Dikla

Dikla
Tipus	antic assentament
	31° 13′ 09″ N, 34° 07′ 27″ E / 31.219114°N,34.1242°E

Dikla (hebreu: דקלה‎, ‘Palmera’) va ser un assentament israelià al nord-est del Sinaí, establert durant l'ocupació d'aquesta península per part d'Israel després de la Guerra dels Sis Dies a finals del 1967, fins que va ser retornat a Egipte com a part dels acords de pau Egipte-Israel el 1979.

Localitzat a la plana de Rafah, al sud de la Franja de Gaza, Dikla va ser establert al maig de 1969 com un lloc avançat del Nahal conegut com a Dekalim (Palmeres). L'origen del nom sembla una palmera plantada durant la Primera Guerra Mundial per l'espia Avshalom Feinberg, qui va ser assassinat pels beduins mentre viatjava des d'Egipte cap a Palestina portant informació pels britànics. Un dàtil que es va trobar a la seva butxaca seria l'origen del nom.^[1] El lloc d'avançada seria més tard desmilitaritzat i transformat per a propòsuts residencial.

Els primers residents venien del moviment d'extrema dreta Betar, relacionat amb el Likud de Menachem Beguín. La terra assigbada per a la comunitat era de 500 acres (2.0 km²).

Un cop es va evacuar de forma forçada i es va demolir Dikla, es va establir una segona comunitat a la Franja de Gaza anomenada Neve Dekalim. Aquest nou assentament va créixer fins a arribar a ser el més gran a Gaza, així com el centre administratiu de Gush Katif.

Tal com el seu predecessor al Sinaí, Neve Dekalim va ser també demolit dins del Pla de retirada unilateral israeliana a l'agost de 2005.

Referències

↑ Segev, Tom; Gorenberg, Gershom «A Bitter Prize: Israel and the Occupied Territories». Foreign Affairs, 85, 3, 2006, pàg. 145. DOI: 10.2307/20031975. ISSN: 0015-7120.

^ Gorenberg, Gershom. Accidental Empire, p. 197–198

[1] Segev, Tom; Gorenberg, Gershom «A Bitter Prize: Israel and the Occupied Territories». Foreign Affairs, 85, 3, 2006, pàg. 145. DOI: 10.2307/20031975. ISSN: 0015-7120.

[1]