Vés al contingut

Txola

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Dinastia Cola)
Infotaula d'organitzacióTxola
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusestat desaparegut
període històric
edat prehistòrica
regne
imperi
dinastia Modifica el valor a Wikidata
Religióhinduisme Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialtàmil Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaPal·lava
Txalukies Orientals Modifica el valor a Wikidata
Creació300 aC
Data de dissolució o abolició1279 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perPandya Modifica el valor a Wikidata

La dinastia Txola (tàmil: சோழர் குலம் - anglès: Chola) fou una gran nissaga que es va originar en una part del sud de l'Índia equivalent a grans trets al modern Tamil Nadu. Claudi Ptolemeu els esmenta com a Chorai; Plini el Vell com a Sara; i el peregrí xinès Hiuen Tsiang com a Choliya. Les referències més antigues d'aquesta dinastia es troben en inscripcions del temps d'Asoka, al segle iii aC.[1] La dinastia Txola es va mantenir fins al segle xiv, quan va ser destruïda per les invasions musulmanes.

L'Imperi txola

[modifica]
L'Imperi txola
Durga; escultura txola
Temple de Gangaikondatxolapuram
Fresc txola del temple Brihadiswara, Thanjavur
Parvatí; bronze txola

A Tamil Nadu, el període Txola es considera com un dels moments més esplendorosos de la cultura dràvida.[2] La capital de l'Imperi txola es trobava en un lloc proper a Tiruchirappal·li.[3] Durant el període de Rajaraja I, l'Imperi txola es va estendre a l'Àsia del sud-est, Sri Lanka i les Maldives.[4]

L'era de l'Imperi txola (சோழ நாடு), aproximadament entre 850 i el 1200, fou l'edat d'or de la cultura dels tàmils.[5] La llengua tàmil es va desenvolupar i consolidar amb molts autors que varen crear una extensa literatura.[6] Les obres clàssiques de la literatura txola que s'han preservat són principalment manuscrits de fulla de palmera (Borassus flabellifer). Les inscripcions txoles en pedra citen moltes obres literàries, una part de les quals s'han perdut, com Rajarajesvara Natakam; Viranukkaviyam, de Virasola Anukkar i Kannivana Puranam, una obra de literatura popular.[7]

Sirupantxamulam (சிறுபஞ்சமூலம்). Manuscrit de literatura txola de fulla de palmera, segles I - VI

Administració i societat

[modifica]

Territori Txola

[modifica]

Segons la tradició tàmil, el país Txola comprenia la regió que inclou l'actual districte de Tiruchirapal·li, el districte de Tiruvarur, el districte de Nagapattinam, el districte d'Ariyalur, el districte de Perambalur, el districte de Pudukkottai, el districte de Thanjavur a Tamil Nadu i el districte de Karaikal. El riu Kaveri i els seus afluents dominen aquest paisatge de camp generalment pla que s'enfila gradualment cap al mar, sense la presència de grans turons o valls. El riu, que també es coneix com el riu Ponni (daurat), va tenir un lloc especial en la cultura dels Txola. Les inundacions anuals al Kaveri era el motiu d'una celebració, coneguda com Adiperukku, en la qual hi participava tota la nació.

Kaveripoompattinam, a la costa prop del delta del Kaveri, era una ciutat portuària important.[8] Assabentat d'això, Ptolemeu, que l'anomenava Khaberis, la considerava un dels centres més importants del domini txola, juntament amb i altra ciutat portuària de Nagappattinam.[9] Aquestes dues ciutats es van convertir en centres de comerç i van atreure moltes religions, inclòs el budisme.[10] Els vaixells romans van arribar fins aquests ports. S'han trobat monedes romanes que daten dels primers segles de de la nostra era prop del delta del Kaveri.[11][12]

Altres ciutats importants eren Thanjavur, Uraiyur i Kudanthai, ara conegudes com a Kumbakonam.[8] Després que Rajendra Txola traslladés la capital a Gangaikonda Txolapuram, Thanjavur va perdre la seva importància.[13]

Història

[modifica]

Orígens

[modifica]

Hi ha molt poques proves escrites dels txola abans del segle VII d.C. Les principals fonts d'informació sobre els primers txola són l'antiga literatura tàmil del període Sangam (c. 600 aC),[14] tradicions orals, textos religiosos, temples i inscripcions de coure. Els txola medievals posteriors van reclamar un llinatge llarg i antic. Surten esmentats als Edictes d'Aixoka (inscrits entre el 273 aC i el 232 aC) com un dels veïns del sud de l'Imperi Màuria (Edicte núm. 13 d'Ashoka Major Rock),[15][16] que, tot i no estar subjectes a Aixoka, hi tenien una relació amistosa.[17] També hi ha breus referències al país dels txola i als seus pobles, ports i comerç al Periple de la Mar Eritrea (Periplus Maris Erythraei), i en l'obra una mica posterior del geògraf Ptolemeu. Mahavansa, un text budista escrit durant el segle V aC, relata diversos conflictes entre els habitants de Sri Lanka i els txola al segle I aC.[18]

Una visió comuna és que txola és, com Txera i Pandya, el nom d'una família o clan governant de l'antiguitat immemorial. L'anotador Parimelazhagar va dir: "La caritat de les persones amb un llinatge antic (com els txola, els pandya i els txera) són per sempre generosos malgrat els seus mitjans reduïts". Altres noms d'ús comú per als txola són Txoda,[9] Killi (கிள்ளி), Valavan (வளவன்), Sembiyan (செம்பியன்) i Cenni.[19] Killi potser prové del tàmil kil (கிள்) que significa excavar o tallar, i transmet la idea d'un excavador o treballador de la terra. Aquesta paraula sovint forma part integral dels primers noms txola com Nedunkilli, Nalankilli, etc., però gairebé deixa d'utilitzar-se en èpoques posteriors. Valavan probablement està relacionat amb "valam" (வளம்) - fertilitat i significa propietari o governant d'un país fèrtil. En general, Sembiyan s'entén com un descendent de Shibi, un heroi llegendari l'autosacrifici del qual per salvar un colom de la persecució d'un falcó, que figura entre les primeres llegendes txola i és el tema del Sibi Jataka entre les històries de Jataka del budisme.[20] En lèxic tàmil txola significa Soazhi o Saei, que denota un regne recentment format, en les línies de Pandya o el vell país.[21] Cenni en tàmil significa "cap".

Primers txoles

[modifica]

Els primers txoles van governar abans del segle iii, però després hi ha un espai d'uns sis-cents anys sense notícies (vers 200-800), en què se suposa que els kalabhres van dominar el país (vers 300-600) i foren desplaçats pels pal·laves i els pandyes.[22][23][24]

Interregne

[modifica]

A causa de la invasió de Kalabhra i el creixent poder dels pal·laves, els txola van emigrar de la seva terra natal Uraiyur al país telugu i van governar des d'allà com a caps dels pal·laves almenys des del 540 d.C.

L'imperi txola

[modifica]

A mitjans del segle IX hi va haver una gran lluita entre els pal·laves que havien governat la major part del sud de l'Índia durant tres segles i els pandyes per la supremacia política del sud de l'Índia, i el Txola Vijayalaya va l'oportunitat d'aixecar-se i establir el regne Txola a Thanjavur com a vassall del pal·lava Nandivarman III.[25]

El rei Pandya Varaguna II va intentar forçar el rei pal·lava Aparajita a sotmetre's i Aditya I, el fill de Vijayalaya, aleshores vassall dels pal·laves van venir en la seva ajuda, com el rei de Ganga Occidental Prithvipati I. Els Pandya van ser derrotats a la batalla de Thirupurambiyam el 879 i els pal·laves, tot i que victoriosos, es van veure obligats a fer grans concessions als Txola. Aditya I no es va conformar amb la seva posició subordinada i planejava enderrocar els pal·laves. Va envair Tondaimandalam el 897 i en una batalla que va seguir, es va llançar sobre Aparajita quan estava muntat en un elefant i el va matar. Tot el regne pal·lava es va convertir ara en territori Txola. El rei del Ganga occidental Prithvipati II va reconèixer la sobirania d'Aditya I. A continuació, Aditya va conquerir el Kongu Nadu del rei pandya Parantaka Viranarayana i es va casar amb una filla de Krishna II, l'emperador Raixtrakuta.[26]

Rajaraja I i Rajendra I ampliarien la dinastia al seu estat imperial al segle XI, creant un imperi influent al golf de Bengala. El Temple Brihadeeswarar també es va construir en aquesta època. Al segle xi, van conquerir el veí Regne dels pandyes i van assolar el territori fins al cap Comorin, esdevenint el poder hegemònic del sud. Els txola van regnar a Telengana.

També van conquerir el país de Kongu (conegut com a Txola oriental).[27] Es creu que el nom de Coromandel que es dona a la costa oriental de l'Índia derivaria de Txolamandalam (Regne dels txoles).[28] El seu rei més important fou Kulottunga I (1064-1113).[29]

Els contratemps patits durant els darrers anys de Kulottunga I van deixar un imperi afeblit. Els successors de Kulothunga, Vikrama Txola i Kulottunga II Txola eren líders capaços i compassius que tenien cura de no implicar els seus súbdits en guerres innecessàries i invencibles. Rajaraja II, Rajadhiraja II i Kulottunga II Txola van tenir papers actius en la política del ressorgiment emergent dels Pandyas. Mentrestant, la successió de Txola s'estava fent cada cop més tèrbola amb disputes i intrigues durant els períodes de Rajadhiraja II i Kulottunga III.[30]

Territori dels Txola durant el govern de Kulottunga III, cap al 1219

Després del 1279, va començar una ràpida decadència a causa dels atacs dels pandyes de Madurai, els hoysales de Dorasamudra i el kakatiyes de Warangal;[30] la dinastia fou finalment enderrocada per la invasió musulmana de Malik Kafur el 1310 i es va dividir en diverses branques d'importància només local, que van esdevenir vassalles de Vijayanagar durant el segle xiv.[31]

Llista de reis

[modifica]

Llista dels reis txoles durant l'apogeu de la dinastia Txola, del segle ix fins al final de la dinastia:

Referències

[modifica]
  1. ↑ Nilakanta Sastri, 1935, p. 20.
  2. ↑ Tripathi, 1967, p. 479.
  3. ↑ Nilakanta Sastri, 1935, p. 22.
  4. ↑ Schwartzberg, Joseph E. University of Chicago Press. A Historical atlas of South Asia, 1978, p. 147. ISBN 0226742210. 
  5. ↑ Nilakanta Sastri, 1955, p. 157.
  6. ↑ Keay, John [2000]. India: A History. New Delhi: Harper Collins Publishers. ISBN 0-002-55717-7. 
  7. ↑ Nilakanta Sastri, 1955, p. 663-664.
  8. ↑ 8,0 8,1 Tripathi, 1967, p. 457.
  9. ↑ Proceedings, American Philosophical Society (1978), vol. 122, Núm. 6, p 414
  10. ↑ Sastri, 1984, p. 23.
  11. ↑ Nagasamy, 1981.
  12. ↑ Sastri, 2002, p. 107.
  13. ↑ Chopra, Ravindran i Subrahmanian, 2003, p. 106.
  14. ↑ Sastri, 1984, p. 3.
  15. ↑ «The Edicts of King Asoka» (en anglès). cs.colostate.edu. [Consulta: 10 octubre 2024].
  16. ↑ Thangappa, 2011, p. xii.
  17. ↑ Sastri, 1984, p. 20.
  18. ↑ Bowman, 2000, p. 401.
  19. ↑ Kalidos, 1976, p. 43.
  20. ↑ Sastri, 1984, p. 19–20.
  21. ↑ Archaeological News A. L. Frothingham, Jr. The American Journal of Archaeology and the History of the Fine Arts, Vol. 4, Núm. 1 (Mar., 1998), pp. 69–125
  22. ↑ Aruṇācalam, Mu. The Kalabhras in the Pandiya Country and Their Impact on the Life and Letters There (en anglès). University of Madras, 1979. 
  23. ↑ Jouveau-Dubreuil, Gabriel. The Pallavas. New Delhi: Asian educational Services, 1995. ISBN 81-206-0574-8. 
  24. ↑ Nilakanta Sastri, K. A. The Pāṇḍyan kingdom from the earliest times to the sixteenth century. (en anglès). Londres: Luzac, 1929. 
  25. ↑ Nilakanta Sastri, 1955, p. 170-172.
  26. ↑ Kumar, Raj. Encyclopaedia of Untouchables Ancient, Medieval and Modern (en anglès). Kalpaz Publications, 2008, p. 114. ISBN 9788178356648. 
  27. ↑ Sen, Sailendra Nath. Ancient Indian history and civilization. Second edition. New Delhi: New Age International, 1999. ISBN 81-224-1198-3. 
  28. ↑ BAIERLEIN, EDUARD RAIMUND. LAND OF THE TAMULIANS AND ITS MISSIONS.. [Place of publication not identified],: HANSEBOOKS, 2016. ISBN 3-7433-3363-5. 
  29. ↑ Balasubrahmanyam, S. R.. Middle Chola Temples: Rajaraja I to Kulottunga I (A.D. 985-1070) (en anglès). Oriental Press, 1977. ISBN 978-90-6023-607-9. 
  30. ↑ 30,0 30,1 Tripathi, 1967, p. 472.
  31. ↑ A Comprehensive History of India: The Delhi Sultanat (A.D. 1206-1526), ed. by Mohammad Habib and Khaliq Ahmad Nizami (en anglès). People's Publishing House, 1970. 

Bibliografia

[modifica]
  • Hunter, Sir William Wilson. The Imperial Gazetteer of India (en anglès). Londres: Trübner & co., 1885. 
  • Wilson Hunter, Sir William; Sutherland Cotton, James; Sir Richard Burn, Sir William Stevenson Meyer. Great Britain India Office. The Imperial Gazetteer of India (en anglès). Oxford: Clarendon Press, 1908. 
  • Bowman, John. Columbia Chronologies of Asian History and Culture (en anglès). Columbia University Press, 2000. 
  • Chopra, P.N; Ravindran, T.K; Subrahmanian, N [2003]. History of South India; Ancient, Medieval and Modern. New Delhi: S. Chand & Company Ltd, 2003. ISBN 81-219-0153-7. 
  • Das, Sisir Kumar [1995]. History of Indian Literature (1911–1956) : Struggle for Freedom - Triumph and Tragedy. New Delhi: Sahitya Akademi, 1995. ISBN 81-7201-798-7. 
  • Gupta, A.N; Gupta, Satish [1976]. Sarojini Naidu's Select Poems, with an Introduction, Notes, and Bibliography. Prakash Book Depot. 
  • Harle, J.C. The art and architecture of the Indian Subcontinent. New Haven, Conn: Yale University Press, 1994. ISBN 0-300-06217-6. 
  • Hermann, Kulke; Rothermund D [2000]. A History of India. Routledge, 2001. ISBN 0-415-32920-5. 
  • Kalidos, Raju. History and Culture of the Tamils: From Prehistoric Times to the President's Rule (en anglès). Vijay Publications, 1976. 
  • Majumdar, R.C. Ancient India. India: Motilal Banarsidass Publications, 1987. ISBN 8-120-80436-8. 
  • Meyer, Milton Walter. Asia: a concise history. Lanham, Md: Rowman & Littlefield Publishers, 1997. ISBN 0-8476-8063-0. 
  • Mitter, Partha. Indian art. Oxford [Oxfordshire]: Oxford University Press, 2001. ISBN 0-19-284221-8. 
  • Nagasamy, R. Gangaikondacholapuram. State Department of Archaeology, Government of Tamil Nadu, 1970. 
  • Nagasamy, R. Tamil Coins - A study. Institute of Epigraphy, Tamilnadu State Dept. of Archaeology, 1981. 
  • Nilakanta Sastri, K.A. The CōĻas. Madras: University of Madras, 1984 [1a. ed. 1935]. 
  • Nilakanta Sastri, K.A. A History of South India. New Delhi: OUP, 2002 [1a. ed. 1955]. 
  • Scharfe, Hartmut. Education in Ancient India. Boston: Brill Academic Publishers, 2002. ISBN 90-04-12556-6. 
  • Smith, Vincent H. The Edicts of Asoka. Kessinger Publishing, 2006. ISBN 1-4286-4431-8. 
  • «South Indian Inscriptions». Archaeological Survey of India. What Is India Publishers (P) Ltd. [Consulta: 30 maig 2008].
  • Stein, Burton. A history of India. Cambridge, Massachusetts: Blackwell Publishers, 1998. ISBN 0-631-20546-2. 
  • Thangappa, M. L.. Red Lilies And Frightened Birds: Muttollayiram (en anglès). Penguin Books India, 2011. 
  • Thapar, Romila. Recent Perspectives of Early Indian History. Columbia, Mo: South Asia Books, 1995. ISBN 81-7154-556-4. 
  • Tripathi, Rama Sankar. History of Ancient India. India: Motilal Banarsidass Publications, 1967. ISBN 8-120-80018-4. 
  • Vasudevan, Geeta. Royal Temple of Rajaraja: An Instrument of Imperial Cola Power. New Delhi: Abhinav Publications, 2003. ISBN 81-7017-383-3. 
  • Various. Encyclopaedia of Indian literature, vol. 1. Sahitya Akademi, 1987. ISBN 8126018038. 
  • Various. Encyclopaedia of Indian literature, vol. 2. Sahitya Akademi, 1988. ISBN 8126011947. 
  • Wolpert, Stanley A. India. Berkeley: University of California Press, 1999. ISBN 0-520-22172-9. 

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Txola
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Txola&oldid=34360039»