Vés al contingut

Opòssum de Virgínia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Didelphis virginiana)
Infotaula d'ésser viuOpòssum de Virgínia
Didelphis virginiana Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Període de gestació12,75 dies Modifica el valor a Wikidata
Longevitat màxima6,6 anys Modifica el valor a Wikidata
Pes0,16 g Modifica el valor a Wikidata
Període
Estat de conservació
Risc mínim
UICN40502 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreDidelphimorphia
FamíliaDidelphidae
GènereDidelphis
EspècieDidelphis virginiana Modifica el valor a Wikidata
Kerr, 1792
Nomenclatura
Sinònims
  • Didelphis marsupialis virginiana
SignificatDoble úter de Virgínia
Distribució
lang=
Mapa de distribució Modifica el valor a Wikidata

L'opòssum de Virgínia o sariga de Virgínia (Didelphis virginiana) és l'únic marsupial trobat a Nord-amèrica més al nord del Rio Grande.

Com les altres sarigues, viu uns quatre o cinc anys. No té cap mena de risc d'extinció. És un animal solitari i nocturn que fa servir la seva cua prènsil per a desplaçar-se entre les branques dels arbres. Es tracta d'un animal salvatge, però també pot adaptar-se a viure a parcs i jardins amb humans. És omnívor, menja insectes i animals petits, ous, fruita i llavors.[2] A més, té immunitat contra el verí de molts escurçons, la qual cosa li permet caçar-los amb relativa facilitat.[3] Té la mida d'un gat.

La seva mandíbula té una mossegada molt potent i pot obrir-se fins a pràcticament formar un angle recte. Per a defensar-se d'alguns dels seus depredadors la sariga és capaç de fer-se la morta durant sis hores, i durant aquest temps no només queda immòbil, sinó que és capaç d'alentir la respiració i els batecs del cor, a més d'emetre un líquid pudent. Òbviament aquesta estratègia no la poden usar amb els carronyaires, que mengen cadàvers.[2]

Hàbitat

[modifica]

És un oportunista reeixit i es troba a Centreamèrica i Nord-amèrica de costa a costa (introduït a Califòrnia el 1906 i 1910[4]) i de Costa Rica al sud del Canadà; sembla que encara està ampliant la seva difusió cap al nord. Els seus avantpassats evolucionaren a Sud-amèrica, però pogueren colonitzar Nord-amèrica durant el gran intercanvi americà, possibilitat per la formació de l'istme de Panamà fa uns 3 milions d'anys. És habitual veure'l a prop de poblacions, buscant entre les deixalles, o mort per atropellament al costat de la carretera.

Referències

[modifica]
  1. Entrada «Didelphis virginiana» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 31 gener 2023].
  2. 2,0 2,1 La sariga Heidi Zoo de Leipzig. (alemany) (anglès)
  3. Werner, Robert M.; Vick, James A. «Resistance of the opossum (Didelphis virginiana) to envenomation by snakes of the family Crotalidae». Toxicon, 1977.
  4. Ingles, Lloyd Glenn. Mammals of California and Its Coastal Waters (en anglès). Stanford University Press, 1954, p. 43. ISBN 080471147X. 

Vegeu també

[modifica]