Diada de la Sardana
| Dia | juny  | ||
|---|---|---|---|
| Interval de temps | 1960 - | ||
| Organitzador | Obra del Ballet Popular i Confederació Sardanista de Catalunya | ||
Diada de la Sardana és una festa que se celebra des del 1960 a Catalunya, organitzada per l'Obra del Ballet Popular per fomentar les ballades de sardanes i el sardanisme, és a dir, els valors identitaris, socials i culturals de la sardana. Els actes centrals tenen lloc a l'anomenada Ciutat Pubilla de la Sardana, diferent cada any. La celebració és de gran abast i origina activitats arreu del món, allà on un grup de catalans vol adherir-se a aquesta commemoració amb voluntat d'enaltir la sardana i que només té un element distintiu i unitari, que és la interpretació d'una mateixa composició.
Inicialment se celebrava el diumenge entre el 23 d'abril (Sant Jordi) i el 27 d'abril (Mare de Déu de Montserrat),[1] sent posteriorment traslladada al diumenge anterior a la diada de Sant Joan.[2]
El Missatge del Dia Universal de la Sardana, un compendi d'aplecs o, com va escriure Josep Mainar, L'Aplec dels Aplecs, que organitzava inicialment l'Obra del Ballet Popular i des del 20212 la Confederació Sardanista de Catalunya, és una comunicació pública, de sentit ideològic, sobre aquesta dansa, redactada per una personalitat destacada en l'àmbit literari, científic, cultural o polític. Aquestes comunicacions, que hom va decidir anomenar Missatges, es pronuncien a la Ciutat Pubilla.
Aquests Missatges es varen iniciar el 24 d'abril de l'any 1960, a Girona. De llavors ençà, any rere any, s'han anat elaborant nous Missatges que han estat acollits amb emoció pel món sardanista, alguns dels quals han merescut una destacada repercussió pel seu contingut i pel personatge que l'ha emès.
Els Missatges donen fe de l'alta consideració que mereix la nostra dansa. Personalitats dels camps més diversos, nacionals o foranes, s'han manifestat amb elogi: Albert Schweitzer, Premi Nobel de la Pau de 1953, en el Missatge que adreçava als dansaires el 1962, els saludava així: Teniu tota la raó de conservar el vostre poble, en els temps moderns, les seves danses airoses i l'ideal de la dansa encarnat en la sardana. I el gran músic Pau Casals, l'any 1968, acabava el seu Missatge amb unes frases lapidàries: Musicalment la sardana constitueix (...) un dels patrimonis més importants de la nostra cultura. Una sardana ballada en una plaça de qualsevol poble és un homenatge vivent de Catalunya a un dels seus compositors.
Per no fer la llista exhaustiva, podríem citar el de Josep Carner, Víctor Català, o el bisbe Pere Casaldàliga, des de la selva amazònica, entre la quarantena llarga de Missatges donats a conèixer fins avui.
Referències
[modifica]- ↑ «Diada de la Sardana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Wirth, Rafael «Josep Espar i Ticó organiza el día Universal de la Sardana». La Vanguardia, 18-06-1999, pàg. 2.
Bibliografia
[modifica]- Castells, Pere «Torroella de Montgrí Ciutat Pubilla de la Sardana 1975». Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí, 1975 [Consulta: 8 gener 2015].
- La Sardana de Josep Maria Mas i Solench, Col·lecció Som i serem.