Dia de la setmana
Un dia de la setmana és un dels set dies que integren la setmana. Els dies de la setmana són dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge.
El nom dels dies de la setmana en català tenen com a origen el nom dels astres. Així, dilluns ve de dies lunis (dia de la lluna), dimarts de dies martis (dia de Mart), etc. Pel que fa al dissabte, aquest nom procedeix de la festa hebrea del shabbat (dia del sàbat), i el diumenge de la paraula llatina domus o domine (dia del senyor).
A més dels noms dels dies de la setmana, el català disposa de diverses paraules i locucions per a referir-se als dies pròxims, com ara: abans-d'ahir o despús-ahir per a referir-se al dia anterior a ahir, despús-ahir no l'altre (o despús-ahir l'altre) per a referir-se al dia anterior a despús-ahir, demà passat o despús-demà per a referir-se al dia posterior a demà, i despús-demà no l'altre (o despús-demà l'altre) per a referir-se al dia posterior a despús-demà.[1]
Planetes i numeració
[modifica]
Mentre que les llengües mediterrànies orientals reflecteixen variacions de la numeració dels dies de la setmana, les d'Europa Occidental (tret del portuguès) reflecteixen noms basats en els noms dels planetes perceptibles a simple vista.
Història
[modifica]Els noms llatins dels déus són simples transliteracions dels noms grecs, els quals eren al seu torn transliteracions dels noms babilònics, els quals es remunten als sumeris.
Hebreu antic
[modifica]Els antics hebreus simplement numeraven els dies de la setmana, excepte el setè, el sàbat (shabbat), que era el dia de descans.
Nom dels dies en llengües modernes
[modifica]Àrab
[modifica]En àrab es numeren els dies, i igualment, el setè és el sàbat (asSabt). El sisè dia actualment es diu al-Jum'ah, 'el dia de la reunió' (jum), quan els musulmans resen a la mesquita (jâmi).
Grec modern
[modifica]En grec modern, els dies també es numeren, i de la mateixa manera, el setè és el sàbat (sávvato), i el primer dia és el 'dia del Senyor' (kireakê). El sisè dia, en grec s'anomena 'preparació' (paraskeuê). Aquest terme, en realitat, és d'origen hebreu, ja que fa referència a la preparació del shabbat.
Anglès
[modifica]En el cas de la llengua anglesa, els noms dels dies de la setmana tenen algunes similituds i algunes diferències amb l'origen llatí: el primer, segon i setè dies segueixen tenint el mateix origen: Sunday, Monday i Saturday (Sol, Lluna i Saturn, respectivament). El sisè dia, Friday, sembla relacionar-se amb Freya, una dea germànica de l'amor que es podria correspondre amb Venus. El cinquè dia, Thursday, prové de Thor, el déu del tro en la mitologia nòrdica, que té el mateix significat que Júpiter en la mitologia llatina. El tercer dia, Tuesday, prové de Tiw, un déu de la llei o de la guerra, el qual podria tenir el seu homòleg en Mart. El quart dia, Wednesday, prové del rei dels déus Wotan (mitologia germànica) o Odin (mitologia nòrdica). La correspondència en aquest cas no és tan clara, encara que Odin com a déu de la saviesa podria prendre el paper de Mercuri en el cas de l'aprenentatge i el coneixement esotèric.
Japonesa
[modifica]En el cas de la llengua japonesa, els dies de dimarts a dissabte es representen estrictament mitjançant els kanji dels 5 elements xinesos (foc, aigua arbre/fusta, or/metall, terra). Tot i així, en realitat aquests símbols s'estan referint als cossos celestes associats a cada element (els kanji de yôbi contenen el significat de 'cos celeste' i 'dia'). Per tant, en realitat els noms dels set dies de la setmana en japonès es corresponen als noms dels set cossos celestes: el Sol i la Lluna ja directament amb el seu pictograma, el foc pel planeta Mart, l'aigua per Mercuri, la fusta per Júpiter, l'or per Venus i la terra per Saturn. Curiosament, exactament igual i en el mateix ordre que pel cas del llatí.
Taula de les llengües
[modifica]| Català | Diumenge | Dilluns | Dimarts | Dimecres | Dijous | Divendres | Dissabte |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Abreviació[2] | dg. | dl. | dt. | dc. | dj. | dv. | ds. |
| occità | Dimenge | Diluns | Dimars | Dimècres | Dijòus | Divendres | Dissabte |
| castellà | Domingo | Lunes | Martes | Miércoles | Jueves | Viernes | Sábado |
| llatí | dies solis (‘día del Sol' o Dominica) |
dies lunae (‘dia de la Luna’) |
dies martis (‘dia de Mart’) |
dies mercurii (‘dia de Mercuri’) |
dies iovis (dia de Júpiter) |
dies veneris (dia de Venus) |
dies saturni (dia de Saturn o sabbata) |
| italià | domenica | lunedì | martedì | mercoledì | giovedì | venerdì | sábato |
| francès | dimanche (de dies dominica, ‘dia del Senyor’) |
lundi | mardi | mercredi | jeudi | vendredi | samedi (de sabbat) |
| anglès | Sunday (de Sun Day, ‘dia del Sol') |
Monday (de Moon Day, ‘dia de la Lluna’) |
Tuesday (Thius-tag†) | Wednesday (Wotans-tag†) | Thursday (Donars-tag o Thors-tag†) | Friday (Frigga-tag o Freya-tag†) | Saturday (de Saturn Day, ‘dia de Saturn') |
| alemany | Sonntag | Montag | Dienstag | Mittwoch | Donnerstag | Freitag | Samstag |
| portuguès | Domingo | Segunda-feira | Terça-feira | Quarta-feira | Quinta-feira | Sexta-feira | Sábado |
| grec | Κυριακή | Δευτέρα | Τρίτη | Τετάρτη | Πέμπτη | Παρασκευή | Σάββατο |
| romanès | Duminică | Luni | Marţi | Miercuri | Joi | Vineri | Sâmbătă |
| polonès | Niedziela (‘no treballar’) |
Poniedziałek (‘el de després del diumenge’) |
Wtorek (‘el segon després del diumenge’) |
Środa (‘el de meitat de la setmana’) |
Czwartek (‘el quart després del diumenge’) |
Piątek (‘el cinquè després del diumenge’) |
Sobota (‘sàbat’) |
| txec | Neděle | Pondělí | Úterý | Středa | Čtvrtek | Pátek | Sobota |
| rus | Воскресенье (‘resurrecció’) |
Понедельник | Вторник | Среда | Четверг | Пятница | Суббота |
| neerlandès | Zondag | Maandag | Dinsdag | Woensdag | Donderdag | Vrijdag | Zaterdag |
| turc | Pazar (igual al persa basar) |
Pazartesi (= pazar ertesi, ‘el dia després de Pazar’) |
Salı (probablement de la paraula àrab que s'usa per anomenar el dimarts) |
Çarşamba (= persa per al quart dia de la setmana) |
Perşembe (= persa per al cinquè dia de la setmana) |
Chuma (= àrab ‘dia de la reunió en la mesquita’) |
Chumartesi (= cuma ertesi, el ‘dia després de Shuma’) |
| japonès | Nichiyôbi (Dia del Sol) |
Getsuyôbi (Dia de la Lluna) |
Kayôbi (Dia del foc) |
Suiyôbi (Dia de l'aigua) |
Mokuyôbi (Dia de l'arbre) |
Kinyôbi (Dia de l'or) |
Doyôbi (Dia de la Terra) |
| coreà | 일요일
Iryoil (Dia del Sol) |
월요
Woryoil (Dia de la Lluna) |
화요일
Hwayoil (Dia del foc) |
수요일
Suyoil (Dia de l'aigua) |
목요일
Mokyoil (Dia de l'arbre) |
금요일Geumyoil (Dia de l'or) | 토요일
Toyoil (Dia de la Terra) |
| hongarès | Vasárnap (‘dia del mercat’) |
Hétfő (‘cap de la setmana’) |
Kedd (del hong. kettö=2) |
Szerda (de l'eslau ‘meitat’) |
Csütörtök (de l'eslau ‘quart dia’) |
Péntek (de l'eslau ‘cinquè dia’) |
Szombat |
| lleonès | Domingu | Llunes | Martes | Miércoles | Xueves | Vienres | Sábadu |
| èuscar | Igande (de Igo ande, ‘Primer dia del cicle de la Lluna’) |
Astelehen (de Aste Lehen, ‘primer dia de la setmana/lluna’) |
Astearte (de Aste Arte, ‘Dia del medio de setmana/lluna’) |
Asteazken (de Aste Azken, ‘Darrer dia de la setmana/lluna’) |
Ostegun (També Ortz, Urtz o Ostri, el déu mitològic basc del tro i la tempesta)(d'Ost Egun, ‘Dia d'Ortzi’) |
Ostiral | Larunbat (de Lauren bat, ‘el quart dia del cicle lunar’) |
| gallec | Domingo | Luns/Segunda feira | Martes/Terza feira | Mércores/Cuarta feira | Xoves/Quinta feira | Venres/Sexta feira | Sábado |
† substitució de déus
Referències
[modifica]- ↑ «Despús-ahir» i altres expressions de temps. Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ «Consultes lingüístiques». Optimot. «abreviatures dels dies de la setmana»[Enllaç no actiu]
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- S. Reig, Eugeni «Els dies de la setmana». Llengua nacional, II trimestre del 2010, núm. 71, pàg. 29-31 [Consulta: 5 gener 2023].
