

En general es tracta de substàncies de gran efectivitat i de baix cost, pel qual són imprescindibles en medicina. Un diürètic no ha de ser necessàriament perjudicial; moltes substàncies quotidianes com el te, el cafè, la pinya o els espàrrecs són diürètics suaus, ja que en la seva majoria, aquests compostos contenen cafeïna o substàncies diürètiques com la teofil·lina. També l'etanol és diürètic. L'abús de diürètics pot arribar a provocar deshidratació, hipotensió arterial, alcalosi[2] hipocalèmica,[3] entre altres alteracions potencialment severes.

Alternativament, un antidiurètic, com la vasopressina[4] (hormona antidiurètica), és un agent o medicament que redueix l'excreció d'aigua per l'orina.

Usos mèdics

[modifica]

En medicina, els diürètics s’utilitzen per tractar la insuficiència cardíaca, la cirrosi hepàtica, la hipertensió, la grip, la intoxicació per aigua i algunes malalties renals.[5][6][7] Alguns diürètics, com l'acetazolamida, ajuden a fer l’orina més alcalina i són útils per augmentar l'excreció de substàncies com l'aspirina en casos de sobredosi o intoxicació. De vegades, els diürètics són mal gestionats per persones amb trastorn alimentari, especialment per persones amb bulímia nerviosa, amb l'objectiu de perdre pes.[8]

Les accions antihipertensives[9] d'alguns diürètics (tiazides i diürètics de bucle en particular) són independents del seu efecte diürètic.[10][11] És a dir, la reducció de la pressió arterial no es deu a la disminució del volum sanguini resultant de l’augment de la producció d’orina, sinó que es produeix a través d’altres mecanismes i a dosis inferiors a les necessàries per produir la diüresi.[12] La indapamida es va dissenyar específicament tenint en compte això i té una finestra terapèutica més gran per a la hipertensió (sense diüresi pronunciada) que la majoria dels altres diürètics.[13]

Tipologia

[modifica]

Hi ha diverses classes de diürètics, i cadascuna funciona de manera diferent.[14]

De nansa / De sostre alt

[modifica]

Grup de medicaments que actuen sobre la porció de la nefrona anomenada nansa de Henle. En medicina, els diürètics de la nansa són usats per tractar la hipertensió, l'edema causat per insuficiència cardíaca congestiva o insuficiència renal.[15]

Tiazídics

[modifica]

Derivats de la tiazida. Fan referència tant a una classe de molècules orgàniques que contenen sofre[16] com una classe de diürètics basats en l'estructura química de la benzotiadiazina.[17] La classe de fàrmacs tiazidics va ser descoberta i desenvolupada a Merck and Co. als anys 50.[18] El primer medicament aprovat d'aquesta classe, la clorotiazida, es va comercialitzar amb el nom comercial Diuril a partir del 1958.[18] A la majoria de països, les tiazides són els medicaments antihipertensius menys costosos disponibles.[19] El més emprat és la hidroclorotiazida.

Inhibidors de l'anhidrasa carbònica

[modifica]

Suprimeixen l’activitat de l'anhidrasa carbònica. El seu ús clínic s'ha establert com a agents anti-glaucoma, diürètics, antiepilèptics, en el tractament de malalties de muntanya, úlceres gàstriques i duodenals, hipertensió intracranial idiopàtica, trastorns neurològics o osteoporosi.[20]

Estalviadors de potassi

[modifica]

Medicament que actua a nivell del ronyó per augmentar la pèrdua renal d'aigua i electròlits, sense promoure la pèrdua de potassi comú en els diürètics de nansa i tiazides, de manera que s'indiquen en medicina, juntament amb altres drogues, per al tractament de la hipertensió i el maneig de la insuficiència cardíaca congestiva.[21][22] Poden ser de dos tipus: inhibidors dels canals de sodi i antagonistes de l'aldosterona.[23][24]

Osmòtics

[modifica]

Inhibeixen la reabsorció d'aigua i sodi (Na). Són substàncies farmacològicament inerts que són administrades via intravenosa. Augmenten l'osmolaritat de sang i el filtrat renal.[25]

Antagonistes de la vasopressina

[modifica]

Intervenen en l'efecte antidiürètic de la vasopressina. El tolvaptan és un antagonista selectiu dels receptors de la superfície cel·lular a la nefrona distal que provoca la pèrdua d'aigua.[26] És eficaç en el tractament de problemes cardíacs.[27][28]

Fàrmacs i agents diürètics

[modifica]

Diürètics tiazídics

[modifica]

Diürètics de nansa

[modifica]

Diürètics inhibidors de l'anhidrasa carbònica

[modifica]

Diürètics estalviadors de potassi

[modifica]

Inhibidors dels canals de sodi

Antagonistes de l'aldosterona

Diürètics osmòtics

[modifica]

Diürètics antagonistes de la vasopressina

[modifica]

Plantes amb propietats diürètiques

[modifica]

Algunes plantes amb propietats diürètiques són la farigola i l'all.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «diürètic». Cercaterm | TERMCAT. [Consulta: 8 agost 2021].
  2. ↑ «alcalosi». Cercaterm | TERMCAT. [Consulta: 8 agost 2021].
  3. ↑ «hipopotassèmia». Cercaterm | TERMCAT. [Consulta: 8 agost 2021].
  4. ↑ Franco Hidalgo, S.; Prieto de Paula, J. M.; Nalotto, L.; Martín Carbayo, J. L. «Síndrome de secreción inadecuada de hormona antidiurética por fármacos» (en castellà). Medicina de Familia. SEMERGEN, 37, 3, 01-03-2011, pàg. 142–147. DOI: 10.1016/j.semerg.2010.05.004. ISSN: 1138-3593.
  5. ↑ Brater, DC «Diuretic therapy». N. Engl. J. Med., 339, 6, 1998, pàg. 387-95. DOI: 10.1056/NEJM199808063390607. PMID: 9691107.
  6. ↑ Fliser D, Schröter M, Neubeck M, Ritz E «Coadministration of thiazides increases the efficacy of loop diuretics even in patients with advanced renal failure». Kidney Int., 46, 2, 1994, pàg. 482-8. PMID: 7967362.
  7. ↑ Knauf H, Mutschler E «Diuretic effectiveness of hydrochlorothiazide and furosemide alone and in combination in chronic renal failure». J. Cardiovasc. Pharmacol., 26, 3, 1995, pàg. 394-400. PMID: 8583780.
  8. ↑ Hassink, Sandra G. Obesidad infantil/ Pediatric Obesity: Prevencion, Intervenciones Y Tratamiento En Atencion Primaria/ Prevention, Intervention, and Treatment Strategies for Primary Care (en castellà). Ed. Médica Panamericana, 2010-02, p. 301. ISBN 978-84-9835-237-5. 
  9. ↑ Zwieten, P. A. Van. Pharmacology of Antihypertensive Drugs (en anglès). Elsevier, 2013-10-22. ISBN 978-1-4832-5724-2. 
  10. ↑ Shah, Shaukat, et al «Mechanism of antihypertensive effect of thiazide diuretics» (en anglès). American Heart Journal, 95, 5, 01-05-1978, pàg. 611–618. DOI: 10.1016/0002-8703(78)90303-4. ISSN: 0002-8703.
  11. ↑ Ballew, Jennifer R.; Fink, Gregory D. «Characterization of the antihypertensive effect of a thiazide diuretic in angiotensin II-induced hypertension» (en anglès). Journal of Hypertension, 19, 9, 9-2001, pàg. 1601–1606. DOI: 10.1097/00004872-200109000-00012. ISSN: 0263-6352.
  12. ↑ Musini VM, Nazer M, Bassett K, Wright JM «Blood pressure-lowering efficacy of monotherapy with thiazide diuretics for primary hypertension.». Cochrane Database Syst Rev, 5, 2014. DOI: 10.1002/14651858.CD003824.pub2. PMID: 24869750 [Consulta: 28 juny 2023].
  13. ↑ Olde Engberink, Rik H.G.; Frenkel, Wijnanda J.; van den Bogaard, Bas; Brewster, Lizzy M.; Vogt, Liffert «Effects of Thiazide-Type and Thiazide-Like Diuretics on Cardiovascular Events and Mortality». Hypertension, 65, 5, 01-05-2015, pàg. 1033–1040. DOI: 10.1161/HYPERTENSIONAHA.114.05122.
  14. ↑ Katzung, Bertram G. Basic & Clinical Pharmacology. Diuretic Agents. Nova York: Lange Medical Books/McGraw-Hill, 2001, p. 249-256. ISBN 0-8385-0598-8. 
  15. ↑ Wile, David «Diuretics: a review» (en anglès). Annals of Clinical Biochemistry, 49, 5, 01-09-2012, pàg. 419–431. DOI: 10.1258/acb.2011.011281. ISSN: 0004-5632.
  16. ↑ «Thiazides». National Library of Medicine. [Consulta: 8 agost 2021].
  17. ↑ «Thiazide+Diuretics». US National Library of Medicine. [Consulta: 8 agost 2021].
  18. ↑ 18,0 18,1 Beyer, K H «Chlorothiazide. How the thiazides evolved as antihypertensive therapy.». Hypertension, 22, 3, 01-09-1993, pàg. 388–391. DOI: 10.1161/01.HYP.22.3.388.
  19. ↑ Organization, World Health; Group, International Society of Hypertension Writing «2003 World Health Organization (WHO)/International Society of Hypertension (ISH) statement on management of hypertension» (en anglès). Journal of Hypertension, 21, 11, 11-2003, pàg. 1983–1992. DOI: 10.1097/00004872-200311000-00002. ISSN: 0263-6352.
  20. ↑ Supuran, Claudiu T.; Scozzafava, Andrea «Carbonic anhydrase inhibitors and their therapeutic potential». Expert Opinion on Therapeutic Patents, 10, 5, 01-05-2000, pàg. 575–600. DOI: 10.1517/13543776.10.5.575. ISSN: 1354-3776.
  21. ↑ Heran BS, Chen JM, Wang JJ, Wright JM «Blood pressure lowering efficacy of potassium-sparing diuretics (that block the epithelial sodium channel) for primary hypertension.». Cochrane Database Syst Rev, 11, 2012. DOI: 10.1002/14651858.CD008167.pub3. PMID: 23152254 [Consulta: 28 juny 2023].
  22. ↑ Amer M, Adomaityte J, Qayyum R «Continuous infusion versus intermittent bolus furosemide in ADHF: an updated meta-analysis of randomized control trials». J Hosp Med, 7, 3, 2012, pàg. 270-5. DOI: 10.1002/jhm.991. PMID: 22125127.
  23. ↑ Rose, Principal discussant: Burton D. «Diuretics». Kidney International, 39, 2, 2-1991, pàg. 336–352. DOI: 10.1038/ki.1991.43. ISSN: 0085-2538.
  24. ↑ Weber, Karl T.; Villarreal, Daniel «Aldosterone and antialdosterone therapy in congestive heart failure». The American Journal of Cardiology, 71, 3, 1-1993, pàg. A3–A11. DOI: 10.1016/0002-9149(93)90238-8. ISSN: 0002-9149.
  25. ↑ Widmaier, Eric P.; Raff, Hershel; Strang, Kevin T.; Vander, Arthur J. Vander's human physiology : the mechanisms of body function. Boston : McGraw-Hill Higher Education, 2008, p. 108-112. ISBN 978-0-07-304962-5. 
  26. ↑ Goldsmith SR, Gheorghiade M «Vasopressin antagonism in heart failure». J Am Coll Cardiol, 46, 1785-91, 2005. PMID: 16286160.
  27. ↑ Konstam, MA «Effects of oral tolvaptan in patients hospitalized for worsening heart failure: the EVEREST Outcome Trial». JAMA, 297, 2007, pàg. 1319-31. PMID: 17384437.
  28. ↑ Gheorghiade, M «Short-term clinical effects of tolvaptan, an oral vasopressin antagonist, in patients hospitalized for heart failure: the EVEREST Clinical Status Trials». JAMA, 297, 2007, pàg. 1332-43. PMID: 17384438.

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diürètic
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Diürètic&oldid=33686486»