Llengua tsez
| Tipus | llengua natural i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 12.467 |
| Autòcton de | Kakhètia i Daguestan |
| Estat | Rússia i Geòrgia |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües caucàsiques llengües caucàsiques del nord-est llengües daguestaneses llengües tsez | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet ciríl·lic |
| Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
| Codis | |
| ISO 639-3 | ddo |
| Glottolog | dido1241 |
| Ethnologue | ddo |
| UNESCO | 1051 |
| IETF | ddo |
| Endangered languages | 2211 |
Tsez, també conegut com a Dido (цез мец cez mec en tsez; დიდო (dido) en georgià) és un llengua caucàsica nord-oriental que utilitzen unes 15.000 persones del poble tsez, un grup musulmà a les muntanyes Tsunta districtes del sud i oest de Daguestán a Rússia. El terme georgiano dido es deriva de didi "gran".
El tsez no posseeix una tradició literària i està pobrament representat quant a les seves formes escrites. L'avar i el rus s'utilitzen com a llengües literàries en l'àmbit local, també encara a les escoles. No obstant això, s'han realitzat alguns intents per desenvolupar una ortografia estable tant per a l'idioma tsez com per a les llengües que hi tenen una estreta relació, principalment amb el propòsit de recollir i registrar el folklore tradicional; per això, sovint s'utilitza l'alfabet ciríl·lic basat en el què s'utilitza per l'avar. En general els homes posseeixen més fluïdesa en l'avar que les dones, i la gent jove tendeix a tenir més fluïdesa en el rus que en tsez, una situació de diglòssia que probablement es degui a la falta d'educació en i sobre la llengua pròpia.
Aspectes històrics, socials i culturals
[modifica]Dialectes
[modifica]L'idioma tsez es divideix en els següents dialectes, amb els seus noms tsez entre parèntesis:
- Asakh (Asaq)
- Tsebari (Ceboru)
- Mokok (Newo)
- Kidero (Kidiro)
- Sagada (Sotaƛʼo)
El dialecte tsebari és utilitzat en els exemples donats en aquest article. El dialecte sagada es destaca per les seves notables diferències respecte als altres dialectes.
El bezhta, el hinukh, el hunzib i el khvarshi antigament es consideraven també dialectes de l'idioma tsez, encara que avui dia es consideren idiomes diferents encara que de la mateixa família.
Descripció lingüística
[modifica]Fonologia
[modifica]Numerals
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Alekseev, Mikhail E.; Rajabov, Ramazan N. «Prerequisites to the formation of Tsez writing system». Caucasian perspectives, 1993, pàg. 372-376.
- Alekseev, Mikhail E.; Rajabov, Ramazan N. «Tsez language». Indigenous languages of the Caucasus, 3.
- Khalilov, Majid Sh. Цезско-русский словарь (diccionari Tsez-Rus). Moscou: Acadèmia, 1999. ISBN 5-87444-086-0.
- Polinsky, Maria; Comrie, Bernard «Agreement in Tsez». Folia Linguistica, 33.2, Studies in Agreement, 1999, pàg. 109–130.
Enllaços externs
[modifica]- Glossed sample texts with àudio Arxivat 2006-11-29 a Wayback Machine.
- Tsez morphonology Arxivat 2006-11-01 a Wayback Machine. (by Ramazan Rajabov)
- The class category in Tsez Arxivat 2007-09-26 a Wayback Machine. (by Ramazan Rajabov)
- The double-absolutive construction in Tsez Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine. (by Ramazan Rajabov)
