Dieudonné Reste de Roca
Nom original | (fr) François Reste de Roca (fr) François-Joseph Reste de Roca |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (fr) Dieudonné François Joseph Marie Reste 2 maig 1879 Pià (Rosselló) |
Mort | 15 març 1976 (96 anys) 5è districte de París (França) |
Governador General de l'Àfrica Equatorial Francesa | |
5 abril 1936 – 21 abril 1939 ← Marcel Marchessou (en) – Léon Solomiac → | |
Colonial governor of Ivory Coast (en) | |
1931 – 1935 – Adolphe Deitte → | |
Colonial governor of French Dahomey (en) | |
1928 – 1930 ← Lucien Geay – Théophile Tellier → | |
Governador del Txad | |
30 gener 1923 – 25 gener 1926 ← Fernand Marie Joseph Antoine Lavit – Marcel de Coppet → | |
Activitat | |
Lloc de treball | París |
Ocupació | polític, administrador colonial |
Membre de | |
Premis | |
Joseph François Dieudonné Reste de Roca (Pià, 2 de maig del 1879 - París, 15 de març del 1976) va ser un funcionari, d'origen rossellonès, de l'administració colonial francesa.[1]
Biografia
[modifica]Va ser tinent-governador del Txad entre 1923 i 1925, i ho fou novament el 1926. Posteriorment va ser governador de Dahomey el 1929, i governador de Costa d'Ivori del 1931 al 1935. Aquest darrer any va ser nomenat Governador General de l'Àfrica Equatorial Francesa, càrrec que ocupà fins al 21 d'abril del 1939. Durant la Segona Guerra Mundial participà en la Resistència en la zona del Pirineu. Acabada la contesa, esdevingué alcalde del Pertús. El 4 de novembre del 1945 fou elegit diputat per l'Assemblea Constituent en representació de la Costa d'Ivori. El segon diputat d'aquest mateix territori va ser en Félix Houphouët-Boigny, futur president del país en esdevenir aquest república independent.
Durant el seu mandat parlamentari fou elegit jutge de l'Haute Cour de justice, el tribunal de responsabilitats polítiques que va depurar els governants i alts funcionaris del règim de Vichy. Reste no va ser reelegit quan es votà la segona assemblea constituent, el juny del 1946.
Obres
[modifica]- Reste, J. F. Le Dahomey. Réalisations et perspectives d'avenir. París: Comité de l'Afrique française, 1934.
- Reste, J.-F.. Terres d'ombre et de lumière. París: s.n. (Toulouse:Impr. Istra), 1936.
- Governeur Général Reste. Action politique, économique et sociale en Afrique équatoriale française: 1936-1938. Brazzaville: Gouvernement général de l'A.E.F., 1938.
- Circulaire sur la mise en valeur de l'Afrique Equatoriale française. Brazzaville: Imprimerie du Gouvernement général, 1938.
- Reste, J.-F.. À l'ombre de la grande forêt.... París: Delamain et Boutelleau, 1943 (Les Livres de nature, 60).
Bibliografia
[modifica]- Ongala, Aimée. Carrières coloniales : essai de comparaison de trajectoires de deux personnalités roussillonnaises : Pierre Bordes et François-Joseph Reste de Roca devenues [sic] gouverneurs dans la France de l'Outre-mer pendant la période de l'entre-deux-guerres (1870-1976). Mém. Master II de Recherche en Sciences historiques et humanités. Spécialité Histoire, Histoire de l'art et archéologie des Mondes Méditerranéens. Perpinyà: Université de Perpignan, 2012.[Enllaç no actiu] Exemplar mecanoescrit
- Besombes-Singla, Pierre de «Le Gouverneur Général Reste de Roca (1879-1976)». Cahiers de la Rome, núm. 17, 2008, pàg. 63-66.[Enllaç no actiu]
- Jacomy, Henry «Une "dynastie" de grands serviteurs les Reste de Roca: le gouverneur général Reste». Reflets du Roussillon, núm. 43, 1963, pàg. 39-42.
- Souzy, Marcel. Les coloniaux français illustres. París: B. Arnaud, 1940.
Referències
[modifica]- ↑ «Fitxa a l'Assemblée nationale française» (en francès). [Consulta: 1r gener 2015].
- Costa d'Ivori
- Diputats nord-catalans a l'Assemblea Nacional
- Diputats a l'Assemblea Nacional francesa en representació de departaments ja desapareguts
- Història del Txad
- Membres nord-catalans de la Resistència francesa
- Pià
- Rossellonesos contemporanis
- Gran Creu de la Legió d'Honor
- Morts a París
- Militars rossellonesos
- Militars nord-catalans
- Alcaldes rossellonesos
- Naixements del 1879